Ucraïna vota per consolidar l’esperit de canvi de Maidan

Kíev“Crec que hi ha una possibilitat de canviar el sistema des de dins, tot i que sóc conscient que no serà una feina fàcil”. Així defensa Mustafà Nayem la decisió de presentar-se a les eleccions legislatives d’avui a Ucraïna. Aquest periodista de 43 anys va ser una de les cares visibles de la revolta de Maidan, la mobilització que va fer caure el president Ianukóvitx. Nayem i els seus companys volien canviar el país i haurien volgut crear un partit propi, però no hi havia ni temps ni diners. Per això va acceptar formar part del Bloc Poroixenko, el partit de l’actual president ucraïnès. En total, una quinzena d’activistes de Maidan es presenten a les eleccions sota les sigles de diferents partits polítics.

També la guerra que es viu a l’est del país s’ha fet un lloc a les llistes electorals. Una desena de comandants, que es van fer un nom lluitant al capdavant dels batallons de voluntaris, han decidit entrar en política, dins de diferents llistes electorals. “Fins ara hem combatut les conseqüències d’un sistema polític incompetent. Ara vull combatre’n les causes”, explica Semen Semxenko, fundador del batalló Donbass. Va tornar a la vida civil després de resultar ferit al front i accedeix a la política de la mà del partit Assistència Mútua, una de les poques formacions en què gairebé totes les cares són noves en política.

Aquestes són les primeres eleccions legislatives que se celebren a Ucraïna després de la revolta de Maidan. Poroixenko va ser elegit president al maig, però ha hagut de governar fins ara amb el Parlament que va heretar dels temps del president Ianukóvitx. Segons tots els sondejos, aquestes eleccions permetran que Poroixenko consolidi el poder, ja que el seu partit pot aconseguir fins al 30% dels vots. “Els temps per a la renovació del govern han arribat”, va assegurar Poroixenko. Al davant tindrà tres desafiaments de pes: posar fi a la guerra, redreçar una situació econòmica catastròfica i combatre una corrupció endèmica.

Molts dels partits que, segons els sondejos, accediran al Parlament mantenen posicions clarament antirusses, com el Front Nacional, creat pel primer ministre Arseni Iatseniuk, que amb un 14% d’intenció de vot es podria convertir en el principal aliat parlamentari de Poroixenko. També el partit Pàtria, de l’exprimera ministra, Iúlia Timoixenko, podria accedir al Parlament amb un 8% dels vots, però en aquest cas com a força opositora, ja que sempre ha mostrat una actitud molt crítica amb les polítiques del president Poroixenko, sobretot pel que fa al pla de pau per a l’est del país. Més imprevisible serà l’actitud del partit Radical d’Oleg Liaixko, un líder populista que podria obtenir fins a un 12% dels vots.

La vella guàrdia

Pel que fa als antics diputats de l’expresident Ianukóvitx, només un partit, el Bloc d’Oposició, sembla que té possibilitats d’entrar al Parlament amb un 8% del vots, mentre que el Partit Comunista, un altre vell aliat de Ianukóvitx, podria quedar-se fora de la cambra per primer cop des de la independència del país.

Una de les seves fonts naturals de vots, la península de Crimea, no participarà a les eleccions com a conseqüència de l’annexió russa. I tampoc es votarà a les zones que controlen els separatistes, aproximadament un terç de les regions de Lugansk i Donetsk, ja que els seus líders es neguen a reconèixer l’autoritat de Kíev. Les dues repúbliques populars autoproclamades han convocat les seves pròpies eleccions per al 2 de novembre.

Dues formacions més que es podrien quedar fora del Parlament són el partit ultranacionalista Llibertat i el partit d’extremadreta Sector Dret, cosa que trencaria el miratge -recurrent a l’est del país- que els feixistes controlen el poder a Kíev.