Internacional 10/12/2015

Tunísia rep el Nobel de la pau entre l'esperança i el fatalisme

Ricard G.samaranch
3 min
Torre del rellotge al final de l'avinguda Habib Bourguiba, a Tunis / REUTERS

TunisEls mitjans de comunicació tunisians fa dies que anuncien la cerimònia d'entrega del premi Nobel de pau a Oslo, que han rebut aquest dijous els representants de l'anomenat Quartet Nacional del Diàleg Tunisià, que reuneix les quatre organitzacions més potents de la societat civil. “Viu en directe un moment històric. Un moment per sentir-se orgullós de ser tunisià”, repeteix una falca a Radio Mosaïque, una de les principals del país magribí, l'únic de la regió que ha culminat amb èxit el seu procés de transició a la democràcia. Tanmateix, l'estat d'ànim a Tunísia és més aviat ombrívol.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“Aquí no hi ha futur. La meva única esperança és aconseguir un visat per anar a treballar als Estats Units amb el meu oncle”, lamenta Essam Kitli, un aturat de 24 anys originari de Sidi Bouzid, el poble on aviat farà cinc anys es va immolar un jove venedor ambulant que va endegar, sense pretendre-ho, l'onada de revoltes coneguda com la Primavera Àrab. La joventut és el grup social més escèptic. Ells van ser els principals protagonistes de la revolució del 2011, i també són els que carreguen amb la crisi econòmica –l'atur juvenil s'apropa al 50%–. La seva perspectiva desenganyada s'oposa a les lloances unànimes que rep el país a la premsa estrangera.

Èxit polític, fracàs econòmic

Aquest contrast representa la distància existent entre l'èxit de la transició política i institucional i el fracàs de les reformes econòmiques i socials. La concessió del Nobel arriba un dia després de la jornada internacional de la lluita contra la corrupció, que va servir per recordar la vigència d'una xacra que corromp les entranyes de l'Estat, i només un parell de setmanes després d'un atemptat jihadista contra un autobús de la guàrdia presidencial. L'atac, que va tenir lloc al cor de la capital, a uns 150 metres del ministeri de l'Interior, va exposar de nou la vulnerabilitat d'un país que els mesos anteriors ja va havia rebut dos cops duríssims contra el seu sector turístic, saldats amb la mort de 60 persones, la majoria, turistes estrangers.

Enmig d'un estat d'ànim fatalista, l'FMI va publicar recentment unes previsions econòmiques força optimistes. Segons l'organisme internacional, el país magribí creixerà un 3% el 2016 i prop d'un 5% el 2020. “L'optimisme està permès?”, es preguntava avui al seu editorial el diari 'La Presse', que recollia la signatura d'un nou préstec amb l'FMI, una mostra de confiança en el país de cara als inversors internacionals.

De les eleccions de l'hivern passat va sorgir un executiu de coalició entre els dos grans partits del país, Nidà Tunis, un partit laic que reuneix personalitats vinculades a l'antic règim, i Ennahda, el principal partit islamista. El 2013, un enfrontament entre aquests dos partits va tensar tant la corda de la transició que va estar a punt de trencar-la. Només la intervenció del Quartet va poder rescatar el procés, un paper que els ha valgut el Nobel. L'entesa entre Nidà Tunis i Ennahda, patrocinada per la comunitat internacional, ha donat estabilitat al país i sembla haver allunyat de forma definitiva l'escenari d'una confrontació civil semblant a la que pateixen Líbia i Egipte.

Debat anestesiat

Ara bé, amb l'esquerra tradicional obsessionada en la seva vella lluita cultural contra l'islamisme, el preu d'aquesta coalició ha estat anestesiar el debat el públic. “Ara mateix no hi ha oposició al Parlament. Cap partit polític és capaç d'encarnar un projecte alternatiu sòlid. L'única oposició, i l'única esperança pel país, resideix en els moviments socials”, sosté Omar Mestiri, un veterà periodista que es va implicar en la revolució que va destronar Ben Alí el 2011.

Amb el reconeixement, el comitè del Nobel va voler no només premiar l'experiència tunisiana, sinó consolidar-la. Actualment, ni els més pessimistes consideren possible un retorn a l'estat policial prerevolucionari. Ara bé, la lluita entre la societat civil i els poders fàctics per definir la distribució de prerrogatives en el nou ordre polític està ben oberta, com demostra el projecte de llei d'amnistia pels delictes de corrupció durant l'era Ben Alí i la resistència que ha despertat entre els moviments socials.

stats