GUERRA AL PRÒXIM ORIENT

Treva humanitària a Síria després de cinc anys

El president Al-Assad diu que reprendre el control del país costarà “molt de temps i un preu alt”

Una mica d’esperança després de gairebé 5 anys de guerra, 10 milions de refugiats i desplaçats, 470.000 morts i 1,9 milions de ferits. Els Estats Units i Rússia van acordar ahir iniciar, d’aquí una setmana, una treva que podria permetre l’arribada imminent d’ajuda humanitària per als civils atrapats entre els diversos bàndols enfrontats en el conflicte. L’acord es va produir després d’intenses negociacions en el Grup de Suport a Síria, que inclou 17 països i que durant dos dies es va reunir a Munic. El cessament d’hostilitats no inclouria, però, ni les accions defensives ni les ofensives militars contra l’Estat Islàmic i la resta de grups terroristes reconeguts com a tals pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides, llista en què no sempre Washington i Moscou coincideixen.

L’ONU va afirmar ahir que, si es garanteixen les condicions de seguretat, té capacitat per iniciar avui mateix el repartiment de l’ajut. I l’alta representant per a la política exterior de la UE, Federica Mogherini, va apuntar que l’acord podria significar la reducció del flux de refugiats que travessen el Mediterrani per arribar a Europa, un viatge en què han mort 400 persones en les primeres sis setmanes de l’any.

Diferències de les potències

Amb tot, el mateix secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, admetia en una roda de premsa amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, que es tracta d’una treva feble perquè les diferències entre Washington i Moscou sobre el president sirià es mantenen invariables. Amb aquesta treva, les potències intenten reconduir les converses de pau que van arrencar a Ginebra a principis d’aquest mes i es van ajornar, en principi, fins al pròxim dia 25 arran de l’ofensiva contra Alep de l’exèrcit sirià i grups afins, amb l’ajut de bombardejos russos.

Els plans d’Al-Assad

A Damasc, Baixar al-Assad va continuar amb el seu missatge bèl·lic, enmig dels esforços per seguir amb les converses sobre la pau i la treva humanitària. Poc abans de l’anunci del cessament d’hostilitats a Munic, el president va reafirmar el seu compromís de recuperar el control de tot el territori sirià i, en declaracions a l’agència AFP, va advertir que aquesta operació “demanarà molt de temps i tindrà un preu molt alt”, a causa de la participació en el conflicte de països de la regió, en referència a Turquia i l’Aràbia Saudita. Al-Assad va indicar fins i tot que hi ha un “risc” que aquests veïns acabin intervenint a Síria.

En aquest sentit, va reclamar a França que canviï la seva “política destructiva” contra Síria i va demanar a Europa que treballi per crear les condicions òptimes que permetin la tornada al país dels milions de refugiats que han fugit de les bombes i les destrosses de la guerra.

El president sirià va afirmar que la fi de la guerra és possible “en menys d’un any” si s’aconsegueix tallar les rutes de subministrament que utilitzen els “rebels i els terroristes” que, segons el règim de Damasc, reben el suport de Jordània, Turquia, l’Iraq i Qatar. Segons el president, “la batalla principal” que s’està produint aquests dies a Alep pretén, precisament, “tallar el principal conducte de subministrament dels terroristes establert amb Turquia” i no prendre el control total de la segona ciutat del país, on ara per ara encara hi ha barris en mans de grups rebels.

La UE condiciona el futur de Schengen al compliment de Grècia

A Grècia només li queden tres mesos per corregir les deficiències en la gestió de les seves fronteres o, en cas contrari, els controls a la zona de lliure circulació Schengen es podran allargar fins a un màxim de dos anys. Segons un informe de la Comissió Europea ratificat ahir pels estats, Grècia ha de presentar en un mes un pla d’actuació per explicar com augmentarà la vigilància marítima i millorarà el registre de demandants d’asil. Atenes va negar les acusacions de mala gestió i va votar en contra de les recomanacions, mentre que es van abstenir Bulgària i Xipre, dos països que coneixen de prop l’arribada incessant d’immigrants. Brussel·les reclama a Grècia més personal i mitjans per identificar els refugiats que arriben a les seves illes i una formació especial perquè els policies sàpiguen detectar jihadistes estrangers, informa Esther Herrera.