ESTATS UNITS
Internacional 12/08/2019

Trump denegarà el permís de residència als migrants més pobres

El govern dels EUA aprova una directiva que penalitza els estrangers legals que demanin ajudes públiques

Carlos Pérez Cruz
3 min
Un grup d’immigrants de Guatemala arribant al seu país després de ser deportats dels Estats Units.

WashingtonHa estat una de les màximes de Donald Trump des que va assumir la presidència. No volia immigració provinent d’aquells països que va arribar a definir com a “forats de merda” -segons l’idioma de Trump, els països africans, tropicals o centreamericans pobres-, sinó que volia immigrants que arribessin mitjançant un sistema legal que privilegiés els mèrits -en termes trumpistes, persones amb diners-. A falta d’un Congrés capaç de complaure’l, la Casa Blanca va anunciar dilluns una nova directiva que, en essència, convertirà en missió pràcticament impossible per als estrangers sense recursos quedar-se al país. La nova normativa els defineix com a persones que suposen una “càrrega pública” per a l’administració.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

En aquesta ocasió, Trump no apunta contra els immigrants irregulars sinó que posa en el punt de mira immigrants en situació legal, als quals els Estats Units negaran el permís de residència permanent -la coneguda com a green card - o l’accés a la ciutadania si fan ús de les ajudes públiques del govern, encara que contribueixen al seu finançament amb el pagament d’impostos directes i indirectes. L’administració aplica paràmetres de riquesa per concedir o denegar visats. La norma no afectarà asilats ni refugiats.

I és que a partir del 15 d’octubre, qualsevol estranger que resideixi legalment als Estats Units i pretengui sol·licitar una green card o la ciutadania nord-americana haurà de demostrar que no ha depès ni dependrà en el futur de les ajudes públiques.

Ken Cuccinelli, director en funcions del Servei de Ciutadania i Immigració, va explicar en roda de premsa a la Casa Blanca que amb aquesta acció el govern de Trump pretén “reforçar la idea d’autosuficiència i responsabilitat personal”, conceptes que Cuccinelli va defensar com a “part central dels valors” dels EUA. Per això, aquelles persones que hagin accedit a una o a més ajudes públiques durant dotze mesos en un període de tres anys es consideraran una “càrrega pública”. Si es percep més d’un ajut simultàniament, els mesos sumaran el doble, de manera que només sis mesos d’assistència invalidaran l’interessat per a una residència permanent.

Al seu torn, els consolats nord-americans a l’estranger podran denegar el visat a aquelles persones que no aconsegueixin convèncer el funcionari consular que no faran ús de les ajudes del govern.

La directiva, que probablement serà denunciada per les organitzacions de defensa dels immigrants davant dels tribunals, es basa en una llei de l’any 1882 que accepta que el govern denegui l’entrada al país a aquelles persones que suposin una “càrrega pública”. No obstant això, segons Cuccinelli, “el Congrés no ha definit mai el concepte”, de manera que la nova norma li procura una definició precisa. Entre les ajudes públiques que desqualificaran hi ha els programes de subvenció d’aliments -coneguts com a food stamps -, ajudes per a l’habitatge o l’assistència sanitària a través de Medicaid, el programa de salut per a persones amb pocs recursos. A més, Immigració tindrà en consideració altres elements -com l’educació, l’edat o el domini de l’anglès- a l’hora de valorar la sol·licitud de l’immigrant.

Organitzacions que treballen amb immigrants ja han advertit del risc per a la salut pública que pot suposar que aquestes persones renunciïn a programes com Medicaid per no ser penalitzats a l’hora de sol·licitar una revisió del seu estatus migratori. Segons l’Institut de Polítiques Migratòries, una organització d’investigació i anàlisi amb seu a Washington, més de la meitat de les sol·licituds de residència permanent per vincles familiars seran denegades quan entri en vigor la nova normativa. El 2016, durant l’últim any de mandat de Barack Obama, el govern va concedir al voltant de 800.000 green cards.

Alguns fragments de la directiva i els arguments de la Casa Blanca

Els estrangers són una “càrrega pública”

La Casa Blanca considera una “càrrega pública” els estrangers que no han aconseguit demostrar la seva autosuficiència. A un immigrant legal que hagi fet ús d’almenys un programa d’ajuda pública durant dotze mesos en un període de tres anys se li denegarà la residència.

“Es vol prevenir que els estrangers depenguin dels programes d’ajuda pública”

La regulació “negarà l’entrada als EUA” a aquells estrangers que suposin una “càrrega pública” i prohibirà que els que ja es troben al país “modifiquin el seu estatus migratori”. La Casa Blanca defensa que amb la normativa intenta “prevenir que els estrangers depenguin dels programes d’ajuda pública” i evitar “una càrrega per als contribuents” amb l’objectiu de “preservar les xarxes de protecció social per als nord-americans en situació de vulnerabilitat”.

L’ús d’ajudes públiques puntuarà de forma negativa

Tot i que els immigrants contribueixen amb els impostos al seu sosteniment, la utilització de programes públics de subvenció d’aliments, ajuda per a l’habitatge o assistència sanitària qualificaran de manera negativa per a la concessió d’una green card o l’estatus de ciutadania.

stats