Tusk als immigrants: "no vingueu a Europa"

El president del Consell Europeu eleva el to i alerta als que no poden demanar asil que cal que evitin el viatge

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha anat pujant el to en els discursos dels seus últims dies. I aquest dijous feia un pas més: “No vingueu a Europa. No cregueu els traficants. No poseu en risc les vostres vides i els vostres diners”, va instar en un missatge “als immigrants econòmics”, després d’una trobada a Atenes amb el primer ministre grec, Alexis Tsipras.

La crisi de refugiats ha començat a mostrar un delicat equilibri de forces: entre Grècia, Itàlia i Alemanya, els països de l’est -encapçalats per Hongria, Eslovàquia, la República Txeca i Polònia- i una complicada relació amb Turquia. Davant d’això, i a pocs dies de celebrar una cimera amb Ankara, el president del Consell Europeu ha fet una gira per tots els països tocats per la crisi de refugiats.

La crida de Tusk a evitar el viatge als potencials immigrants econòmics va ser clara: “No serviria per a res. Ni Grècia ni qualsevol altre país europeu ja no seran més un país de trànsit”, va assegurar el mandatari europeu, després d’una visita a Grècia, el país ara mateix més afectat per la crisi. Tusk tancarà avui la gira amb una visita a Istanbul i Bulgària.

Les seves paraules són un gest de suport al govern hel·lè, desbordat per la falta de recursos davant l’allau constant de persones que arriben diàriament, al qual se li acaba d’oferir un mecanisme inèdit d’ajuda humanitària de 700 milions d’euros. Tsipras, però, ja no vol més gestos. En la reunió de dilluns instarà tots els països a complir els compromisos de reubicació de refugiats -la previsió era repartir 160.000 persones- als països de l’est. “Esperem que es reconegui que Grècia no pot assumir sola la càrrega”, va dir després de recordar que els tractats de la UE estan de part seva i qui no compleixi s’exposarà a sancions, una opció que el primer ministre grec posarà sobre la taula durant la cimera.

Però els díscols països de l’est s’han resistit fins ara, una situació que Tsipras va titllar de “provocació”. De moment, Eslovàquia resta a l’espera que la justícia europea es pronunciï sobre la legalitat del repartiment i Hongria ha amenaçat amb un referèndum. Atenes vol subratllar que els problemes no són les seves fronteres, sinó que el mecanisme de reubicació no funciona (només s’han distribuït 497 persones) a causa de la inoperància dels estats. Així, defensa que els centres de registre estan funcionant i que s’estan construint “amb rapidesa”. Però el temps pressiona Grècia, ja que, en poc més de dos mesos, l’executiu comunitari haurà de dirimir si Atenes ha fet els deures a l’hora de gestionar la seva frontera externa; en cas contrari, els controls fronterers a la zona Schengen s’allargaran fins a dos anys.

Tot i que la UE ha assegurat que no tancarà la porta a les persones que busquen protecció internacional, vol agilitzar el retorn dels que no tenen aquest dret, coneguts com a “immigrants econòmics”. Aquests últims preocupen en moltes capitals europees. Des que va esclatar la crisi, Brussel·les intenta millorar les xifres de retorn de les persones que no tenen dret a protecció internacional. Segons els seus càlculs, s’han retornat un 40% dels immigrants econòmics de mitjana a l’any, una xifra que Brussel·les considera insuficient i vol començar a augmentar. De moment, Atenes i Ankara van arribar aquesta setmana a un acord per retornar 308 immigrants del Magrib, en el marc d’un pacte bilateral firmat el 2002 però que gairebé no s’havia aplicat mai.

Dilluns, una cita clau

Tots els esforços de Brussel·les, Berlín i Atenes se centren ara en la cimera amb Turquia de dilluns que ve, després de la qual s’espera que les xifres d’arribades comencin a baixar i es demostri així que el pla d’acció que preveu injectar 3.000 milions d’euros a Ankara funciona. Després d’Atenes, Tusk es va trobar amb el primer ministre, Ahmed Davutoglu, ahir, i tot i que va assegurar “que no van parlar de xifres”, sí que va deixar clar que “li toca a Turquia decidir com fer la reducció”. En cas que el pla no funcioni, la cancellera alemanya, Angela Merkel, difícilment podria fer front a una nova arribada de refugiats, desacreditada pel seu partit i per l’electorat. Tampoc Tsipras voldria un fracàs, amb el país amb greus problemes financers i la progressiva amenaça que Grècia es quedi aïllada i desbordada per la crisi de refugiats.

Més continguts de