May implora a Europa una sortida a l’embolic del Brexit

La ‘premier’ busca més garanties però una UE tipa de negociar només li ofereix bones paraules

La porta del cotxe amb què va arribar ahir la primera ministra britànica, Theresa May, a Berlín es resistia a obrir-se. Mentre la cancellera alemanya, Angela Merkel, s’ho mirava, el guardaespatlles intentava trobar la manera de desbloquejar el pany des de dins del vehicle. Quinze segons incòmodes que resumeixen la situació -força més que incòmoda- en què es troba el Regne Unit en el seu intent de sortir d’Europa de la millor manera possible. May es troba atrapada pel seu propi partit i intenta desbloquejar el problema anant a buscar a Europa la clau que obri el pany de l’embolic del Brexit. Però els dirigents europeus poca cosa més hi tenen a dir. Estan disposats -com Merkel- a posar-li fàcil, a rebre-la, escoltar les seves reclamacions i a ajudar-la a buscar la manera d’obrir. Però si amb això no n’hi ha prou es quedaran com Merkel ahir, mirant com la premier britànica no pot sortir i preparant-se per al pitjor dels escenaris: el Brexit dur.

Berlín va ser la segona parada accidentada d’una gira d’últim moment de Theresa May per Europa a la recerca desesperada d’una solució per salvar l’acord del Brexit amb la UE. La líder britànica va esmorzar amb Mark Rutte, el seu homòleg holandès a l’Haia, va dinar amb Angela Merkel, va prendre el te amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk, i va sopar amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. Una agenda frenètica abans de la cimera del Brexit convocada a última hora per a aquest dijous i malgrat que May hagi estirat el temps fins al 21 de gener com a màxim per presentar l’acord al Parlament britànic. Avui serà a Irlanda -clau perquè el gran problema és la garantia per evitar la frontera amb Irlanda del Nord- per trobar-se amb el primer ministre, Leo Varadkar, i es trucarà amb el canceller austríac, Sebastian Kurz.

La Unió Europea, experta en renegociar i endolcir acords, està disposada a donar-li un cop de mà, però de cap manera tocarà els textos de l’acord. És a dir: bones paraules, però solucions cosmètiques. “Llarga i franca discussió amb Theresa May abans de la cimera sobre el Brexit. És evident que la UE vol ajudar. La qüestió és com”, piulava Tusk al vespre. Juncker al matí i Merkel al migdia ja havien deixat clar que res de reobrir el text. “Estic sorprès perquè ja havíem arribat a un acord”, deia des d’Estrasburg abans de constatar que “hi ha problemes just al final del camí”. I repetia com si fos una màquina que “l’acord assolit és l’únic possible i no hi ha cap mena d’espai per renegociar-lo”. Només hi ha marge per a aclariments i interpretacions que ajudin May a presentar l’acord a Westminster.

I May ja ni s’atreveix a demanar més, conscient que Europa està tipa de negociar. Però necessita alguna cosa on aferrar-se per tornar a casa. La premier britànica no parla de tocar els textos legals. En sortir de la trobada amb el president del Consell Europeu, resumia: “El que he fet a Europa és el que vaig prometre al Parlament: parlar amb la resta de líders europeus sobre la preocupació pel pla de contingència que ha d’evitar la frontera física amb Irlanda del Nord”. Segons May, en les reunions d’ahir va trobar una “determinació compartida” per abordar el problema.

El famós pla de contingència ( backstop ) per a la frontera amb Irlanda del Nord implicaria que si no s’arriba a un acord comercial quan s’acabi el període de transició, Irlanda del Nord es mantindria dins la Unió Duanera. I el que vol el Regne Unit són garanties que o bé no s’utilitzarà aquest pla o la certesa que només serà temporal. És així com s’explica el viatge a l’Haia. Holanda ha calculat que un Brexit sense acord li costaria uns 2.300 milions d’euros, però, a més, té experiència en aconseguir una declaració vinculant del Consell Europeu quan el 2016 es va voler desvincular d’un acord comercial amb Ucraïna. May trobaria aquí un referent sense haver d’anar a parar a Gibraltar, un tema espinós i del qual ahir ja presumia el secretari d’Estat espanyol d’Afers Europeus, Luis Marco Aguiriano: “És interessant veure que ara demana una declaració política amb valor jurídic. S’assembla molt a allò que va demanar Espanya amb Gibraltar”, va etzibar.

A Europa s’acaba la paciència

Els líders europeus hi posen bona cara perquè, com deia ahir Aguiriano, “ningú vol un Brexit sense acord”. Però, en el fons, estan tips de negociar. La ministra francesa d’Afers Europeus, Nathalie Loiseau, ho feia notar ahir des de Brussel·les: “Estem molt preocupats per l’ajornament del vot, hem fet molt per ajudar el Regne Unit, aquest és l’únic acord i ja hem fet moltes concessions”. França ho va deixar clar: “no arreglaran la política britànica”, i per això Loiseau recordava que el Parlament francès va celebrar una votació aquest dilluns que insta el govern gal a prendre totes les mesures necessàries per preparar-se per al no acord.

Més clar va ser encara el seu homòleg alemany, Michael Roth. No va trobar cap altre adjectiu per descriure la situació que no fos “trista” i, malgrat repetir el discurs oficial, va deixar clar que esperava que de la trobada amb Merkel només en sortís un “Bon Nadal i bon any”. I Merkel així ho va fer. Va sortir de la reunió tancant la porta a qualsevol renegociació, però obrint la finestra d’alguna mena de declaració adjunta.

Encara més tip n’està el coordinador de les negociacions del Brexit al Parlament Europeu, Guy Verhofstadt, que abans-d’ahir ja va dir que “no podia més”. I ahir piulava: “El Brexit s’ha convertit en un desgavell. Els meus dos missatges: mai abandonarem Irlanda; està fora de qüestió renegociar el backstop i si el Regne Unit busca enfortir la relació futura amb la UE no hi haurà cap problema”. Una altra opció, doncs, seria retocar la declaració política.

I mentre May recorre Europa implorant una taula de salvació on aferrar-se per tornar a Westminster, a Londres ja torna a bullir l’olla d’una moció de confiança que faria perdre a Brussel·les les últimes esperances d’acabar amb acord.

Més continguts de