Vasyl Filipchuk: “L’alto el foc a Ucraïna no aborda els grans problemes: és insostenible”

BarcelonaEls primers dies de l’alto el foc a Ucraïna, negociat amb mediació franco-alemanya la setmana passada a Minsk, no deixen gaire espai a l’esperança d’una pau duradora. Els combats continuen a la ciutat de Debàltseve i el compromís de retirar l’armament pesant no s’està respectant. Aquesta situació l’abordava ahir al Cidob el diplomàtic Vasyl Filipchuck, que va ser portaveu del ministeri d’Exteriors de Kíev el 2005-2006 i ara presideix un dels centres d’anàlisi política més prestigiosos del país.

Creu que l’alto el foc serà durador?

No, perquè no encara cap dels problemes centrals d’aquesta guerra. Ni la dimensió geopolítica, ni el conflicte entre Ucraïna i Rússia ni els problemes interns de Kíev. L’alto el foc és insostenible: potser durarà dues o tres setmanes, però el conflicte continuarà fins que Rússia i Occident es posin s’acord en els grans temes, o fins que una de les dues parts sigui derrotada. Rússia no perdrà la guerra: té una capacitat militar molt superior en tots els fronts. Però també és cert que Moscou té problemes econòmics. El meu càlcul és que el president rus, Vladímir Putin, ha de guanyar o trobar un acord abans del setembre.

Hi veu alguna sortida?

Crec que la sortida ha de ser diplomàtica, no militar. La sortida militar només portarà més desplaçats i més morts. Però no es tracta d’oferir a Putin que es quedi amb Crimea i amb la meitat d’Ucraïna, sinó d’ensenyar-li el bastó i la pastanaga. Algun tipus de cooperació amb l’estructura de seguretat i defensa europea, una zona de lliure comerç des de Lisboa fins a Vladivostok... però si continua endavant amb l’agressió, cal imposar sancions financeres i un aïllament comercial i del sector energètic. Si els Estats Units i la UE apliquessin sancions al sector bancari com s’ha fet a l’Iran, Rússia duraria dues setmanes.

¿La neutralitat d’Ucraïna respecte a l’OTAN seria negociable per al govern de Kíev?

No, perquè ara seria una victòria de Rússia. Passa el mateix amb la proposta de federalització. Fa uns anys jo mateix vaig formular una proposta confederal per a Ucraïna, amb un àmplia autonomia per a les regions. Però ara això és percebut com una victòria per a Putin. Primer hem d’aturar la guerra i tornar a discutir els temes interns dins del país, entre ucraïnesos. Posar aquestes qüestions ara sobre la taula de negociació seria reconèixer la nostra derrota. Però si parlem de la neutralitat, què ve després? ¿Hem de tornar a la bomba atòmica? ¿Els Estats Units ens poden donar garanties de protecció davant de Rússia? Només volem ser a l’OTAN per protegir-nos de Rússia, no ens cal un estatus de bloc.

Un dels aspectes més criticats de l’acord de Minsk II és que no s’esmenta Crimea. ¿L’annexió a Rússia de la província és un fet consumat?

No es pot arribar a una pau a Ucraïna sense trobar una sortida a Crimea. No parlo de la Tercera Guerra Mundial, ni tampoc de mantenir un conflicte congelat amb crisis diàries. Però podem trobar alguna sortida més intel·ligent. Per exemple, un acord de pau com el que es va signar a Irlanda del Nord. De fet, l’únic que vol Moscou és el port de Sebastopol, per moure la seva flota: podríem acordar un estatut semblant al de Hong Kong. També la doble nacionalitat. Sempre es pot passar de la lògica del conflicte a la de la cooperació. La pregunta és si això es pot fer amb Putin.

¿La mateixa sortida serviria per al Donbass?

Podem inventar centenars de solucions: n’hi ha exemples a tot el món. Però Moscou encara té uns mesos per continuar l’agressió. Ara la pregunta és qui caurà primer des d’un punt de vista de l’economia i l’estabilitat política. Putin té reserves fins al setembre. Ara Kíev rebrà un crèdit de l’FMI. Putin té prou suport intern; el president ucraïnès, Petró Poroixenko, no en té tant, però tothom entén que la inestabilitat jugaria en contra d’Ucraïna.

Confia en els Estats Units?

Els Estats Units ens van donar garanties de seguretat el 1994 i ara no estan fent res per ajudar-nos. Encara s’estan pensant si ens envien armes. Ens va obligar a renunciar a la bomba atòmica i és responsabilitat seva protegir-nos.

I la UE?

Europa és feble. França i Alemanya intenten fer coses, però no poden aturar la guerra. És millor que Merkel i Hollande es passin una nit en blanc negociant amb Putin que no pas que continuïn morint milers d’ucraïnesos.

Els rebels ja controlen l’estació de Debàltseve

Les milícies rebels de l’est d’Ucraïna van aconseguir ahir part de l’estratègica localitat de Debàltseve, on continuen els combats malgrat l’alto el foc que va entrar en vigor diumenge a la matinada. “L’estació de ferrocarrils de Debàltseve està parcialment en mans dels rebels. Hi ha combats a la ciutat”, va informar un portaveu del ministeri de l’Interior d’Ucraïna. Els nous moviments, units a les reticències dels dos bàndols a retirar el seu armament pesant com estava previst per dimarts, fan trontollar cada cop més l’acord de pau signat a Minsk la setmana passada. Tot i així, el líder d’una de les dues regions en poder dels rebels pro-russos va assegurar que les seves forces estan complint amb l’acord i ja estan retirant l’armament pesant de la línia de front a l’est d’Ucraïna. “Ahir [dilluns] vaig ser a la primera línia de front i els nostres tancs i l’artilleria s’estan retirant. De fet, vam començar a complir les nostres obligacions ja ahir a la nit”, va dir Igor Plotnitsky, líder de l’autoproclamada República Popular de Lugansk. Els rebels de l’altra regió, Donetsk, en canvi, es neguen de moment a desfer-se de l’armament pesant. Quan es compleixen deu mesos de l’esclat del conflicte armat, les Nacions Unides ja xifren en 5.665 els morts d’un bàndol i l’altre.