Imatge d’arxiu d’un ós engabiat després de ser rescatat d’una granja on li extreien la bilis a Chengdu, a la Xina.

MEDI AMBIENT

La Xina recomana bilis d’ós per al covid-19

L’ús d’animals salvatges en la medicina asiàtica és un risc per a la conservació i per a la salut humana

Imatge d’arxiu d’un ós engabiat després de ser rescatat d’una granja on li extreien la bilis a Chengdu, a la Xina. / GETTY

Ficats en gàbies on no poden moure’s, amb un catèter inserit permanentment a la vesícula biliar, milers d’óssos viuen en captivitat en granges de l’Àsia, on se’ls extreu la bilis diàriament per nodrir el mercat de la medicina tradicional asiàtica. La bilis d’ós s’utilitza per tractar malalties del fetge i la vesícula, però el seu principi actiu, l’àcid ursodesoxicòlic, es pot obtenir sintèticament al laboratori sense necessitat de maltractar cap animal. Tot i així, granges d’óssos com aquestes són legals a la Xina. I no només això. Ara el mateix govern xinès recomana la bilis d’ós per combatre el coronavirus.

N’ha alertat l’Agència d’Investigació Mediambiental (EIA, segons les sigles en anglès), una organització amb seu al Regne Unit. La seva alerta es va arribar a titllar de fake news però els investigadors van fer públic el document oficial xinès que recomana la bilis d’ós per al covid-19. “Seguim l’activitat de traficants d’animals a les xarxes i vam veure que molts promocionaven els seus productes per combatre el covid i hi enllaçaven un document oficial del govern xinès”, explica per Skype Aron White, investigador de l’EIA. En el document, Pequín aconsella també contra el covid un compost medicinal que en la seva versió tradicional porta banya de rinoceront, prohibida al país com a espècie amenaçada que és i presumptament substituïda per banya de búfal. A més, els anuncis dels traficants recomanen remeis fets amb ossos de lleopard, un altre animal en perill d’extinció.

Més enllà del debat sanitari, tot plegat genera una paradoxa terrible: el comerç i consum d’animals salvatges que va originar el brot de covid-19 a la Xina es veu ara retroalimentat per la mateixa pandèmia.

Óssos negres amenaçats

Els óssos negres dels quals s’extreu la bilis també són una espècie amenaçada, però el fet que es criïn en captivitat en lloc de caçar-los fa que la pràctica sigui legal a la Xina. “El fet que hi hagi una part del mercat legal legitima el seu ús davant dels consumidors i al mateix temps genera una caça il·legal per nodrir la demanda”, apunta White.

Hi ha fins a 20.000 óssos en granges com aquestes a tot l’Àsia, especialment a la Xina però també al Vietnam (on són il·legals) i a Laos, segons denuncia l’ONG Animals Asia, que treballa sobre el terreny en projectes de rescat d’aquests mamífers. Costa molt saber si els óssos han nascut en captivitat o van ser caçats, potser quan eren cadells.

“Aquestes pràctiques generen un seriós problema de conservació de l’espècie, però també un greu problema de benestar animal, per la crueltat extrema amb què són tractats, i ara també un problema de salut pública”, diu l’advocada Anna Mulà, especialitzada en dret mediambiental de la Fundació Franz Weber, entitat observadora a CITES (Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres).

L’origen del covid-19 en un mercat humit de Wuhan on es venien animals vius, molts dels quals salvatges, va portar les autoritats xineses, ja al febrer, a decretar la prohibició del comerç i el consum d’animals salvatges com a aliment. No deia res del seu ús medicinal. “Però les cadenes de subministrament són les mateixes per a un ús i l’altre, i el risc per a la salut pública és el mateix”, diu Mulà.

Clam per acabar amb el comerç d'animals salvatges

La prohibició per al consum alimentari no té data de caducitat, malgrat que la ciutat de Wuhan sí que ha especificat que allà només estarà prohibit durant 5 anys. Però en la seva sessió anual, el maig passat, el Parlament xinès va ajornar la reforma legal que hauria de fixar aquesta prohibició a la llei per fer-la permanent.

“La llei d’espècies salvatges de la Xina no parla d’animals sinó de béns: està molt interioritzat que són per cobrir necessitats humanes, i encara més quan es tracta de l’ús medicinal, perquè hi ha el convenciment que són bons per a la salut”, diu Mulà sobre la dificultat d’aconseguir una prohibició ferma de l’ús medicinal d’animals salvatges, fins i tot quan estan en perill d’extinció.

Les dues espècies animals més amenaçades per aquest mercat sanitari asiàtic són el rinoceront i el tigre, tots dos al caire de l’extinció. Del primer es creu que la seva banya pot curar fins i tot el càncer, quan en realitat està feta només de queratina, la substància que forma les ungles i els cabells. Tampoc no hi ha cap prova científica dels beneficis medicinals del tigre, del qual es fan servir els ossos, el bigoti i la pell per a malalties com el reuma, l’insomni o fins i tot la malària. De fet, l’escassetat de tigres que ha comportat això fa que molts traficants el supleixin ara amb el lleopard, també en perill.

“El problema és que abans era un mercat local però ara cada cop és més global i cada cop més gent amb alt poder adquisitiu està disposada a anar al mercat negre”, explica Luis Suárez, de WWF. Una elevada demanda que converteix els animals en el tercer tràfic il·legal més potent del món, després de les drogues i les armes. “I fan servir les mateixes xarxes”, recorda Suárez.

Arran de la pandèmia, l’abril passat, 241 entitats van enviar una carta a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en què, entre altres coses, li demanaven que estableixi la prohibició de l’ús medicinal d’animals salvatges. Però l’OMS es manté molt ambigua a l’hora de valorar les medicines tradicionals i encara no ha fet cap pas en aquesta direcció, tot i que tampoc té poder vinculant sobre els estats. “Molta gent que treballa en la medicina asiàtica vol acabar amb l’ús d’animals salvatges, i això els ajudaria també a millorar la seva imatge”, remarca White.

Amb tot, com subratlla el portaveu de l’ONG Traffic, Richard Thomas, la clau és canviar les consciències dels que confien en aquestes suposades medicines, ja que “mentre hi hagi demanda, el subministrament també hi serà”.

El veto a l’ús medicinal del pangolí, en dubte

Pequín va aprovar fa pocs dies una prohibició de l’ús medicinal del pangolí que no està gens clara. Aquest petit animal, el mamífer amb el qual s’ha traficat més al món, i que està en greu perill d’extinció, ha captat l’atenció mundial des que se’l va identificar com el possible transmissor del covid-19 del ratpenat als humans (cosa encara no confirmada al 100%). Les seves escates es molen per fer-ne un polsim que es creu que millora la circulació o produeix més llet en les mares lactants, unes propietats no provades científicament. Ara el pangolí s’ha eliminat de la llista de medecines aprovades a la Xina, però la farmacopea xinesa té una segona llista annexa on es recopilen receptes de medicaments i allà el pangolí encara hi apareix com a ingredient. Passa el mateix amb la bilis d’ós, que no apareix a la primera llista però sí a la segona, cosa que en legalitza l’ús.