Recuperem les lloances que la revista Vogue va fer a la dona del president de Síria, Baixar Al-Assad
Reproduïm els paràgrafs més destacats del reportatge que la revista va dedicar a la primera dama de Síria fa un any. Amb gairebé 10.000 morts al país, el text ha desaparegut de la pàgina web de la publicació
BarcelonaFa més d'un any que Síria viu sota la repressió del règim del president Baixar Al-Assad. Al febrer de 2011, data en que la revolta es començava a gestar, la revista Vogue va publicar un reportatge on elevava la primera dama del país, Asma Al-Assad. Catorze mesos després, el text ha desaparegut de la pàgina web de la revista.
No és difícil trobar l'article a la xarxa, la peça va molt buscada ara que els morts al país ja arriben als 10.000, segons xifres de l'ONU.
Així comença 'Asma Al-Assad: una rosa en el desert':
"Asma al-Assad és jove i molt 'xic' –la més fresca i magnètica de les primeres dames. El seu estil no és l'alta costura brillant del poder al Pròxim Orient sinó una falta d'adornaments deliberada. És una combinació especial: una fina bellesa d'extremitats llargues amb una ment analítica i entrenada que vesteix amb una delicadesa astuta. Paris Match parla d'ella com 'la llum en un país ple d'ombres'."
La revista d'alta moda dedica unes línies a descriure un país que, avui, costa reconèixer:
"Síria és conegut com el país més segur del Pròxim Orient, possiblement perquè, com diu el Departament d'Estat, 'el govern sirià vigila física i electrònicament tant els ciutadans de Síria com els visitants estrangers'. És un país secular on les dones guanyen el mateix que els homes i el vel musulmà és prohibit a les universitats, és un lloc sense bombardeigs, disturbis o segrests."
Després de donar detalls sobre les ONG i els projectes culturals de la primera dama, Vogue explica:
"La missió central de la primera dama, de 35 anys, és canviar la visió de sis milions de sirians menors d'edat, encoratjar-los a involucrar-se en el que ella anomena 'ciutadania activa'. 'Es tracta que tothom prengui responsabilitat compartida en fer avançar aquest país; que la societat civil prengui poder. Tots tenim un paper en aquest país, i es convertirà en el que nosaltres volguem'."
Segons el text, Asma lluita perquè la gent no vegi Síria com "només arquitectura i història": "Per nosaltres és una acumulació de cultures, tradicions i valors. És la diferencia entre hardware i software: l'arquitectura és el hardware però el software marca la diferencia, l'esperit obert. Hem d'assegurar-nos que no ho perdem".
La primera dama també té paraules per subratllar la convivència al país del seu marit: "Les religions conviuen a Síria d'una manera que no he vist en cap altre lloc al món. Vivim porta per porta, com sempre ho hem fet històricament".
Vogue regala una postal bucòlica de la família presidencial:
"Viuen envoltats de veïns en un apartament modern. Divendres, el dia de repòs musulmà, Asma obre la porta al visitant ella mateixa, en texans, botes, una cua de cavall i la paraula 'felicitat' escrita al darrere de la seva samarreta. Al peu de les escales hi ha el seu marit amb texans, alt, coll llarg, ulls blaus. Un home precís que fa fotografies i parla amb amor sobre el seu primer ordinador. Explica que va sentir atracció per la cirurgia ocular perquè "és molt precisa, gairebé mai és una emergència i hi ha molt poca sang".
