Trump abraça la política d'"una sola Xina"

El president dels EUA i Xi Jinping rebaixen la tensió amb una primera conversa telefònica

Donald Trump, s'ha compromès a mantenir l'anomenada política d'"u na sola Xina" que va adoptar el demòcrata  Jimmy Carter el 1979 després de trencar les seves relacions diplomàtiques amb Taiwan. El president nord-americà i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, han mantingut una "llarga" i "extremadament cordial" conversa telefònica, en la qual van abordar "nombrosos temes" i van apropar posicions després de setmanes de tensió arran de les amenaces del nord-americà de reconèixer a Taiwan després de guanyar els comicis de novembre.

"El president Trump es va comprometre, a petició del president Xi, a respectar la política d'"una sola Xina"", ha apuntat la Casa Blanca en un comunicat, que ha avançat reunions i negociacions dels dos països "sobre diverses qüestions d'interès mutu". Per la seva banda, Pequín ha titllat la conversa de "molt bona" i ha agraït el gest de Trump.

La controvèrsia sobre la política d'"una sola Xina" va començar quan Trump va parlar amb la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, després de guanyar les eleccions al contacte de més alt nivell entre l'illa de sobirania xinesa i Washington en gairebé 40 anys. Per la seva banda, un portaveu de la presidència de Taiwan ha afirmat que mantindrà "estretes relacions" amb els Estats Untis.

La conversa entre els dos mandataris és el primer acostament directe i suposa un canvi de to respecte de la bel·ligerància mostrada després de guanyar les eleccions. Trump també ha enviat una carta al president xinès en la qual planteja desenvolupar “una relació constructiva” que beneficiï els dos països. També el felicita a ell i al poble xinès per l’Any Nou, l’any del gall.

Amb la missiva, Trump respon a la felicitació que Xi Jinping li va enviar per la seva investidura. Donald Trump desitja al poble xinès una bona Festa de les Llanternes, que és la celebració amb què demà es posen fi a les festivitats de l’Any Nou. El missatge de Trump significa el retorn als formalismes i la cortesia de les vies diplomàtiques.

Durant la roda de premsa diària, el portaveu del ministeri d’Afers Estrangers xinès, Lu Kang, va assegurar que “la Xina concedeix una gran importància al desenvolupament de les relacions amb els Estats Units” i va afegir que “tal com ha dit el president Xi Jinping, la Xina i els Estats Units tenen la responsabilitat de salvaguardar la pau i l’estabilitat mundials i promoure el desenvolupament i la prosperitat globals”. Quan li van preguntar si el govern xinès esperava que es produís una trucada de Trump, Lu Kang va preferir no contestar i va qualificar d’especulació sense sentit la possibilitat que el president nord-americà estigués menyspreant Xi Jinping pel fet de no trucar-li.

Des que va prendre possessió, Trump ha mantingut converses telefòniques amb una vintena de líders polítics amb resultats ben diferents, com va succeir en el cas d’Austràlia, en què sembla que va penjar al primer ministre.

Però és molt possible que la diplomàcia xinesa prefereixi que les relacions s’estabilitzin abans de mantenir contactes personals. El risc que una conversa telefònica amb l’imprevisible president nord-americà acabi malament i el contingut es filtri a la premsa és massa alt. I cal no oblidar que en la societat xinesa el concepte de “salvar la cara”, és a dir, no ser humiliat en públic, és molt important. Una humiliació al president s’entendria com una humiliació al poble i seria molt difícil de tolerar.

La carta de Trump se suma a altres gestos d’aproximació a la Xina, com l’assistència de la seva filla Ivanka i la seva neta a una festa de l’ambaixada xinesa. El vídeo en què es veu Arabella, de cinc anys, cantant en xinès i felicitant l’Any Nou s’ha difós àmpliament als mitjans de comunicació xinesos. I com que els Trump són una gran família, també el pare de la criatura, Jared Kushner, assessor presidencial, ha aportat el seu granet de sorra en forma de reunió amb l’ambaixador de la Xina, Cui Tiankai.

En campanya, Trump va culpar la Xina de robar els llocs de treball als nord-americans, va amenaçar d’apujar els aranzels als productes xinesos un 45% i va acusar Pequín de manipular la seva moneda, a més de no fer prou per contenir el programa nuclear nord-coreà.

L’afer amb Taiwan

I després del seu triomf a les eleccions va seguir tibant les relacions amenaçant de canviar la política dels Estats Units sobre Taiwan si no es produïen millores en les relacions comercials. L’atac no era només comercial. El 12 de gener el secretari d’Estat nord-americà, Rex Tillerson, va amenaçar de bloquejar l’accés de la Xina a les illes artificials que ha construït al mar de la Xina Meridional.

Però des de la presa de possessió les amenaces s’han moderat, encara que el secretari de Defensa, James Mattis, ha visitat el Japó i Corea del Sud per confirmar que Washington mantindrà la política de seguretat a la regió i desplegarà l’escut antimíssils en territori sud-coreà, que rebutja Pequín. La Xina ha contestat oficialment a les provocacions de Trump amb cautela i apostant per un perfil baix. No obstant això la premsa oficial xinesa no ha escatimat les amenaces i els insults i ha advertit que enfrontar-se a la Xina tindria un efecte devastador.