ESTATS UNITS ÀSIA

Trump fa xantatge a Mèxic perquè aturi el flux migratori

Anuncia la imposició d’aranzels a les importacions als EUA de productes procedents de Mèxic

Al·lèrgic a la diplomàcia (amb els seus socis i aliats), el president Donald Trump ha tornat a demostrar aquesta setmana que es mou més còmodament en el terreny del xantatge que en el del diàleg. També que és únic dirigint l’agenda informativa o posant les borses i el comerç mundial cap per avall amb un simple comunicat.

La compareixença pública de dimecres passat del ja exfiscal especial del Russiagate, Robert Mueller, va posar el focus informatiu en un possible impeachment a Trump. Vint-i-quatre hores més tard, el president nord-americà va desviar l’atenció sobre aquesta possibilitat amb el seu enèsim dard enverinat: va anunciar amb un comunicat la imposició d’aranzels a Mèxic si el país veí no atura el flux migratori cap als Estats Units. Una amenaça que pot tenir importants conseqüències per a l’economia mundial.

A partir del 10 de juny, l’administració nord-americana gravarà un 5% les importacions de productes de Mèxic si el seu veí del sud no pren “accions efectives” per reduir l’arribada de migrants a la frontera dels Estats Units. En cas contrari, les tarifes s’incrementaran un altre 5% cada primer de mes fins arribar al 25% a l’octubre. Què entén el president per “accions efectives”? No ho va especificar. Això sí, Donald Trump subratlla en el seu comunicat que l’aixecament de les sancions es produirà segons el seu criteri. Un exercici d’aquí mano jo amb què imposa uns deures a Mèxic que no només poden afectar l’economia mexicana sinó també, i de forma significativa, la pròpia economia nord-americana. Només l’any passat els Estats Units van importar béns mexicans per valor de 346.000 milions de dòlars.

Dos terços de les exportacions de Mèxic als Estats Units són d’empreses nord-americanes deslocalitzades en aquest país, segons dades del banc d’inversió Deutsche Bank Securities. És a dir, les afectades per la mesura serien en bona part empreses nord-americanes. El ciutadà nord-americà pagaria les conseqüències de la imposició d’aranzels amb pujades en els preus de televisors, tractors, telèfons o neveres, i també en el de les fruites i verdures: gairebé la meitat de les que es consumeixen als Estats Units provenen de Mèxic. I encara pitjor, patiria la pèrdua de “desenes de milers” de llocs de treball, segons va advertir ahir Global Automakers, un grup de pressió a Washington que representa empreses automobilístiques estrangeres.

De fet, el sector més afectat seria el de l’automoció, amb gegants com Ford i General Motors. Les peces dels seus automòbils poden entrar i sortir de Mèxic fins a vint vegades abans que el vehicle es doni per acabat. Per tant, aquests vehicles s’encaririen per al consumidor nord-americà.

Marques estrangeres (Volkswagen, Audi, Nissan, Honda...) també en sortirien perjudicades, ja que aprofiten la mà d’obra barata mexicana. Segons dades del departament de Comerç nord-americà, el 2018 Mèxic va exportar automòbils als Estats Units per un valor de 52.600 milions de dòlars (que equivalen a una quarta part dels cotxes venuts als EUA) i 32.500 milions de dòlars en peces muntades a Mèxic.

Més enllà de l’intent de Donald Trump de solucionar un fet tan complex com els moviments migratoris amb la imposició d’aranzels, el president aprofita la conjuntura per recuperar el seu famós eslògan de “Tornem a fer gran Amèrica”, per tornar al país que va existir abans de la globalització. Trump ha convidat totes les empreses nord-americanes amb presència a Mèxic a tornar als Estats Units si volen evitar les taxes. A través de Twitter, va vaticinar que “si comencen a pujar [els aranzels], les companyies deixaran Mèxic, que s’ha emportat el 30% de la nostra indústria automobilística, i tornaran a casa, als Estats Units”.

To despectiu

Recuperant el to despectiu de la campanya, Donald Trump torna a insistir que els EUA estan patint una “invasió” de “centenars de milers de persones que venen a través de Mèxic i entren al nostre país il·legalment”. On hi ha famílies que fugen de la pobresa i de la violència de països com Hondures, Guatemala o El Salvador, el president hi veu membres de bandes violentes, traficants de drogues i persones que posen en perill la vida dels nord-americans.

El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va assegurar ahir que “no cauran en cap provocació” i va contestar per carta a Trump advertint-li que “els problemes socials no es resolen amb impostos o mesures coercitives”. López Obrador proposa a Trump “aprofundir en el diàleg” per “buscar alternatives de fons al problema migratori”. Un debat, de moment dialèctic, que també podria posar en risc l’aprovació del nou tractat comercial entre els Estats Units, Mèxic i el Canadà.

La banca espanyola és la que té més exposició a Mèxic

El BBVA va perdre ahir un 4,09% del seu valor a borsa. La causa cal buscar-la en els dubtes sobre l’economia mexicana després dels nous aranzels que pretén impulsar el president dels Estats Units, Donald Trump. Però no només la banca espanyola pot patir-ne les conseqüències. També la indústria té en Mèxic un bon client. Per exemple, és el cinquè mercat mundial de Seat, que l’any passat hi va vendre més de 23.000 cotxes.

Els bancs espanyols són els que registren una exposició més gran a Mèxic, amb 157.165 milions de dòlars (141.016 milions d’euros), que representen el 45% de tota l’exposició de la banca internacional al país, segons dades corresponents a l’últim trimestre del 2018 del Banc de Pagaments Internacionals (BIS, per la seva sigla en anglès). En el BBVA, en el primer trimestre del 2019, el benefici atribuït procedent de Mèxic va ascendir a 627 milions d’euros, un 43,3% del total. Fonts del BBVA van assegurar ahir a Europa Press que compta amb una política de cobertura de tipus de canvi gràcies a la qual la sensibilitat de la ràtio de capital CET1 a una depreciació del 10% del pes mexicà era de tan sols -3 punts bàsics el 31 de març de 2019. A més, el banc va subratllar que el resultat provinent de Mèxic per al 2019 està cobert en un 75%.

Exportacions

Dos terços de les exportacions de Mèxic als Estats Units són d’empreses nord-americanes amb producció en territori mexicà.

Empreses

El sector automobilístic és el més afectat, per exemple marques emblemàtiques com Ford i General Motors, que té 14 fàbriques a Mèxic.

Productes agrícoles

Gairebé la meitat de les fruites i verdures que es consumeixen als EUA s’importen de Mèxic. Alvocats i tomàquets són els més demandats.

Beneficis

Si s’aplica un aranzel del 5% a totes les importacions mexicanes, els Estats Units recaptarien uns 17.000 milions de dòlars en taxes.

Més continguts de