La UE acorda una missió naval al Mediterrani per evitar el contraban d'armes a Líbia

Desmantella l'operació Sophia i n'acorda una altra de purament militar allunyada de les rutes migratòries

La Unió Europea llançarà una nova missió naval i aèria a l'est del Mediterrani amb l’objectiu de controlar el compliment de l’embargament d’armes a Líbia, segons l'acord que han tancat aquest dilluns els ministres d'Afers Exteriors després que Àustria aixequés el seu veto.

L’acord serveix també per desmantellar oficialment l’operació Sophia, la missió militar europea contra les màfies de tràfic de persones al Mediterrani, que havia estat prorrogada –i congelada de facto– des de fa mesos. Després de setmanes de negociacions encallades a causa del tema migratori, els ministres han acordat finalment una missió que portarà els vaixells europeus a l’est de Líbia, lluny de les rutes habituals de la migració, que surten de la costa oest del país. S’acontenta així Àustria, que mantenia fins ara un veto a l’acord perquè temia que la nova missió naval suposés un increment de les arribades d’immigrants a Europa.

Els vaixells europeus encara tenen l'obligació de rescatar tothom que trobin en perill al mar, però la nova missió naval s'allunyarà de la zona de pasteres i se centrarà en la inspecció dels vaixells sospitosos d'estar transportant armes per a les faccions en conflicte a Líbia.

El ministre d’Afers Exteriors d’Àustria, Alexander Schallenberg, ha dit que l’acord assolit és acceptable i ha remarcat que està d’acord amb la nova missió perquè és purament militar i no humanitària. Amb tot, ha advertit que Viena encara vigilarà per evitar que la missió, que trigarà diverses setmanes a establir-se oficialment, atragui més immigrants a Europa.

"Tots estem d'acord en crear una missió que bloquegi el flux d'armes a Líbia", ha dit el ministre d'Afers Exteriors italià, Luigi di Maio, atenent els periodistes després de la reunió de ministres a Brussel·les. Feia referència a l'embargament d'armes que l'ONU va imposar per a Líbia per primera vegada el 2011, i que es va refermar en la cimera celebrada a Berlín el mes passat, en què es va declarar també un alto el foc indefinit al país.

En el punt de mira de l’acord hi ha Rússia i Turquia, els dos països que més s’han implicat fins ara en el conflicte bèl·lic obert a Líbia, cadascun donant suport a un bàndol diferent. El govern turc de Recep Tayyip Erdogan ha enviat fins i tot soldats a combatre a favor del govern de Fayez al-Sarraj, instal·lat a Trípoli i reconegut per l’ONU, mentre que el president rus, Vladímir Putin, dona suport –i presumptament també armes– al seu rival, el mariscal Khalifa Haftar, líder de l’Exèrcit Nacional libi.

Inicialment, el representant de Política Exterior de la UE, Josep Borrell, esperava reviure l'actual missió militar de la UE, coneguda com a operació Sophia, que va deixar de desplegar vaixells el març de l'any passat després que Itàlia decidís tancar tots els seus ports als immigrants rescatats al mar.

Una de les propostes que hi havia sobre la taula era utilitzar aeronaus, més que no pas vaixells, per controlar els contrabandistes que subministren armes als dos governs rivals de Líbia. Però el ministre d’Afers Exteriors alemany, Heiko Maas, va instar la UE a acordar una missió naval perquè considerava que els vols no serien suficients. Diumenge des de l'ONU s'havia advertit que l'embargament d'armes a Líbia no tenia sentit perquè no hi ha ningú que el faci complir.