La UE, incapaç de sancionar Lukaixenko malgrat la pressió de Tikhanóvskaia

Xipre bloqueja la mesura perquè exigeix fer el mateix contra Turquia pel conflicte al Mediterrani

Nova mostra de l'atzucac que implica que la Unió Europea hagi de decidir per unanimitat la seva política exterior. Aquest dilluns, les cares visibles de la Unió han mostrat el seu màxim suport a la líder opositora bielorussa,  Svetlana Tikhanóvskaia, perseguida pel règim d'Aleksandr Lukaixenko. Tikhanóvskaia ha esmorzat amb els ministres d'Exteriors i l'alt representant, Josep Borrell. També s'ha reunit amb  el president del Consell Europeu, Charles Michel, i amb el del Parlament Europeu, David Sassoli. Tots li han fet costat i ella els ha demanat fermesa i ajuda contra Lukaixenko. Però l'opositora bielorussa només s'ha pogut quedar amb les bones paraules. El govern de Xipre bloqueja la imposició de sancions contra el règim de Lukaixenko perquè exigeix fer el mateix amb Turquia, amb qui manté una disputa per l'explotació del gas al Mediterrani. 

"No és un secret per a ningú que no tenim unanimitat perquè hi ha un país que no ha participat", ha admès Borrell després de la reunió entre els ministres d'Exteriors europeus en què no s'ha aconseguit pactar l'aplicació de sancions contra el règim bielorús. El mateix ha reconegut la ministra espanyola del ram, Arancha González Laya: "Hi ha un membre que vincula les sancions a Bielorússia amb el cas de Xipre i Turquia". Però Xipre vol contundència contra el govern de Recep Tayyip Erdogan, que ignora els advertiments vinguts de Brussel·les i continua fent prospeccions de gas en aigües d'entre Creta i Xipre. 

Svetlana Tikhanóvskaia, la mare de família que ha posat rostre al canvi a Bielorússia

"Els nostres valors i principis no poden ser a la carta. Han de ser coherents", ha dit el titular d'Exteriors xipriota Nikos Christodoulides. La Unió va arribar a amenaçar Turquia aquest estiu amb emprendre sancions, però es dedica a mantenir el punt a l'agenda de les reunions sense concretar-lo. Turquia compta amb un mecanisme de pressió especialment fort envers la Unió Europea: té les claus que poden obrir les portes a milers de persones immigrants i refugiades que provenen de Síria i esperen arribar a territori europeu. Erdogan ja va fer servir aquesta carta al febrer, reclamant a la Unió més suport en la guerra de Síria. I Xipre extén aquest conflicte a Bielorússia. Amb un 0,2% de la població europea, el govern de l'illa bloqueja l'aplicació de sancions contra Lukaixenko, perquè el seu vot val el mateix que el de qualsevol dels seus vint-i-sis socis. 

La inacció és especialment estrident després que Tikhanóvskaia hagi agraït a l'Eurocambra la resolució aprovada la setmana passada, en què no només es rebutja reconèixer Luxaixenko com a president del país sinó que també es demana que se'l posi al capdamunt de la llista de sancionats. L'opositora bielorussa ha demanat "fermesa" i ajuda a la Unió Europea, ha mostrat fotografies de les persones torturades per la repressió del règim del seu país d'origen, però també ha posat a la seva disposició una llista amb els responsables "dels crims contra els drets humans" que denuncia al seu país. També ha demanat que la UE lideri una coalició internacional per ajudar a les negociacions entre el règim i el Consell de Coordinació que ella mateixa ha impulsat per aconseguir unes eleccions lliures i que s'investiguin les vulneracions de drets a Bielorússia. 

Però com ha explicat González Laya, per als líders europeus queda ara, a la cimera de dijous, veure si són capaços de superar aquest bloqueig. Si s'optés finalment per les sancions, a més, la ministra espanyola ha apuntat que hi ha estats partidaris d'incloure Lukaixenko a la llista, mentre que n'hi ha d'altres que aposten per un enfocament més "gradual". Traslladen així la pressió que Tikhanóvskaia ha exercit aquest dilluns a Brussel·les als líders dels governs, que hauran de convèncer Xipre, a qui intenten seduir amb noves sancions a empreses turques, però no contra Erdogan.