Treballadors de Facebook critiquen Mark Zuckerberg per permetre missatges incendiaris de Trump

El president nord-americà publica un 'post' que anima la policia a disparar contra els manifestants

La negativa de Mark Zuckerberg a actuar contra Donald Trump ha provocat una mostra pública de dissidència d'alguns treballadors de la xarxa social i d'alts càrrecs de l'empresa. Critiquen la decisió personal de l'empresari de deixar la versió a Facebook d'una piulada en què el president Trump animava la policia a disparar contra els manifestants. Per la seva banda, Twitter va ocultar un tuit de Trump darrere d'un missatge amb una advertència que contravenia les seves normes. Mentrestant,  als carrers dels EUA continuen les protestes i els disturbis.

Trump ordena carregar contra una manifestació pacífica per poder fer-se una foto

Jason Stirman, de l'equip de R+D de l'empresa, va comentar a Twitter: "No sé què s'ha de fer, però no fer res és inacceptable. Soc un treballador de Facebook i estic completament en desacord amb la decisió del Mark de no fer res amb els recents missatges de Trump, que clarament inciten a la violència. No estic sol dins de Facebook, no hi ha una posició neutral sobre el racisme".

Divendres Zuckerberg va dir que estava en desacord amb la decisió de Twitter sobre la interpretació de les paraules de Trump en què incloïa la frase: "Quan comença el saqueig, comença el tiroteig". Twitter va considerar la declaració una incitació animant la policia a disparar contra els manifestants. En canvi, Zuckerberg només ho va llegir com una advertència als manifestants. Va decidir, per tant, que el post no seria eliminat.

"El Mark s'equivoca, i faré un gran esforç per fer-lo canviar d'opinió", va dir Ryan Freitas, el director de disseny de productes per al News Feed de Facebook.

És significatiu que es faci públic el desacord amb el lideratge del fundador de la xarxa social, cosa que no passa sovint, ja que controla el 57,9% dels drets de vot de la junta de Facebook.

Mark Zuckerberg va publicar al seu perfil de Facebook que, després d'haver reflexionat molt, va decidir no retirar els comentaris del president Donal Trump tot i que va dir que la seva retòrica és "incendiària i que divideix". Va basar la seva decisió en la llibertat d'expressió i en el dret dels ciutadans a informar-se.

Diumenge a la nit l'empresari es va comprometre a donar 10 milions de dòlars als grups que treballen per la justícia racial. "Hem d'assegurar que els nostres sistemes no amplifiquin els prejudicis", va dir en un post a la seva pàgina de Facebook.

Més d'una dotzena de treballadors van publicar dilluns missatges de dissidència a Twitter, i alguns van fer una vaga virtual. La majoria d'empleats de Facebook estan treballant des de casa pel coronavirus. Desenes de treballadors, per la seva banda, van demanar el dia lliure per donar suport a les manifestacions contra la brutalitat policial, segons el New York Times.

Onada de protestes i aldarulls als EUA

Un portaveu de Facebook va dir: "Reconeixem el dolor que la nostra gent està sentint ara mateix, especialment la comunitat negra. Animem els treballadors a parlar obertament quan no estiguin d'acord amb el lideratge".

Alguns empleats han recorregut a la Junta de Supervisió, un organisme gairebé independent que actua com a tribunal suprem, capaç de decidir sobre qüestions relacionades sobre moderació de continguts. Dissabte, però, va dir que no hi podria intervenir a temps, i que estava treballant per començar a funcionar a finals d'any.

Amb tot, el copresident de l'organisme, Michael McConnell, professor de dret de la Universitat de Stanford, està envoltat per una polèmica per haver utilitzat via Zoom dimecres passat, dos dies després de l'assassinat de George Floyd, una paraula despectiva per referir-se als negres.

D'altra banda, dijous passat, al·legant una censura de Twitter, Trump va signar un decret presidencial que va contra una llei dels Estats Units que dona llibertat a les plataformes digitals per intervenir continguts publicats per tercers. El mandatari va dir que vol portar la seva iniciativa al Congrés i convertir-la en llei.