Internacional 12/06/2011

Erdogan revalida la majoria absoluta a Turquia

Amb gairebé tot escrutat, els islamistes moderats obtenen un 50,4% dels vots. La victòria no és prou àmplia per afrontar en solitari la reforma de la Constitució, un dels grans projectes del govern

Efe
2 min

IstanbulEls islamistes moderats del primer ministre, Recep Tayyip Erdogan, han revalidat la victòria electoral amb una còmoda majoria absoluta (amb 326 escons), a les eleccions generals celebrades a Turquia. Els comicis han transcorregut amb normalitat i amb l'economia com a tema central.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L'economia i el repartiment del benestar entre la població han dominat la tercera cita consecutiva amb les urnes d'Erdogan i del seu Partit de la Justícia i del Desenvolupament (AKP), fundat el 2001 per ell i l'actual president de la República Turca, Abdullah Gül.

El "miracle econòmic" de l'última dècada a Turquia és palpable, amb un creixement del 8,9 per cent el 2010, encara que no hagi repercutit tant en alguns sectors com els camperols i els treballadors en la indústria.

Com a exemple, la desocupació va baixar al març fins a l'11,5 per cent de la població activa, enfront del 14,4% del mateix mes de l'anterior.

Excepte entre els sectors més suspicaços del laïcisme turc, ha quedat pràcticament oblidada la suposada "agenda secreta" d'Erdogan per islamitzar Turquia. El temor era ampli en les eleccions de 2007.

Altres èxits que els electors han reconegut a les urnes, a banda de salvar de la ruïna econòmica el país, són per exemple la neutralització de l'estament militar, molt influent en el passat.

No obstant això, la retòrica nacionalista dels últims temps ha danyat la seva popularitat entre els votants kurds, que l'han castigat clarament a les urnes.

A les províncies del sud-est, on es concentra la població kurda, l'AKP ha vist reduït el seu vot considerablement en benefici dels independents kurds del Partit de la Pau i la Democràcia (BDP), que ha passat de 20 a 35 diputats.

El seu principal rival a l'oposició, Kemal Kilicderoglu, que dirigeix des de 2010 el Partit Republicà del Poble (CHP) de centre-esquerra, ha aconseguit modernitzar aquesta formació, lliurant-la de la càrrega del militarisme colpista del passat i acceptant els valors democràtics occidentals.

Gairebé tot escrutat

Amb el 95,1% de les paperetes escrutades, l'AKP ha obtingut un 50,4 per cent, seguit del CHP amb un 25,8%, del Partit d'Acció Nacionalista (MHP) amb un 13,1% i els independents agrupats en el Partit de la Pau i la Democràcia (BDP) dels kurds amb un 6,2%.

Aquests quatre partits estaran representats al Parlament de 550 diputats a la pròxima legislatura de quatre anys, durant la qual Erdogan vol redactar una nova Constitució més d'acord amb la Turquia moderna que l'heretada dels militars en els anys vuitanta del segle passat.

No obstant això, els resultats indiquen que queda clar que Erdogan, de 57 anys d'edat, haurà de renunciar a plasmar el somni de crear un Estat presidencialista a l'estil francès a la nova Carta Magna i que ara haurà de consensuar amb altres partits parlamentaris i sotmetre a un referèndum popular.

Per actuar en solitari, l'AKP hauria d'haver aconseguit una majoria absoluta aclaparadora d'almenys dos terços del Parlament, o 367 escons, xifra molt allunyada dels 326 aconseguits.

La política exterior ha jugat un paper secundari en la campanya electoral. L'acostament o el rebuig de Turquia a la Unió Europea ha estat al cap no només dels partits polítics, sinó també dels electors més conscients de la projecció cap a l'exterior de la política governamental.

stats