ÀSIA

Trump també retalla les ajudes econòmiques al Pakistan

Deixarà d’aportar 300 milions de dòlars a la lluita antiterrorista

Primer va ser el torn de Palestina i ara li toca al Pakistan. El portaveu del Pentàgon, Lieut Koné Faulkner, va confirmar dissabte que els Estats Units també retallaran els seus ajuts al Pakistan en 300 milions de dòlars (uns 258 milions d’euros) i destinaran aquests diners a altres “prioritats urgents” després que el Congrés aprovi la mesura. Washington aportava cada any centenars de milions de dòlars a Islamabad per ajudar el país en la seva lluita contra el terrorisme. I aquesta ha sigut precisament la raó que ha fet servir l’administració de Trump per deixar d’aportar diners: segons el govern nord-americà, el Pakistan no està fent prou esforços per combatre els grups terroristes que operen al seu territori, com ara l’anomenada xarxa Haqqani i els talibans afganesos.

Donald Trump ja va advertir a començaments d’any que el Pakistan era un pou sense fons i que els Estats Units paralitzarien els seus ajuts al país. “Només hem rebut mentides i enganys”, va escriure Trump a Twitter alhora que destacava que des del 2002 havien destinat 33.000 milions de dòlars al país. Ara les amenaces es fan realitat, només 24 hores després que l’ambaixadora dels EUA davant les Nacions Unides, Nikki Haley, anunciés divendres que Washington també tallarà tots els fons nord-americans destinats a l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNRWA). En aquest cas també es tracta de 300 milions de dòlars addicionals.

Aliat militar històric

El Pakistan ha sigut, des que es va crear com a país, el 1947, un important aliat militar dels Estats Units. I més encara després dels atemptats contra les Torres Bessones a Nova York l’11 de setembre del 2001 i la posterior intervenció nord-americana al veí Afganistan. El Pakistan va convertir-se aleshores en una important base logística per als Estats Units. Aquesta lluna de mel entre els dos països ni tan sols va acabar quan el terrorista Ossama bin Laden -suposat cervell dels atacs de l’11-S- va ser abatut per tropes especials nord-americanes el 2011 a la localitat pakistanesa d’Abbottabad, tot i que en principi es considerava que s’amagava a l’Afganistan. De fet, la captura de Bin Laden va ser la raó que va portar Washington a envair l’Afganistan.

Ara Trump tira per terra tota aquesta relació de dècades i tanca de cop l’aixeta als ajuts. Aquesta retallada no afectarà l’exèrcit pakistanès de manera immediata, però li dificultarà la capacitat de renovar el seu equipament militar, segons preveu Sehar Tariq, expert del think tank US Institute for Peace, en declaracions al diari The Guardian.

Alguns analistes consideren que la sobtada decisió dels EUA s’explica per una clara irritació del govern nord-americà després que el ministre d’Afers Estrangers iranià, Javad Zarif, fos el primer convidat estranger del flamant primer ministre pakistanès, Imran Khan, que va arribar al govern el passat 18 d’agost. Després de la trobada amb Zarif, Khan va expressar el seu suport a l’acord nuclear amb l’Iran, al qual Trump tant s’oposa. Dimecres està previst que el secretari d’Estat nord-americà, Mike Pompeo, viatgi al Pakistan.

D’altra banda, la retallada de les ajudes nord-americanes als palestins continua generant reaccions. Ahir el ministeri d’Exteriors espanyol va informar a través d’un comunicat que farà “una aportació extraordinària a la UNRWA en les pròximes setmanes” i que els països de la UE també haurien de fer “un esforç suplementari”.

Més continguts de