CRISI MIGRATÒRIA

Suspens general en l’acollida als refugiats sirians

Oxfam Intermón denuncia que els països rics només han reassentat en tres anys un 1,39% dels que han fugit de la guerra cap a Turquia, Jordània i el Líban

Suspens general en l’acollida als refugiats sirians

Des que va esclatar la guerra a Síria, ara fa cinc anys, fins a 4,8 milions de sirians s’han escapat a països veïns, sobretot a Turquia, Jordània o el Líban. Per descongestionar els camps de refugiats d’aquests estats -molts dels quals no garanteixen unes mínimes condicions humanitàries-, Europa, els Estats Units i, en definitiva, els països rics van començar a activar plans de reassentament el 2013. La gran majoria dels compromisos d’acollida establerts des de llavors, però, són molt inferiors a les capacitats dels països receptors, i tot i així només s’han reassentat 67.108 sirians, l’1,39% del total. Així ho va denunciar ahir un informe d’Oxfam Intermón, publicat amb motiu de la conferència internacional per al reassentament de sirians que se celebra avui a Ginebra, a iniciativa de l’Alt Comissionat per als Refugiats de l’ONU (ACNUR).

La trobada d’avui ha de servir per exigir als països de l’OCDE un esforç més gran en l’acollida dels refugiats exiliats a Turquia, Jordània i el Líban. I és que si hagués sigut així en els últims anys, probablement molts sirians haurien pogut fugir de Síria a través de vies segures, en lloc de jugar-se la vida al mar per arribar a les costes de Grècia, que ha quedat totalment desbordada. L’ACNUR espera arrencar als països participants el compromís de reassentar el 10% dels refugiats sirians en estats fronterers (480.000) en un termini de tres anys.

Oxfam Intermón, en canvi, exigia ahir que el període per acollir aquest 10% sigui de tan sols un any, argumentant que aquest percentatge correspon als sirians que necessiten ajuda urgent. “Es tracta de persones grans, malaltes, menors amb dificultats, dones embarassades o fins i tot mares amb problemes de lactància”, explica a l’ARA Paula San Pedro, responsable d’incidència política en emergències de l’organització, i deixa clar que entre els 4,8 milions de refugiats sirians no s’inclouen els que no han sigut registrats o els palestins que abans eren en camps de refugiats a Síria.

Només n’aproven tres

L’informe publicat ahir evidencia que les promeses dels països a nivell de reassentament queden lluny del nombre de refugiats que es considera “just” que haurien d’acollir en funció de la seva riquesa [vegeu el gràfic]. Així, França només s’ha compromès a acollir un 4% dels refugiats que li correspondrien; Espanya, un 6%; els Països Baixos i els Estats Units, un 7%; Dinamarca, un 15%, i el Regne Unit un escàs 22%. Els únics països que s’han compromès a reassentar la quantitat de sirians que els correspondria -i que fins i tot superen aquesta xifra- són el Canadà, Alemanya i Noruega. Malgrat que ni l’informe ni l’ACNUR ofereixen dades sobre el nombre de refugiats que ja ha reassentat cada país, Oxfam Intermón sí que subratlla el cas espanyol: dels 958 sirians en països veïns que el govern del PP s’ha compromès a acollir des del 2013, ara mateix només n’ha assumit 128. Per a San Pedro, aquest és l’enèsim exemple del “fracàs d’Espanya” en la gestió de la crisi de refugiats, des del nivell més global -com a membre temporal del Consell de Seguretat de l’ONU- fins al més intern com a garant d’un pressupost suficient a Espanya per a l’ajuda humanitària, que s’ha vist retallat en un 90% des de l’inici de la crisi, destaca l’ONG.

A nivell europeu, Oxfam Intermón fa extensiva la seva crítica als Vint-i-vuit, sobretot després de l’acord amb Turquia per frenar l’arribada de refugiats a Grècia. El pacte, que preveu que la UE acollirà un sirià dels camps de refugiats turcs per cada compatriota seu deportat des del país hel·lè, “desnaturalitza el reassentament”, critica San Pedro: “Aquest reassentament no es basa en un criteri de vulnerabilitat, sinó en el de reassentar els que mai hagin creuat el mar. Es vol premiar els que es portin bé ”. A més, cal tenir en compte que es tracta d’un acord que deixa al marge els refugiats a Jordània o el Líban. En definitiva, l’ONG té moltes esperances en la cimera d’avui, però insisteix que el reassentament no pot utilitzar-se com a “moneda de canvi per aconseguir altres acords polítics”.

Menys arribades des de Turquia

Aquest tipus d’advertiment l’han fet tot tipus d’organitzacions humanitàries, activistes, experts i fins i tot les Nacions Unides, que han carregat contra l’acord amb Ankara. I ho han fet tant abans com després de la seva aprovació, qüestionant la base legal i ètica de deportar massivament persones que s’han jugat la vida al mar. Menys de dues setmanes després que hagi entrat en vigor el pacte, els refugiats continuen arribant a Grècia i diversos han mort en l’intent. Ahir, però, Brussel·les va presumir d’un “fort descens” en les arribades de migrants al país hel·lè.

Segons la Comissió Europea (CE), menys de mil refugiats i immigrants irregulars van arribar la setmana passada a Grècia, en comparació als 2.000 diaris que ho havien fet en setmanes anteriors. Una estadística que la portaveu comunitària de Migració, Interior i Ciutadania, Natasha Bertaud, va qualificar d’“encoratjadora”. I més, va afegir, perquè com a conseqüència d’aquest descens no hi ha hagut un “augment significatiu” de refugiats en la ruta entre Líbia i Itàlia. La realitat, però, és que l’afluència més baixa de refugiats, en tots dos casos, podria tenir a veure amb el mal temps de la setmana passada.

Grècia, per la seva banda, encara ha d’aprovar la llei per reconèixer Turquia com a país segur i poder retornar les persones que arribin a les illes de l’Egeu. L’esborrany d’aquesta legislació havia d’arribar avui al Parlament grec, però l’executiu de Tsipras ho va posposar. El motiu: les crítiques internes a Syriza. El govern es va limitar a dir que el document arribarà a la cambra “els pròxims dies”.

Més continguts de