La Unió Europea pretén ampliar el control de passatgers a trens i vaixells
L’Eurocambra qüestiona l’obtenció de dades personals
Brussel·lesA pocs dies del segon aniversari dels atemptats jihadistes a Catalunya, la Unió Europea estudia ampliar amb noves mesures de seguretat el control de viatgers de ferrocarrils i vaixells, i equiparar-los al de passatgers d’avió. Europa va patir entre el 2015 i el 2017 els atacs terroristes més importants dels últims anys, des de les bombes a la estació d’Atocha, a Madrid. La grans ciutats van ser les més colpejades, com ara París, Brussel·les i Londres. La seguretat i la llibertat individual són dos dels pilars en què es basen els drets fonamentals europeus, i és per això que el Consell estudia en aquests moments ampliar les mesures de seguretat adoptades el 2016 per la directiva PNR (en anglès, passenger name record ), que obliga a registrar les dades dels passatgers d’avió. La discussió serà encara més encesa quan arribi al Parlament, sempre exigent amb la restricció de llibertats.
Aquesta directiva comunitària va ser incorporada a la legislació espanyola el març del 2018 per utilitzar dades del registre de passatgers amb l’objecte de prevenir, detectar i enjudiciar els delictes de terrorisme. S’imposa a les companyies aèries que fan viatges a fora de la UE “l’obligació de transferir totes les dades PNR que es registren”, amb la possibilitat d’ampliar aquesta obligació als vols interns de la UE. Aquesta obligació, doncs, es podria estendre als passatgers de vaixells i de trens d’alta velocitat.
Iniciativa de Finlàndia
La presidència del Consell Europeu, que ostenta Finlàndia des del juliol, es va estrenar amb aquesta proposta, que ja s’havia posat damunt la taula del Consell al febrer en un document intern classificat com a “límit UE” -no és públic, només per a funcionaris-. La possibilitat d’ampliar aquestes mesures de control de passatgers d’avió a altres tipus de transport va ser acceptada per la majoria d’estats membres. Segons el document, “els percentatges van ser els següents: un 83% vol ampliar-lo al vaixell, un 76% al ferrocarril i un 67% al trànsit terrestre”.
Malgrat aquesta acollida positiva, “les respostes negatives van posar en relleu els arguments relacionats amb l’augment de les dades que s’haurien de processar, cosa que és poc probable que fos manejable, i que fins i tot es pot considerar com una intrusió en la privacitat”.
La presidència finesa va presentar el 3 de juliol aquesta proposta “d’ampliar l’abast de la PNR a altres sistemes de transport que no siguin el trànsit aeri” i, en concret, “amb finalitats policials al trànsit marítim i als trens d’alta velocitat”. En aquest segon document de discussió, al qual ha tingut accés l’ARA, es demanava a les delegacions nacionals que donessin la seva opinió com a molt tard l’1 d’agost.
La majoria de les delegacions “van subratllar el benefici d’ampliar l’abast de les dades de la PNR aplicables que permetin completar una imatge de patrons de viatge sospitosos”. Per la seva banda, fonts oficials de la Comissió van explicar que “la directiva PNR de la UE es limita al trànsit aeri però no impedeix que els estats membres adoptin mesures addicionals basades en la legislació nacional”.
Punt d’inflexió
Mentrestant, “el Parlament sempre ha sigut reticent a aprovar normes que restringeixin la llibertat i privacitat dels ciutadans europeus”, explicava en un recés de les seves vacances l’eurodiputat socialista Juan Fernando López Aguilar, president de la comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d’Interior del Parlament Europeu.
L’exministre López Aguilar afegia que “l’aprovació d’aquestes normes sempre ha sigut problemàtica, fins que es va desbloquejar arran dels atemptats del 2015”. “En aquell moment vam aprovar el paquet d’interoperativitat, el control de fronteres i el sistema d’informació de visats, però sotmesos a moltes garanties de control policial i judicial”, concloïa.
Discussió exhaustiva
Pel que fa a l’ampliació de la PNR, “en funció de la decisió del Consell la proposta vindrà al Parlament, però serà una discussió exhaustiva per garantir la privacitat i que el control de dades no s’utilitzi per a alguna cosa que no sigui lícita, com la fabricació de perfils de perillositat o la discriminació”.
En aquest sentit “hi ha una majoria favorable al Parlament, però el procés legislatiu sol ser de dos o tres anys de tramitació”, admetia López Aguilar, que va recordar la compareixença a la Comissió parlamentària del comissari de Seguretat, Julian King, al juliol. King va sostenir que “el fonamental és la implementació i l’execució de la legislació actual, en lloc de promoure una nova legislació”.
