El Suprem del Regne Unit decideix sobre la legalitat de la suspensió del Parlament de Westminster

Onze jutges s'han de pronunciar en relació amb dos dictàmens de primera instància contradictoris

Onze dels dotze jutges del Tribunal Suprem del Regne Unit, presidit per Lady Hale, han començat aquest dimarts al matí dos procediments diferents per determinar la legalitat o no de la suspensió del Parlament de Westminster durant cinc setmanes que el primer ministre britànic, Boris Johnson, va demanar a la reina, Elisabet II, a finals d'agost, i que es va fer efectiva la setmana passada. Els dos casos són el resultat de dues apel·lacions diferents, referides a dictàmens d'instàncies anteriors del tot contradictoris entre si. No s'espera cap pronunciament abans de dijous.

La primera apel·lació que ha de resoldre el Suprem és la que ha elevat l'empresària Gina Miller en un cas en què també compta amb el suport de l'ex primer ministre conservador, John Major, que intervendrà dijous en la sessió oral per denunciar l'acció de suspendre els Comuns duta a terme per l'actual 'premier'. Miller i Major apel·len contra la decisió del més alt tribunal d'Anglaterra, que la setmana passada va determinar que la suspensió del Parlament és un afer polític en què els tribunals no poden ni han d'intervenir.

Porta oberta a l'autocràcia

Però Miller i Major sostenen que les motivacions de Boris Johnson per suspendre el Parlament estan infectades per una decisió no legítima, reflectida en una prova documental presentada davant el tribunal. D'acord amb aquest argument, el primer ministre vol soscavar la capacitat dels diputats de fiscalitzar l'acció del govern en uns moments crítics com els que travessa el país, a poc més de quaranta dies que es faci efectiu el Brexit i sense encara no haver pres cap decisió definitiva. Si el Suprem ratifiqués el veredicte de l'alt tribunal d'Anglaterra, els demandants creuen que això obriria la porta a fer que qualsevol autòcrata pogués paralitzar l'acció de Westminster per tot el temps que volgués sempre que els Comuns amenacessin una determinada política de l'executiu. El govern, però, sosté que la capacitat de suspendre o prorrogar el Parlament, i per quant de temps, és sempre una decisió política en què el poder judicial no pot entrar.

La segona apel·lació que haurà de resoldre el Suprem, i que en aquest cas ha presentat el govern de Boris Johnson, és relativa al veredicte que la setmana passada va emetre el Tribunal d'Apel·lacions de la Cort de Sessions d'Escòcia, que declarava il·legal la decisió. Un veredicte inusualment dur insinuava que el 'premier' hauria enganyat la reina per aconseguir el seu propòsit polític, que no era cap altra que barrar el pas a l'acció fiscalitzadora de l'executiu que li correspon al Parlament.

Si el Suprem decideix, finalment, que és competent per entrar a judicar l'afer de la suspensió, després abordaria la legitimitat i les intencions de Johnson per haver-la demanat a la reina.

Totes les sessions es podran seguir en 'streaming' a través de la pàgina web del tribunal.

Més continguts de