CRISI A UCRAÏNA
Internacional 28/02/2014

Ucraïna acusa Rússia d'ocupació després que grups armats hagin irromput a dos aeroports de Crimea

Militars han bloquejat les terminals de Simferopol i Sebastopol l'endemà d'entrar al Parlament

Ana Lázaro / Agències
4 min
Grups armats entren a l'aeroport de Simferopol / GETTY

KIEVGrups armats prorussos han irromput aquest divendres a la matinada als aeroports de les ciutats de Simferopol, capital de la república autònoma ucraïnesa de Crimea, i de Sebastopol, també a Crimea.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A l'aeroport de Simferopol el grup armat hi ha entrat de matinada, però poc després els homes s'han retirat en comprovar que no hi havia tropes ucraïneses a la terminal, segons han informat les autoritats aeroportuàries.

"Creien que aquí s'havia produït un desembarcament ucraïnès, però quan han vist que no hi havia res d'això, s'han disculpat i han marxat" , ha dit a l'agència russa Interfax el portaveu de l'aeroport de Simferopol, Ígor Stratilati. El grup armat estava integrat per prop de 50 persones, algunes d'elles amb banderes russes. La terminal aèria opera ara mateix amb normalitat.

El ministre de l'Interior d'Ucraïna, Arsen Avákov, també ha denunciat el bloqueig per militars russos de l'aeroport de Sebastopol. Ha qualificat l'acció d'"invasió militar i ocupació". "Dins de l'aeroport hi ha militars i guàrdies de fronteres d'Ucraïna. Però fora, militars amb uniforme de camuflatge i armats, sense distintius, però que no oculten la seva pertinença a la flota russa del Mar Negre", ha escrit Avákov a la seva pàgina de Facebook.

Grups armats similars van prendre ahir la seu del Parlament de l'autonomia de Crimea i van fer onejar la bandera russa, en un clar desafiament a les noves autoritats de Kíev. Es van definir a si mateixos com “l’autodefensa de la població russoparlant” i es van atrinxerar a dins de l’edifici.

El perill de secessió va disparar les alarmes. En el seu discurs d’investidura, el primer ministre, Arseni Iatseniuk, va declarar: “Crimea ha sigut, és i serà Ucraïna. Farem tot el que sigui necessari perquè continuï sent Ucraïna”. El cap de la comunitat tàtara de Crimea, Rifat Txoubatov, va acusar Moscou d’estar darrere del cop: “Tot això no seria possible sense el suport dels responsables polítics russos”. I el president del Parlament, Oleksandr Turtxínov, va advertir Moscou que “tot moviment de tropes (a Sebastopol, on es troba la flota russa) serà considerat com una agressió militar”.

El ministeri d’Exteriors rus va declarar, per la seva banda, que estava disposat a defensar els drets dels seus compatriotes i que reaccionaria en cas que aquests drets fossin violats. La comunitat internacional també va reaccionar amb preocupació. El secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen, va demanar a Moscou que no fes “cap moviment que pogués provocar una escalada de la tensió”, i el secretari d’estat per a la Defensa dels Estats Units, Chuck Hagel, va demanar que no es fes “cap pas que pugui ser mal interpretat, o portar a un mal entès, en aquests moments tan delicats”.

Finalment, els diputats del Parlament de Crimea van votar a favor de celebrar un referèndum per incrementar la seva autonomia. La votació hauria de celebrar-se el 25 de maig, el mateix dia previst per a les eleccions presidencials. Però la votació es va produir en condicions anormals, amb el grup armat encara a dins de l’edifici. La proposta va rebre 61 vots a favor dels 64 diputats presents, sobre un total de 100. Els diputats també van destituir el govern autònom i van nomenar un nou primer ministre del Partit de la Unitat Russa.

El president de la cambra, Volodormir Kostantinov, va justificar la decisió dient que era necessari “per respondre a les demandes de les persones que són al carrer i que estan indignades perquè no tenen perspectives de futur”. Davant del Parlament, uns dos mil manifestants cridaven “Crimea és Rússia”.

La reaparició de Ianukóvitx

El derrocat Víktor Ianukóvitx va tornar ahir a l’escenari polític a través d’un comunicat dirigit a la població ucraïnesa en què es pronunciava sobre la situació a Crimea: “És evident que el poble del sud-est d’Ucraïna i Crimea no accepta el buit de poder i el que està passant al país, on els ministeris han sigut elegits per una multitud en una plaça”. Ianukóvitx es considera el president legítim del país i denuncia que totes les decisions que aquests dies s’estan prenent al Parlament són il·legítimes i haurien de ser revocades. També diu que lluitarà fins al final “perquè s’implementin tots els importants acords” als quals va arribar amb la comunitat internacional abans de la seva marxa.

Ianukóvitx va demanar ahir protecció personal a Moscou perquè se sent amenaçat pels “extremistes”, i fonts pròximes al Kremlin van declarar que la demanda ha estat acceptada. Cal recordar que les autoritats ucraïneses van emetre una ordre de cerca i captura contra l’expresident per “l’assassinat massiu de civils”. Seguint la seva línia de desafiament, s’espera que Ianukóvitx ofereixi avui una roda de premsa des de la ciutat russa de Rostov del Don, no gaire lluny de la frontera ucraïnesa.

Enmig d’aquesta convulsió política, el Parlament va nomenar oficialment el nou primer ministre ucrainès: Arseni Iatseniuk. Una bona part del seu discurs d’investidura va estar dedicat a la greu situació econòmica en què està el país. Va acusar Ianukóvitx i el seu govern d’haver robat 51.000 milions d’euros en els últims tres anys. “Ara no hi ha dubte que van agafar diners dels fons que havien arribat en forma de crèdits sota la garantia de l’estat, i que els van robar”, va declarar.

Demana ajuda internacional

Iatseniuk va explicar que l’estat no tenia els fons necessari per fer front als seus deutes i que, per tant, serà necessari prendre decisions doloroses: “Per fer front a aquests desafiaments econòmics no ens quedarà més remei que prendre decisions impopulars en relació als subsidis i els programes socials”. Per això va demanar ajuda al Fons Monetari Internacional (FMI). Christine Lagarde, directora de l’organisme, va anunciar que estaven disposats a respondre-hi i que enviarà una delegació a Kíev la setmana que ve. Per la seva banda, el nou ministre de Finances, Oleksandr Txlapak, espera continuar la cooperació amb Moscou per al finançament de gas.

stats