UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA

Trump, l’aliat incondicional de Netanyahu

La ruptura amb l’Iran i el trasllat de l’ambaixada a Jerusalem refermen la relació Estats Units-Israel

Israel està satisfet. La seva aliança històrica amb els Estats Units es troba en un dels punts més àlgids des de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha canviat les cares llargues que feia al Despatx Oval al costat del president Barack Obama per somriures permanents. N’hi ha per això i per a molt més, perquè en 15 mesos de govern de Trump ha aconseguit una de les reivindicacions històriques del seu país i el canvi en la política nord-americana al Pròxim Orient que feia anys que anhelava.

Dilluns s’oficiarà el trasllat de l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem, uns dies després que Trump trenqués l’acord nuclear amb l’Iran. Dos triomfs sense precedents per l’Israel de Netanyahu. I que arriben en un moment en què el líder israelià és perseguit per la justícia per tres casos de corrupció i frau. Aquesta bona sort ha millorat les opcions del seu partit conservador de cara a les eleccions del novembre del 2019. I, de fet, Netanyahu podria decidir avançar els comicis per aprofitar l’embranzida.

La relació dels Estats Units amb Israel ha sigut bona des de la fundació d’aquest país del Pròxim Orient, ara fa tot just 70 anys. Durant la Guerra Freda, diferents presidents nord-americans van considerar Israel un contrapès important a la influència de la Unió Soviètica a la regió. I després, amb la fi de l’ordre bipolar, aquesta aliança especial va continuar i es va intensificar per la seva situació geoestratègica clau pels interessos nord-americans en matèria d’economia i seguretat a la zona.

Altres fonaments d’aquesta sòlida amistat han sigut la lluita contra el jihadisme, el poder dels lobis pro israelians i una opinió pública nord-americana que simpatiza més amb els israelians que amb els palestins. Tot això s’ha traduït durant anys en un suport extens i folgat de Washington a Israel: una aliança estratègica. Tel Aviv no només ha obtingut una ajuda militar i econòmica de més de 120.000 milions de dòlars -uns 3.000 milions, en l’últim any-, sinó també una defensa constant dels seus interessos a les Nacions Unides: la meitat dels vetos nord-americans a resolucions de l’ONU han sigut sobre temes israelians.

Tanmateix, la seva estreta relació també ha tingut moments baixos. Això es va evidenciar durant la presidència de Barack Obama, que es va enfrontar diverses vegades amb Netanyahu per qüestions com els assentaments israelians i l’Iran.

En el seu llibre Doomed to succeed: The US-Israel relationship from Truman to Obama [Condemnat a l’èxit: la relació entre els EUA i Israel de Truman a Obama], l’exassessor d’Obama, Dennis Ross, explica que el president demòcrata va prendre una “decisió deliberada i estratègica” d’allunyar-se d’Israel per millorar les relacions amb el món musulmà. Però també recorda que va augmentar l’ajuda militar al seu aliat israelià de 31.000 a 39.000 milions de dòlars en la propera dècada.

Obama va veure un acord nuclear amb l’Iran essencial tant per als interessos dels Estats Units com per als d’Israel. Netanyahu no opinava el mateix: creu que Teheran no ha abandonat mai la intenció d’aconseguir una arma atòmica, i per això va intentar dinamitar el pacte internacional que el 2015 les grans potències van signar amb l’Iran per aixecar les sancions i rehabilitar el règim dels aiatol·làs a canvi de supervisar la seva tecnologia nuclear.

Contenir l’Iran

Amb Trump, l’estratègia ha fet un gir de 180 graus i ha deixat clar que passa per reforçar dos aliats històrics que es van sentir incompresos pel govern d’Obama: Israel i l’Aràbia Saudita. Tots dos països han trobat en l’Iran l’enemic comú per una aliança entre rivals impensable anys enrere. Els seus governs van ser uns crítics acèrrims de l’acord nuclear, i van veure en la victòria de Trump del 2016 una oportunitat per formar una nova coalició per contenir la influència de l’Iran a la regió, que consideren una amenaça.

D’altra banda, l’Aràbia Saudita -que no reconeix oficialment Israel i defensa, com altres països àrabs, una solució al conflicte entre palestins i israelians que passi per la creació de dos estats amb les fronteres anteriors al 1967- s’ha mostrat a favor d’ajudar en les negociacions entre palestins i israelians que lidera Jared Kushner, el gendre de Trump. De fet, l’animadversió per l’Iran ha propiciat un acostament de Riad i altres països àrabs a Israel. El diàleg, però, està encallat.

No hi ajuden ni el trasllat de l’ambaixada dels Estats Units a Jerusalem ni tampoc que Kushner sigui membre d’una de les famílies jueves que han donat suport a la construcció d’assentaments israelians.

La millora de la relació entre els EUA i Israel ha afavorit molt més Netanyahu que Trump, però el líder americà veu en les seves decisions sobre l’Iran i l’ambaixada dues promeses complertes i un aval davant el seu electorat.

Més continguts de