La Unió Europea demana justícia i reconciliació per Srebrenica

Bòsnia i Hercegovina homenatja les víctimes del genocidi en una cerimònia 25 anys després

Amb expressions de dolor i, sobretot, amb crides a la reconciliació. Així ha homenatjat aquest dissabte Bòsnia i Hercegovina les víctimes del genocidi de Srebrenica, amb motiu dels 25 anys d'una de les matances més crues de la història moderna. Cada 11 de juliol el Centre Commemoratiu de Potocari –on reposen les tombes de 6.652 víctimes– és escenari d'una cerimònia multitudinària en record dels difunts i també dels seus familiars. Aquest any, però, la pandèmia ha obligat a celebrar un acte amb menys assistents, més íntim, on les connexions telemàtiques hi han jugat un paper important.   

De fet, diversos líders polítics de tot el món han seguit la cerimònia a distància i també han fet arribar els seus missatges a través de la xarxa. Una d'elles ha sigut la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que en un vídeo que s'ha emès durant l'acte ha animat a "donar suport a aquells que volen superar les diferències i ajudar a aquells que necessitin recuperar-se". "Un quart de segle després encara està oberta la ferida en la consciència europea –ha apuntat Von der Leyen–. El passat no pot canviar, però és el nostre deure actuar perquè mai més es repeteixi el genocidi". 

Srebrenica: 25 anys de negació

En la mateixa línia, el president del Consell Europeu, el belga Charles Michel, ha insistit que una "catàstrofe" d'aquestes característiques no es pot tornar a repetir. Michel també ha demanat justícia. "Honorem totes les víctimes, les seves famílies i aquells que encara no saben quin va ser el destí dels seus éssers estimats. No descansarem fins que es faci justícia", ha escrit a Twitter l'ex primer ministre de Bèlgica, en referència a les gairebé 1.000 víctimes que encara continuen desaparegudes, molt probablement soterrades en fosses comunes que no han estat localitzades. De fet, aquest dissabte nou homes que van ser assassinats durant la matança han estat enterrats al cementiri de Potocari després que aquest any fossin descobertes les seves restes. 

El record continua ben viu. Més de 8.000 bosnians de religió musulmana van ser assassinats entre el 12 i el 22 de juliol del 1995 a mans de soldats de l'exèrcit serbobosnià dirigits pel general Ratko Mladic al poble de Srebrenica i els seus voltants, una zona que llavors teòricament estava protegida pels Cascos Blaus de les Nacions Unides.

"Fracàs de la comunitat internacional"

Un dels mandataris que també han participat en la cerimònia a través d'un vídeo ha sigut el president espanyol, Pedro Sánchez. "La reconciliació és el germen i la clau del projecte europeu, dels seus principis i també dels seus valors fonamentals, d'una Unió Europa de la qual aquest país [Bòsnia i Hercegovina] espera legítimament formar-ne part", ha dit Sánchez, que ha proposat multiplicar els esforços perquè "la reconciliació a Bòsnia i Hercegovina es converteixi en una realitat". 

També hi ha estat present, virtualment, Emmanuel Macron. El president francès, en canvi, ha sigut més crític a l'assenyalar que la matança de Srebrenica ha passat a la història com "un símbol dolorós del fracàs de la comunitat internacional per oferir protecció a civils quan més necessitaven ajuda". "La tanca inesborrable en el record comú ens pressiona a buscar la veritat i la justícia que són indispensables per a la convivència pacífica de comunitats diferents", ha continuat.