Estats Units i Cuba, tan a prop i tan lluny

Investigador del CidobLa història de les relacions entre cubans i nord-americans està farcida dels elements propis d’una relació veïnal, que han dut a una aproximació en diferents moments i a compartir algunes coses, però a la vegada també a moltes diferències i fins i tot rancúnies. Tot va començar fa més de cent anys, quan els patriotes cubans es van inspirar en la jove nació que havia aconseguit tallar de soca-rel amb la vella Europa imperial. Així va néixer l’emmirallament que els cubans han sentit per la modernitat que emanava des de la metròpoli emergent i, d’aquesta manera, van adoptar alguns valors i altres elements que van forjar també la seva identitat. Des d’una manera d’entendre la modernització i el benestar, que no ha menyspreat certa inclinació al consumisme, a l’afició compartida per la música, el cinema o el beisbol, els cubans de qualsevol condició social s’han sentit molt propers als seus veïns del nord.

Però el naixent imperi americà sempre ha considerat inferior tot el que hi havia més enllà de la seva frontera sud. Com a molt hi ha hagut alguna atracció pel caràcter exòtic d’altres territoris i cultures, però el més habitual ha sigut una relació d’explotació vertical, fonamentalment en els àmbits econòmic i polític. Per això, ja des de la independència cubana, es va manifestar el conflicte per l’afirmació de la sobirania que ha perdurat fins ara. Les relacions econòmiques mai van ser equilibrades i amb beneficis similars per a les dues parts, ni tan sols en els bons temps de l’apogeu de l’economia sucrera, i les relacions polítiques han sigut complicades i, de vegades, tempestuoses. En definitiva, al llarg de dècades es va consagrar una contradictòria relació entre l’admiració i el ressentiment.

Triomfa la Revolució

El triomf de la Revolució Cubana va ser el punt d’inflexió que va exacerbar les tendències esmentades, amb el resultat de la trencadissa que encara avui perdura i que costarà refer després de seixanta anys de separació. Entremig hi ha hagut moments de màxima tensió, com la Crisi dels Míssils de l’any 1962, o quan el govern cubà fomentava les guerrilles a l’Amèrica Llatina. També ha sigut forta la pressió política i ideològica nord-americana, que es va iniciar amb l’administració Kennedy i va perdurar fins al govern de Bush. Però igualment hi ha hagut intents de negociació que no van reeixir, perquè les circumstàncies no eren tan favorables com en el moment actual. El més conegut va ser durant la presidència de Carter, a finals dels anys 70, amb la Guerra Freda encara molt present. En canvi, la pressió de l’embargament econòmic sobre l’illa s’ha mantingut durant dècades i avui encara és un dels temes que tenen una solució més difícil.

Amb tot, des de fa temps els dos governs treballen per mantenir sota control algunes qüestions per evitar conflictes de gravetat. Aquest diàleg es va produir particularment sobre la migració cubana, però també es van adoptar mesures de confiança sobre la seguretat o el tràfic de drogues. Per als EUA ha sigut molt important evitar un col·lapse que provoqués que Cuba esdevingués un estat fallit, i així s’ha valorat molt l’estabilitat, malgrat les insistències en la retòrica de l’obertura política i econòmica. Igualment ha jugat a favor de l’acostament el reconeixement de Cuba en el context internacional actual, en particular en el continent americà, que en bona mesura ha obligat els EUA a actuar amb més cautela.