Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L’EST

Ucraïna, del caos als cascos blaus

Un 85% dels ucraïnesos no han dubtat a triar el mot caos quan el centre sociològic Rating els ha demanat una definició de la situació del país. Aquesta enquesta, elaborada entre el 19 i el 29 de maig, amb una mostra de 2.000 persones, és una de les poques que expressen com respira la societat ucraïnesa després de la guerra civil. Els percentatges sobre l’economia ho diuen gairebé tot: més del 60% dels interpel·lats creuen que la situació econòmica ha empitjorat en relació a l’any passat i només el 30% pensen que no. Aquest 60% no amaguen que s’han d’esforçar molt per arribar a final de mes: per pagar el lloguer de l’habitatge o bé els serveis comunitaris.

Un 97% coincideixen a dir que el que més els complica la vida és la pujada dels preus dels productes de primera necessitat i dels serveis, com ara el transport públic, el gas o l’electricitat. Un desgavell que el 65% dels interrogats atribueixen a la corrupció i a la incompetència dels funcionaris i els polítics. Per a un 54% res d’això estaria passant si no hagués esclatat la guerra civil arran de la revolta de Maidan, i un 31% assenyalen l’intent de secessió de les regions de l’est -Donetsk i Lugansk- com a detonant de la gran crisi. La corrupció i el conflicte territorial continuen sent les dues grans qüestions de fons del conflicte ucraïnès. Una no s’entén sense l’altra: la corrupció del règim pro-rus de Ianukóvitx va ser un dels detonants de l’esclat de Maidan, i Maidan mateix -com a revolta de regeneració política i alhora prooccidental- va provocar la separació de facto del Donbass i l’annexió de Crimea per part de Moscou.

A l’espera que les converses de pau de Minsk es reactivin, s’obre pas la idea -defensada per Putin, amb el suport de Merkel- de desplegar cascos blaus a l’est d’Ucraïna. Una iniciativa que no encaixaria gaire amb els deliris dels secessionistes de Donetsk, que voldrien fer de la seva regió el nucli d’una nova Ucraïna: un nou estat independent desvinculat de Kíev i que es diria Malorossia (la petita Rússia). El pare de la criatura és Aleksandr Zakhàrtxenko, president de Donetsk, i es parteix de la hipòtesi d’Ucraïna com a estat totalment desacreditat. A més, la Malorossia de Zakharenko conté ressonàncies que l’acosten a la Novorossia (la nova Rússia), terme utilitzat pel Kremlin els primers mesos de la guerra civil per referir-se als territoris de l’est.

Amb tot, ni Lugansk -l’altra república secessionista- ni el Kremlin se senten seduïts i miren amb més interès la mediació de l’ONU i el desplegament de cascos blaus. Una intervenció que genera desconfiança en el govern del president Poroixenko, per al qual és prioritari que la UE i Merkel li facin més cas quan planteja incorporar-se com a membre de ple dret de l’OTAN, no més tard del 2020. Una proposta no gaire realista tenint en compte que si els acords de Minsk es reprenen amb l’ONU entremig, serà més que difícil aconseguir que Putin renunciï a tenir influència geoestratègica a Ucraïna.

Potser no tornaran els temps de la sobirania limitada però és més que probable que el Kremlin exigeixi assegurar la integritat territorial mantenint la influència russa al Donbass -mitjançant un sistema federal asimètric- i alhora garantir un estatus de neutralitat per a Ucraïna. És cert que Putin no passa pel seu millor moment arran de l’arribada de Macron a França, però el president ucraïnès, Petró Poroixenko, amb el 23% de suport que li atribueix el sondeig de Rating, té un més que precari marge de maniobra.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT