Internacional 20/11/2017

El Suprem iraquià declara "inconstitucional" el referèndum kurd i l'anul·la

El primer ministre kurd acusa Bagdad de tractar la constitució com el "menú" d'un restaurant

Efe
3 min
Un grup d’homes conversant, i uns altres jugant a backgammon, en una icònica teteria de Sulaimaniya, al Kurdistan iraquià, la vígilia de l’històric referèndum d’independència de la regió.

IrbilEl Tribunal Suprem de l'Iraq ha declarat "inconstitucional" aquest dilluns el referèndum d'independència celebrat el 25 de setembre al Kurdistan, la regió autònoma de majoria kurda del nord del país, i va anul·lar-ne els resultats.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquesta sentència, la tercera relativa a la qüestió kurda des de setembre, posa fi a aquesta qüestió i "inclou la cancel·lació dels efectes i les conseqüències del referèndum", segons va explicar el portaveu del màxim tribunal iraquià, Iyas al-Samuk, en una nota.

Mentrestant, les autoritats de Bagdad i Irbil, la capital kurda, van fer crides a treballar a l'empara de la Constitució per resoldre la crisi. L'oficina del primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va celebrar la decisió del Suprem, que no pot ser recorreguda, i, en un comunicat, ha instat a treballar en "tots els assumptes controvertits" sota el paraigua constitucional.

Una constitució a la carta

El primer ministre regional kurd, Nechervan Barzani, es va manifestar en termes semblants, però exigint que es faci una aplicació completa de la Constitució i no parcial, cosa de la qual va acusar Bagdad. Barzani va dir que el Govern iraquià ha tractat la carta magna com el "menú" d'un restaurant i ha triat quins articles li convé aplicar.

No obstant això, en una roda de premsa el titular kurd no va fer referència al fet de si accepta l'anul·lació dels resultats de la consulta d'autodeterminació, en la qual un 92% va votar a favor de la independència. Amb aquestes declaracions, Barzani va exigir de forma tàcita l'aplicació de l'article 140 de la Constitució del 2005, amb el qual els kurds aspiren a ampliar el territori de la regió autònoma.

Aquest article donava un termini fins al 20l7 per a la celebració d'un referèndum a la província petroliera de Kirkuk, disputada entre Bagdad i el Kurdistan i que ha sigut el principal focus de tensions, i en altres zones de població kurda que depenen administrativament de Bagdad, perquè la població decideixi si vol integrar-se a la regió autònoma.

Una setmana abans de la consulta de setembre, el tribunal va anul·lar la convocatòria a les urnes perquè la considerava contrària a la Constitució, cosa que no va impedir que les autoritats kurdes la portessin a terme. El 6 de novembre, a instàncies del consell de ministres, el Suprem va fer una interpretació de l'article 1 de la Constitució i va concloure que la carta magna estableix la unitat de l'Iraq i cap dels seus articles permet la secessió.

El govern kurd va acceptar aquesta decisió i ha afirmat que "ha d'esdevenir una base per començar un diàleg nacional inclusiu entre Irbil i Bagdad per resoldre totes les disputes" entre els dos executius. Per això, les autoritats de Bagdad consideren que el govern kurd ja va anul·lar l'efecte del referèndum de forma tàcita, quan va mostrar el seu "respecte" per aquesta disposició del Suprem.

L'anul·lació dels resultats de la consulta era la principal exigència de Bagdad per obrir el diàleg polític amb Irbil i posar fi a les represàlies econòmiques posades en marxa per la convocatòria del referèndum. La seva celebració va obrir una crisi entre Bagdad i Irbil que va portar a la dimissió de l'històric líder kurd Masoud Barzani fa dues setmanes.

En resposta al referèndum, les forces armades iraquianes van llançar una campanya militar per forçar l'exèrcit kurd a replegar-se de les zones la sobirania de les quals es disputen els dos governs. Els guerrillers kurds, coneguts com a peixmergues, que ocupaven aquestes zones des del 2014 després de repel·lir i expulsar al grup jihadista Estat Islàmic (EI), es van retirar sense oposar excessiva resistència de la majoria d'aquests territoris, dels quals el més important és la província petroliera de Kirkuk.

stats