OBSERVATORI DE L’EST

Ucraïna es manté congelada

Fa just quatre dies, el dimarts 19 de gener, centenars de milers d’ucraïnesos celebraven la Teofania, la versió cristianoortodoxa de l’Epifania -el dia de Reis-, que, com estableix el calendari julià, arriba tretze dies més tard que al món catòlic. Però aquest podria ser l’últim any que el Nadal a Ucraïna es guia únicament per l’anomenat calendari oriental. Des de les esferes més occidentalistes s’insisteix que el 2016 el dia de Nadal oficial sigui el 25 de desembre, ara laborable a Ucraïna. I que qui vulgui continuï celebrant el Nadal ortodox el 7 de gener.

L’esquerda nacional ucraïnesa afecta, doncs, la tradició religiosa i els imaginaris culturals que hi van associats. I tot plegat connecta amb les intencions de les elits polítiques de redefinir la identitat del país: acostar-lo a les tradicions occidentals i allunyar-lo tant com es pugui dels referents de matriu russa. No cal dir que a les regions de l’est el 7 de gener es mantindrà, i el debat nadalenc promet tenir un recorregut mogut, fins a confluir amb la polèmica sobre les possibles solucions al conflicte territorial. A Kíev es dóna per fet que forçar un format federal per a les regions ara revoltades equivaldria a una claudicació que trencaria l’actual coalició de govern.

El president Petró Poroixenko acaba d’anunciar que pensa recuperar el Donbass per mitjans polítics i diplomàtics, i també Crimea mitjançant un mecanisme que impliqui tant Brussel·les com Washington. I ha alertat l’OSCE que si no actua es juga tota la credibilitat. Moscou, per la seva banda, no en té prou amb una simple autonomia administrativa per a Donetsk i Lugansk. Putin hi ha invertit temps i efectius i vol assegurar-se un Donbass sota sobirania ucraïnesa però governat per grups i poders que responguin als seus interessos geopolítics. Els acords de pau de Minsk es mantenen vigents i alhora en un oscil·lant punt de congelació, mentre les relacions d’estat a estat entre Ucraïna i Rússia són cada cop més agres.

Adéu al vodka rus

Que Kíev estableixi unilateralment una moratòria del pagament a Moscou dels 3.200 milions d’euros acumulats per Víktor Ianukóvitx proclamant que “Ucraïna no deu res als agressors” serveix per mesurar quina és la situació. A partir de l’1 de gener del 2016, amb l’entrada en vigor del tractat comercial amb la Unió Europea, el govern de Kíev se sent totalment alliberat dels vincles amb Moscou, que, per la seva banda, se sent legitimat per activar tota mena de pressions. I mentre Kíev es permet, amb un to de suficiència i ironia, acomiadar-se del venerat vodka rus, analistes econòmics de Moscou gens sospitosos de parcialitat avisen que la ruptura de relacions comercials poden costar a Ucraïna durant el 2016 més de 500 milions d’euros, un 0,6% del seu volum de vendes.

També s’han deteriorat les relacions entre Rússia i Ucraïna basades en el contacte entre ciutadans: des de finals d’octubre Ucraïna manté tancat el seu espai aeri a vint-i-cinc companyies russes. Rússia, esclar, fa el mateix amb les ucraïneses, i per anar de Moscou a Kíev cal fer parada a Minsk i continuar el viatge en un avió de la companyia bielorussa Belavia. I des de finals del 2015 Moscou ha cancel·lat el tracte especial amistós que permetia als ucraïnesos treballar en territori rus durant un període de tres mesos renovable. Ara els que havien sigut germans soviètics són tractats en territori rus com a estrangers. Que, de fet, és com desitjaven ser tractats la majoria d’ucraïnesos quan van donar suport a la revolta de Maidan per posar fi, entre altres coses, a la sobirania limitada.

Més continguts de