Ucraïna esborra el passat soviètic al cap de 100 anys de la revolució bolxevic

Kíev ha canviat nomenclatura i ha retirat estàtues de personatges comunistes

Sota l'anomenada 'política de descomunització', Ucraïna esborra l'empremta del seu passat soviètic en canviar el nom de milers de carrers, pobles i ciutats i retirar de l'espai públic milers de monuments de figures comunistes, com Lenin.

A punt de fer-se 100 anys de la revolució bolxevic, el govern ucraïnès es vanta d'haver canviat la denominació de més de 52.000 carrers, 32 ciutats i 25 localitats relacionades amb aquest període històric.  Així mateix, en els últims tres anys s'han esborrat del mapa uns 2.500 monuments que glorifiquen els líders soviètics, incloses 1.300 estàtues de Lenin, i tot plegat forma part dels esforços per construir una nova identitat nacional.

Segons ha explicat en una entrevista amb l'agència Efe l'historiador ucraïnès Bogdan Korolenko, això ha ajudat al país no només a desfer-se dels "símbols del règim comunista totalitari", sinó a allunyar-se ideològicament de Rússia i lluitar contra la propaganda en el context actual de conflicte.

L'abril del 2015, la Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna va adoptar un conjunt de lleis que regulen el procés de descomunització i condemnen el règim comunista que va governar el país del 1917 al 1991, així com els règims nazis, la negació pública del caràcter criminal d' aquests sistemes i l'ús dels seus símbols.

En virtut d'aquesta legislació, aquesta setmana el mateix Institut per a la Memòria Nacional va demanar a la fiscalia que obri un procediment penal contra les autoritats locals de la ciutat d'Odessa (al sud d'Ucraïna) per haver restaurat monuments de Lenin i del líder soviètic Mikhaïl Kalinin.

Segons Koroleno, hi ha una mena de "fronteres mentals" construïdes a partir d'elements del passat que són utilitzades per sembrar discòrdia entre la població i propagar la idea que Ucraïna, com a antiga república soviètica, i Rússia són una mateixa nació, en " compartir la mateixa història, símbols i herois".

"Crimea i els territoris de Donetsk i Lugansk estan ocupats per grups terroristes que no reconeixen la sobirania ucraïnesa ni Ucraïna com a estat independent", ha denunciat l'historiador, que considera  que, d'alguna manera, aquest sentiment va jugar un paper en el desencadenament del conflicte que assota l'est d'Ucraïna, ja que durant la revolució de Maidan els mítings que es van celebrar a diverses ciutats de regions separatistes giraven al voltant del patrimoni ideològic rus .

"Molts d'aquests mítings van tenir lloc en places i parcs que commemoren personatges comunistes com Lenin, i en aquests territoris aquest tipus de monuments i símbols continuen sent-hi, i es conserven i es renoven", afirma.

No obstant això, la descomunització no és una iniciativa del govern actual, ja que el procés va començar a principis del 1990, poc abans de la desintegració de l'URSS, i va formar part de la política estatal durant els mandats de Leonid Kutxma (1994-2005) i Víktor Iúsxenko (2004-2009).

Actualment la descomunització segueix generant controvèrsia, amb posicions discrepants entre els que defensen el dret a la llibertat d'expressió per expressar punts de vista sobre esdeveniments històrics i els que advoquen per trencar definitivament amb els vestigis d'un passat soviètic que consideren perjudicial.