Trump es nega a treure el nom de generals esclavistes a una desena de bases militars

BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, contradiu el Pentàgon i es nega a canviar de nom una desena de bases militars batejades en honor a generals confederats i defensors de l'esclavitud, tot i el clam que això enalteix un passat racista.

Aquest dilluns, el secretari de Defensa nord-americà, Mark Esper, i el secretari de l'Exèrcit, Ryan McCarthy, van anunciar que estan "oberts a una conversa bipartidista sobre el tema" de canviar el nom a les deu bases de l'exèrcit de terra que prenen el nom de generals confederats.

Però Trump ho ha descartat a cop de tuit assegurant que aquestes "bases monumentals i molt poderoses s'han convertit en part d'una gran herència nord-americana, una història de triomf, de victòria i de llibertat".

"Els Estats Units d'Amèrica han entrenat i desplegat els nostres HEROIS en aquests llocs sagrats, i van guanyar dues guerres mundials. Per tant, el meu Govern no considera ni tan sols la idea de canviar el nom a aquestes instal·lacions militars magnífiques i llegendàries", ha afegit Trump.

El mandatari tanca així un debat que el Pentàgon havia accedit a obrir després que, durant anys, nombrosos activistes pels drets civils demanessin canviar el nom de les bases per considerar que enaltien generals que van defensar l'esclavitud dels afroamericans durant la Guerra Civil nord-americana (1861-1865).

La guerra va acabar amb la derrota dels estats secessionistes del sud –i favorables a l'esclavitud– de la Confederació davant de la Unió (estats del nord), però els símbols referents al bàndol perdedor segueixen presents en nombroses estàtues i llocs del país, malgrat que homenatgen figures racistes.

Entre les bases en qüestió hi ha la instal·lació militar nord-americana més gran de món, la de Fort Hood a Texas. Tant aquesta com la resta de les bases estan situades en estats meridionals: Fort Bragg (Carolina de el Nord); Fort Benning i Fort Gordon (Geòrgia); Fort Pickett, Fort A.P. Hill i Fort Lee (Virgínia); Fort Polk i Camp Beauregard (Louisiana), i Fort Rucker (Alabama).

La portaveu de la Casa Blanca, Kayleigh McEnany, va assegurar als periodistes que Trump fins i tot arribaria al punt de vetar un projecte de llei que substituís el nom dels generals confederats per altres de la Unió, el bàndol liderat pel president que va abolir l'esclavitud, el republicà Abraham Lincoln (1861-1865).

"El president no signarà cap llei que canviï el nom a les bases dels Estats Units" perquè ho considera "inacceptable" i una falta de respecte als militars que hi han passat i que han mort a l'estranger, ha subratllat McEnany en una roda de premsa.

La contundent postura de la Casa Blanca xoca amb la tendència que s'està registrant en estats del sud com Alabama o Virgínia, que estan retirant alguns símbols confederats arran de les denúncies de racisme que han sorgit en les protestes esperonades per l'homicidi de l'afroamericà George Floyd per part d'un policia blanc.

A Mississipí, l'únic estat que encara inclou l'emblema confederat en la seva bandera oficial, el congrés estatal està redactant un projecte de llei per retirar aquest símbol. L'Armada i la Infanteria de Marina també han dit aquesta setmana que prohibiran a les seves instal·lacions el desplegament públic de qualsevol imatge que mostri la bandera confederada.

L'anunci de Trump arriba després de diversos dies de tensions amb el cap del Pentàgon, que la setmana passada va dir que s'oposava al desplegament de militars per contenir les protestes contra el racisme, enfrontant-se a la posició del president.