Polítics italians demanen solidaritat a Berlín pel risc de desaparició de la UE

Un anunci publicat al 'Frankfurter Allgemeine Zeitung' insta Alemanya a adoptar els 'coronabons'

Un nombrós grup d'alcaldes, parlamentaris i governadors regionals de tot l'espectre polític italià han demanat aquest dimarts, en un anunci publicat al prestigiós diari conservador alemany  Frankfurter Allgemeine Zeitung la solidaritat del nord d'Europa davant la tragèdia que viu el país transalpí, epicentre de la crisi al continent, juntament amb Espanya. Altrament, la Unió Europea corre el risc de "deixar d'existir", afirmen.

La petició, que signen responsables polítics de les ciutats del nord d'Itàlia més afectades pel brot de coronavirus, incloses Bèrgam i Milà, així com el president regional d'Emília-Romanya, invoca la condonació de part del deute que els estats vencedors de la Segona Guerra Mundial van concedir a la llavors República Federal. Una manera de demanar el mateix tracte.

Un dels signants, l'eurodiputat Carlo Calenda, ha penjat al seu compte de Twitter la carta amb un recordatori també ben expressiu: " Giuseppe Sala, Giorgio Gori, Stefano Bonaccini, Giovanni Toti i Luigi Brugnaro, entre d'altres, hem contractat una pàgina del  Frankfurter Allgemeine Zeitung per adreçar-nos als alemanys per recordar-los com s'hauria de comportar un gran país durant una emergència".

Fins a aquest dimecres, Itàlia ha registrat 110.574 contagiats, 13.155 dels quals han mort. Davant de tanta desolació, el missatge des d'Itàlia és molt clar: "Benvolguts amics alemanys, la memòria ajuda a prendre les decisions correctes", es llegeix al text, en referència a l'acord pres l'any 1953 per l'esmentada reducció del deute de l'Alemanya Occidental.

Fracàs del Consell Europeu

La demanda d'Itàlia és, de fet, la mateixa que la d'Espanya, França, Portugal i, almenys, sis estats més. I insta Berlín a abandonar l'oposició a l'emissió dels anomenats coronabons –Pedro Sánchez, el president del govern espanyol, s'estima més referir-s'hi com a bons de la reconstrucció– per recaptar fons per lluitar contra la crisi econòmica que s'albira un cop es mitigui l'emergència sanitària, en paraules del secretari general de l'ONU, aquest dimarts, la més greu a què fa front el món des de la Segona Guerra Mundial.

La trobada virtual del Consell Europeu el 26 de març passat va acabar en no res concret, després que Itàlia i Espanya amenacessin amb plantar-se si no es prenien mesures contundents i quedaven reflectides en el comunicat final. De moment, la pròxima cimera dels Vint-i-set encara no s'ha convocat oficialment, però probablement serà una de les més importants de la seva història.

La carta-anunci dels polítics italians posa de manifest algunes de les desigualtats evidents de la UE, i acusa els Països Baixos, el màxim opositor a l'emissió dels coronabons juntament amb Àustria i Finlàndia, d’operar com a paradís fiscal dins del bloc. "[Els Països Baixos] Van establir un règim fiscal favorable que fa anys que resta recursos de tots els grans països europeus", també es llegeix a la pàgina del diari alemany.