CIMERA EUROPEA

La UE es posa en mans de Turquia per aturar els refugiats

Els socis europeus volen que Ankara vigili la costa i accepti el retorn dels que no tenen dret d’asil

A les portes de la primavera, els líders europeus volen evitar un nou repunt en l’arribada de refugiats a la UE. Després de l’arribada de 128.000 persones aquest any, Brussel·les acull avui una cimera amb Turquia per aconseguir que els freni dins del seu territori i que accepti el retorn dels que no poden obtenir protecció internacional.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, vol “tornar a Schengen”: recuperar la lliure circulació de persones que tenen autorització i evitar les imatges dels refugiats dirigint-se d’un país a un altre. “Tancarem la ruta dels Balcans occidentals, la principal entrada dels 880.000 immigrants que van arribar el 2015”, explica en la carta d’invitació enviada als líders europeus per la cimera d’avui a Brussel·les. La ruta que travessa Grècia, Macedònia, Sèrbia, Bulgària i Hongria fins a arribar a Àustria o Alemanya ja fa setmanes que està bloquejada. Macedònia ha reforçat la fortalesa europea, plena d’obstacles, tanques i controls policials. Fins a set països apliquen actualment controls per impedir l’entrada de refugiats i immigrants que busquen una vida millor. Segons la Comissió Europea, en el millor dels casos, es mantindrien fins a finals d’any.

El tancament en cadena ha generat un col·lapse a Grècia, on almenys 13.000 refugiats esperen als campaments d’Idomeni, el pas fronterer amb Macedònia. Mentrestant, l’èxode des de Turquia cap a les illes de l’Egeu continua: almenys 25 persones van morir ofegades ahir en el naufragi d’una pastera davant la costa turca. S’afegeixen als 418 morts al Mediterrani comptabilitzats en els tres primers mesos de l’any per l’Organització Internacional de les Migracions. Ahir mateix l’OTAN confirmava que ampliarà la seva missió de patrullatge contra els traficants de l’Egeu en aigües territorials turques i gregues.

Grècia ha sigut sovint criticada pels socis, especialment de l’est, per permetre el pas dels refugiats. I sense una política d’acollida coordinada a escala europea, corre el risc de convertir-se ara en un gran camp de refugiats. La setmana passada, Brussel·les ho va anunciar implícitament, amb l’oferiment de 700 milions d’euros a Atenes per pal·liar una situació d’emergència equiparable a un país en conflicte.

Els deures de Turquia

Els esforços de la cimera d’avui a Brussel·les també se centraran en el pla d’acció acordat amb Turquia al novembre. Ankara ha d’evitar les sortides d’embarcacions del seu territori i a més acceptar la devolució dels immigrants de tercers països que no tenen dret a protecció internacional. Amb aquest pacte, totes les nacionalitats, excepte sirians i iraquians, podran ser repatriades si les autoritats d’Atenes consideren que una persona resideix il·legalment en el país.

Però per fer-ho, Turquia espera més de Brussel·les que els 3.000 milions d’euros acordats. Ankara vol accelerar l’acord sobre l’exempció de visats dels seus nacionals per entrar a territori europeu. El ministre turc de relacions amb la UE, Volkan Bozkir, va demanar que l’exempció entri en vigor “a l’octubre o al novembre”, cosa que algunes capitals consideren “espinosa”, segons fonts diplomàtiques, perquè voldrien tenir més garanties del compromís d’Ankara. Bozkir va amenaçar que si l’acord de readmissió d’immigrants econòmics des de Grècia s’aplica, i en canvi no es produeix l’acord sobre els visats, es podria “anul·lar el pacte”.

La fractura a la UE

El ministre austríac d’Afers Estrangers, Sebastian Kurz, va assenyalar ahir en una entrevista al diari The Guardian que la UE “està actuant com un traficant de persones” perquè permet que els refugiats arribin al centre d’Europa des de Grècia. El president de la República Txeca, Milos Zeman, va suggerir ahir que Grècia podria pagar el seu alt deute extern a canvi de contenir els refugiats amb la creació i gestió de centres. Mentrestant, el pla de reubicar 160.000 refugiats des de Grècia i Itàlia segueix sobre la taula, tot i que de moment només se n’han redistribuït 660.

Més continguts de