ENFRONTAMENTS VIOLENTS

Ucraïna manté la pressió tot i la tragèdia d’Odessa

Kíev i els pro-russos s’acusen mútuament de ser a l’origen de l’incendi en què van morir 38 persones

Les forces de seguretat ucraïneses van mantenir ahir la pressió sobre els activistes pro-russos que amenacen la integritat territorial del país, i ni l’alliberament dels observadors militars de l’OSCE retinguts a Sloviansk ni el tràgic incendi de divendres en un edifici d’Odessa que va provocar desenes de morts van fer rebaixar la tensió encara que fos transitòriament.

Les tropes ucraïneses van fer avenços importants als afores de Sloviansk i van recuperar el control d’un edifici oficial de Kramatorsk on els pro-russos s’havien fet forts. Però tot i l’alleujament a Kíev per les notícies que arribaven de l’est, els enfrontaments registrats a Odessa divendres entre ucraïnesos i pro-russos mostren que l’espiral de violència és cada cop més gran.

Les autoritats ucraïneses van confirmar ahir la mort d’una quarantena de persones divendres a Odessa, la gran majoria en un incendi declarat a la seu dels sindicats, on s’havien replegat els activistes pro-russos. Fins ara el sud del país havia quedat al marge de la contestació que es viu a l’est d’Ucraïna, però divendres la batalla campal a Odessa va arribar a tenir una força mai vista fins ara. No se sap del cert com va començar l’incendi que es va declarar enmig d’un intercanvi de còctels Molotov entre manifestants dels dos bàndols, i ahir les dues parts s’acusaven mútuament.

En el balanç d’ahir, les autoritats d’Odessa també van informar que s’havien detingut 144 persones i que hi havia obertes diverses investigacions per aclarir què va passar divendres, entre les quals una per determinar per què la policia no va contenir els manifestants dels dos bàndols.

A Moscou, el portaveu del Kremlin, Dmitri S. Peskov, va assegurar que Rússia no podria dir des d’ara als centenars de russos d’Ucraïna que els telefonen demanant ajuda que no optessin per les armes. “Les autoritats de Kíev no només en són responsables directes; són també còmplices d’aquestes accions criminals. Tenen les mans tacades de sang”, va dir. La televisió pública russa va tornar a recórrer al to bel·ligerant quan va informar dels enfrontaments d’Odessa i va dir que s’havien comès “crims de guerra” i que les víctimes necessitaven protecció. Però, tot i les amenaces, el Kremlin no sembla disposat a fer un pas endavant, segons els analistes.

Els diplomàtics, alliberats

L’èxit diplomàtic del dia va ser l’alliberament dels set observadors militars de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), quatre alemanys, un txec, un danès i un polonès, que havien estat retinguts pels activistes pro-russos a Sloviansk des del 25 d’abril. La posada en llibertat va precedir l’arribada a Donetsk de l’enviat del Kremlin, Vladímir Lukin.

Havia estat el govern de Kíev el que havia convidat aquesta missió militar a visitar Ucraïna per veure les condicions de seguretat a l’est. El moviment havia estat aprovat per tots els països integrants de l’OSCE, entre els quals Rússia, Ucraïna i els Estats Units. Un dels observadors va ser alliberat fa dies per poder-se tractar la patologia que pateix, però la resta van ser exhibits davant les càmeres de televisió en una maniobra que el ministre d’Afers Estrangers alemany, Frank-Walter Steinmeier, va qualificar d’“indignant”.

A Alemanya se li atribueix un paper central en l’intent de resoldre la crisi ucraïnesa, i el president rus, Vladímir Putin, que prioritza les relacions amb Berlín, va parlar fa uns dies de la necessitat d’alliberar els observadors. Fins a quin punt el Kremlin controla els pro-russos de Sloviansk no queda clar, però tot apunta que Moscou va intervenir perquè fossin alliberats.

El director del Centre Carnegie de Moscou, Dmitri Trenin, va assegurar que Putin està molt al cas dels costos en termes de vides humanes i impacte econòmic que tindria llançar una gran campanya militar a Ucraïna. “La seva opció és esperar més que no pas ordenar l’assalt”, diu Trenin. Però continua planant l’amenaça que la violència a Ucraïna sigui tan extrema que Rússia cregui que ha de fer alguna cosa. “La violència podria anar creixent sense cap intervenció directa de Moscou. I la situació podria sortir de mare”, alerta Serguei Karaganov, consultor ocasional del Kremlin des de l’Escola d’Afers Econòmics i Internacionals.

Més continguts de