Trump va demanar ajut a Austràlia per perjudicar els demòcrates
Va pressionar el primer ministre, tal com va fer amb el president ucraïnès
WashingtonVa prometre “drenar el fangar” de Washington, però la presidència de Donald Trump sembla empantanegada al fangar de la seva obsessió per reivindicar que va guanyar les eleccions pels seus propis mèrits el 2016 i per enfonsar la credibilitat de les institucions donant pàbul a les teories de la conspiració de les clavegueres de l’Estat.
La denúncia d’un informant anònim va treure a la llum la ja famosa trucada del 25 de juliol amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en què el nord-americà li demanava com a “favor” que indagués les suposades corrupteles ucraïneses del precandidat demòcrata a les presidencials del 2020 Joe Biden, i el paper del seu país en el que Trump creu que va ser una conspiració entre els demòcrates i Ucraïna per perjudicar-lo el 2016. Ara sabem que la trucada amb Zelenski, inclosa en la queixa del confident que ha motivat el procés d’impeachment, només va ser una de les que el president va fer. També va demanar ajuda al primer ministre australià, Scott Morrison.
Segons ha revelat el New York Times, Donald Trump va pressionar Morrison amb l’objectiu d’aconseguir ajuda del seu país per a la contrainvestigació que el departament de Justícia dels Estats Units està duent a terme sobre l’origen de la investigació del Russiagate. Actualment s’està indagant què va desencadenar la investigació sobre la presumpta conspiració entre Rússia i Trump. L’objectiu d’aquesta nova investigació -ordenada per l’actual fiscal general, William Barr-és demostrar una de les teories i obsessions de Trump: que hi va haver una conspiració entre la Casa Blanca de Barack Obama i els serveis d’intel·ligència dels Estats Units per beneficiar Hillary Clinton.
Malgrat que la intel·ligència nord-americana va arribar a la conclusió que Rússia havia interferit en aquells comicis -aquesta mateixa setmana el departament d’Estat ha anunciat més sancions contra individus i entitats russes-, que Moscou ho va fer per ajudar Donald Trump, que la investigació de Robert Mueller va detectar nombrosos contactes entre Rússia i el seu equip de campanya, i que els seus mateixos assessors li van advertir que la seva teoria no té fonament, el president continua dient que tot va ser un muntatge demòcrata. Per demostrar-ho, ha posat a treballar el govern al servei del que es pot interpretar com un interès particular i partidista.
El paper d’Austràlia
Però per què Trump hi involucra Austràlia? Perquè l’FBI va iniciar la investigació sobre els possibles vincles entre Rússia i la campanya de l’actual president el juliol del 2016 arran de l’avís d’un diplomàtic australià, Alexander Downer. Downer havia compartit una nit de copes a Londres amb un dels assessors de campanya de Donald Trump, George Papadopoulos, que li va confessar que Rússia els havia ofert material per perjudicar Hillary Clinton. Austràlia ho va posar en coneixement dels serveis d’intel·ligència nord-americans quan, dos mesos després d’aquella vetllada, Wikileaks va començar a publicar els correus piratejats del servidor del comitè nacional demòcrata. Segons la ultradreta mediàtica -liderada per Fox News- i l’advocat de Trump, Downer va ser enviat per l’administració Obama per espiar la campanya de Donald Trump. Papadopoulos, per la seva banda, va passar 12 dies a la presó per haver mentit a l’FBI sobre els seus contactes amb Rússia.
A banda de les trucades de Trump a Zelenski i Morrison, també s’ha sabut ara que el fiscal general, William Barr, va viatjar per establir contactes amb funcionaris del Regne Unit i d’Itàlia perquè col·laboressin en l’actual contrainvestigació, que lidera el fiscal John Durham. Tot i que això no va contra la llei, veus crítiques qüestionen la implicació personal de Barr en els esforços de la Casa Blanca per donar credibilitat a teories que no tenen fonament. Els demòcrates l’acusen d’anteposar els interessos del president a la independència del departament de Justícia. Especialment quan va determinar pel seu compte -anant més enllà de les conclusions del fiscal del Russiagate, que va deixar en mans del Congrés les claus per determinar-ho- que el president no havia obstruït la justícia durant la investigació de Mueller.
