AMÈRICA LLATINA

Xile trasllada les vinyes a la Patagònia pel canvi climàtic

La zona central del país s’està tornant cada vegada més desèrtica

De les 3.000 hectàrees que formen el Parc Nacional Tagua Tagua, situat a la regió de Los Lagos, més de 1.000 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, n’hi ha dues que fan vi. Són les vinyes de la família Villaseñor, plantades a la ribera del riu Puelo i a tocar del llac Tagua Tagua, en plena Patagònia xilena. Creixen entre arbres mil·lenaris, volcans i la neu dels Andes, suportant pluges, vents i el fred de la zona austral del país sud-americà. Fa 15 anys els enòlegs de l’empresa van decidir posar a prova l’adaptabilitat de diversos tipus de cep en zones extremes, però el que aleshores semblava només un experiment, avui s’ha convertit quasi en una necessitat. “Va ser una decisió que cada dia que passa té més sentit”, afirma Francisco Berrios, director comercial de Viñedos Villaseñor. “La zona central del país, tradicionalment dedicada a la producció de vi, s’està tornant cada vegada més desèrtica i les vinyes estan migrant totes cap al sud”, explica.

Amb més de 800 cellers actius, Xile s’ha convertit en un nou referent internacional de la producció de vi. És el quart productor mundial, per darrere de França, Espanya i Itàlia, i exporta sobretot al Brasil, als Estats Units, a la Xina i al Japó. Segons xifres de l’associació Vinos de Xile, que agrupa diverses empreses que exporten quasi el 90% de la producció, la indústria vitivinícola aporta un 0,5% del PIB a l’economia xilena. Xifres del ministeri d’Agricultura mostren que, en els últims 10 anys, el país ha triplicat la producció. El 2018 va vendre a l’exterior 845 milions de litres de vi que van generar 2.000 milions de dòlars.

“El futur és al sud”

Segons un estudi elaborat per científics de l’Escola Politècnica Federal de Zuric, el 2050 Santiago haurà tingut un augment de 2,7 ºC de temperatura. Les seves condicions climàtiques seran similars a les de Nicòsia, a Xipre, amb estius molt calorosos i àrids i hiverns freds i amb poques pluges. Un altre estudi de la Universitat Catòlica de Xile revela que d’aquí 30 anys l’àrea apta per al creixement de vinya quedarà reduïda a un 25%. “L’escalfament global ens ha esclatat a la cara i ara ens hem d’adaptar tan ràpid com puguem perquè, definitivament, el futur és al sud”, diu Berrios.

A les vinyes Villaseñor, les temperatures dels últims anys varien entre els 16 i 20 graus de màxima i els quatre i els nou de mínima, amb una mitjana d’entre 2.000 i 2.500mm de precipitacions anuals. En canvi, el centre del país viu sota els efectes d’una forta sequera des de fa una dècada. “Vam descobrir que la varietat específica de pinot noir que tenim s’adapta molt bé a les condicions extremes de la Patagònia. El cep és una planta que com més l’estresses, més bones característiques entrega”, apunta. En aquest sentit, la necessitat d’adaptar-se al canvi climàtic ha provocat el sorgiment d’iniciatives per guiar aquest procés d’ajust. Una vintena de vinyes participen en el programa Vino, Cambio Climático y Biodiversidad que des del 2008 promouen l’Institut d’Ecologia i Biodiversitat (IEB) i la Universitat Austral de Xile. Totes elles pertanyen a l’anomenada zona mediterrània de Xile, la que està menys protegida per part de l’Estat. El projecte, liderat per la biòloga Olga Barbosa, pretén compatibilitzar la conservació de la biodiversitat i el desenvolupament de la indústria vinícola.

Preservar la biodiversitat

“Està demostrat que hi ha una relació entre la diversitat dels microorganismes ecosistèmics i la complexitat del vi”, comenta Barbosa. Una relació que -diu- es fa evident al llarg del procés d’elaboració: “Hi ha bacteris, com llevats silvestres, que a la primera part de la fermentació generen compostos que atorguen unes característiques organolèptiques a una collita determinada, d’un lloc específic i concret”.

La científica adverteix de la necessitat de preservar aquesta biodiversitat nativa per poder conservar “la identitat” de cada vi. Un avís que dedica tant als productors que resisteixen les dificultats de la sequera i el canvi climàtic com a aquells que han decidit explorar noves possibilitats a les vinyes del sud.

Més continguts de