La UE no troba la manera d’aturar els refugiats
Alemanya proposa reassentar sirians acollits a Turquia i s’endureix el blindatge de les fronteres
Brussel·lesLa crisi de refugiats ha fet emergir totes les contradiccions d’una UE en construcció. Els líders dels Vint-i-vuit es van reunir a Brussel·les i van acordar endurir el blindatge de les fronteres exteriors i preservar el principi de lliure circulació dels ciutadans dels estats de l’espai Schengen. “Amb l’objectiu que Schengen es mantingui, és indispensable que es torni a recuperar el control de les fronteres exteriors”, cita l’esborrany que al tancament d’aquesta edició continuaven discutint els caps d’estat i de govern. En aquest sentit, els governs admeten l’existència de “deficiències” en les fronteres exteriors de la zona Schengen. Per això, volen continuar pressionant per la creació de centres de registre a Itàlia i Grècia, els països en primera línia de l’arribada, en què es dirimeixi qui té dret a protecció internacional. I “accelerar els processos de retorn” per als que no s’hi puguin acollir.
La crisi també ha creat companys inesperats: Brussel·les ha liderat el pla d’acció que pretén mobilitzar 3.000 milions d’euros per a Turquia, que ja acull més de dos milions de refugiats sirians. També per evitar la sortida de més persones cap a territori comunitari, ja que la UE sospita que durant tot aquest temps Ankara ha fet els ulls grossos a la sortida incontrolada de persones cap a Europa.
Condicionalitat a Turquia
Els responsables europeus no es van mostrar gaire satisfets amb l’eficàcia amb què Turquia està actuant de gendarme a les fronteres amb Europa. “No hem vist gaires canvis entre les dues setmanes prèvies i posteriors a la implementació del pla d’acció. Aproximadament, continuen sortint les mateixes persones”, apunten fonts del Consell Europeu, tot i que amb l’arribada de l’hivern l’entrada de refugiats s’ha suavitzat. “Turquia ha de respectar les normes. Si no podem controlar les fronteres exteriors, no podrem anar més enllà en les nostres promeses”, va recordar el president francès, François Hollande.
Els estats continuen discutint d’on sortiran els diners promesos al president turc, Recep Tayyip Erdogan, perquè aturi els refugiats en el seu territori. La majoria li oferiran préstecs bilaterals, però Xipre i Grècia -amb històriques disputes territorials amb Ankara- volen disminuir l’impacte negatiu que una decisió així podria provocar a la seva opinió pública. Per això volen que la seva aportació provingui d’una part de la quota que anualment han de donar al pressupost comunitari, sense haver de posar més diners. En el cas d’Espanya, el govern de Mariano Rajoy ha ofert participar-hi de manera directa amb 152 milions d’euros. No obstant, la majoria de països coincideixen que fins que no es noti un descens sensible del nombre d’arribades, no hi haurà més passos.
El govern turc -que ha declarat que està “desbordat” pels efectes del drama humanitari que ha desencadenat la guerra de la veïna Síria- vol que els Vint-i-vuit acullin part dels refugiats que hi ha al seu país, una possibilitat que ja va proposar l’executiu comunitari al maig, i que ara impulsen alguns països liderats per Berlín, sota la premissa que no s’imposin quotes obligatòries. Alemanya vol que una part dels 160.000 refugiats que esperen ser reassentats dins la UE provinguin de Turquia. Una fórmula que l’executiu comunitari no veu amb bons ulls i que països com Espanya asseguren que “estudiaran”. “Hi ha voluntat política, cal veure com es pot traduir a la pràctica”, expliquen fonts diplomàtiques.
Cos europeu de fronteres
Els líders europeus també van abordar l’última proposta de la Comissió Europea sobre la creació d’una agència de guardacostes capaç d’intervenir si troba “deficiències” en l’actuació d’un país per blindar les seves fronteres. La majoria d’estats membres troben “agosarada” la proposta, però assumeixen que és necessària una agència de fronteres amb més autonomia, encara que no estan disposats a tolerar mecanismes que “no respectin la sobirania nacional” dels estats, adverteixen altres fonts comunitàries. L’altre repte és la lluita contra el terrorisme i que els líders debatran avui. La principal novetat és la proposta de la Comissió Europea d’establir controls sistemàtics a partir del 2016 a tots els ciutadans, també europeus, quan entrin a l’espai Schengen.
