ÀSIA

La Xina aspira a guanyar la batalla contra la pobresa el 2020

Des de fa anys, el govern està duent a terme un programa exitós per millorar la vida dels ciutadans

L’ambiciosa meta del govern de Xi Jinping per al 2020 és treure trenta milions de xinesos de la pobresa extrema, que es concentra en el món rural. Solucions: inversions en infraestructures, desenvolupament d’indústries i, fins i tot, desplaçaments de població. No és un projecte fàcil. La pobresa al camp es concentra en zones de difícil accés, on no han arribat serveis bàsics com l’electricitat o l’aigua, i de vegades maltractades per fenòmens naturals com ara inundacions o sequeres. En algunes regions la pobresa es pot qualificar d’endèmica. Per això el govern intensifica la seva campanya per aconseguir convertir la Xina el 2020 en una societat “moderadament desenvolupada”, la promesa de Jinping quan va arribar al poder el 2012. En l’últim pla quinquennal -2016-2020- es va establir com a prioritat treure prop de 50 milions de persones de la pobresa extrema, les que viuen amb menys d’un dòlar al dia i es concentren a les àrees rurals.

Aquest any, en què Jinping iniciava el seu segon mandat de cinc anys, el líder xinès es va ratificar en el seu compromís d’erradicar la pobresa i va prometre “no deixar ningú enrere en la marxa cap a la prosperitat comuna”. A finals del 2016 la xifra es va reduir a 43 milions, que comparats amb els 1.300 milions d’habitants que té la Xina pot semblar una magnitud modesta, però equival a millorar el nivell de vida de tota la població de l’Argentina o de gairebé tots els espanyols. I sembla que ho pot aconseguir. L’objectiu actualitzat el 2018 és reduir anualment en 10 milions el nombre de pobres fins al 2020, i per aquest motiu s’hi ha involucrat tot l’aparell de l’Estat i les administracions locals.

Un objectiu molt clar

La Xina destina a aquest problema un pressupost milionari. L’objectiu és desenvolupar infraestructures, promoure la creació d’empreses, fomentar la formació de cooperatives i, en els llocs que sigui possible, desenvolupar el turisme. S’han dedicat més de 370.000 milions a préstecs per incentivar l’economia. També s’intenten millorar serveis bàsics com l’educació i es persegueix la universalitat de la sanitat. A les zones remotes i de difícil accés la solució és traslladar pobles sencers a àrees més ben comunicades. Està previst que entre el 2016 i el 2020 un total de 9,81 milions de persones siguin obligades a canviar de residència en un total de 22 províncies.

A Guizhou, la província més pobra de la Xina, al sud-oest del país, prop de 750.000 persones van ser reassentades en més de 3.000 noves localitats el 2017. I és que el desenvolupament de la Xina ha anat de bracet amb les migracions internes i la urbanització. La població rural ha emigrat a les ciutats, en molts casos per construir-les. I s’ha emigrat de la Xina interior a les zones costaneres, on el creixement econòmic ha sigut més accelerat.

Les bosses de pobresa han quedat en zones rurals de l’interior. Els joves han marxat a la ciutat i els que han quedat enrere són els menys productius: població envellida, nens o malalts. Es calcula que entre els 43 milions de pobres hi ha un elevat nombre de dependents. Encara que Pequín aconsegueixi superar el repte i el 2020 pugui anunciar oficialment que ja no hi ha pobres a la Xina, el gegant asiàtic continuarà fent front a dos problemes: el primer, fer sostenible l’erradicació de la pobresa, que no hi hagi marxa enrere; el segon, la realitat de la pobresa urbana que no reconeix. Des del 2011, les estadístiques xineses només inclouen la pobresa extrema i no comptabilitzen la població amb pocs recursos. La Xina obvia la situació dels 200 milions d’emigrants del camp a les ciutats que viuen en situació precària. No tenen accés a l’educació, a l’atenció sanitària o a l’habitatge.

Tot i que de mitjana els ingressos de les llars més pobres a les ciutats són 3,5 cops superiors als del camp, pot ser més difícil sobreviure a la ciutat, on tot és més car. A finals del 2015, el 5,7% de la població rural de la Xina encara vivia en la pobresa, i el percentatge entre algunes minories ètniques s’elevava al 12%. Però segons dades del Banc Mundial, prop del 40% de la població viu amb menys de 5,50 dòlars al dia.

Una història d’èxit

Si hi ha un país que pot presumir de ser eficaç en la lluita contra el subdesenvolupament és la Xina. Des de l’obertura de la seva economia fa quatre dècades, el vertiginós creixement econòmic ha aconseguit treure prop de 800 milions de ciutadans de la pobresa. Són xifres del govern xinès, però amb lleugeres variacions les avalen diferents organismes com l’ONU o el Banc Mundial.

No només han augmentat els ingressos, sinó que també han millorat altres indicadors, segons un informe del Banc Mundial. Per exemple, el 2003, només el 10% de la població xinesa tenia algun tipus de cobertura sanitària, però el 2013 la xifra arribava ja al 95%. Entre el 2000 i el 2012, la taxa de mortalitat infantil va disminuir un 60%. Del 1990 al 2015 l’esperança de vida va augmentar de 67 a 76,3 anys. El capitalisme amb característiques xineses, doncs, es pot qualificar de triomfador. Encara que el peatge han sigut les grans diferències socials i la destrucció del medi ambient, no es pot negar que la majoria de la població ha augmentat el seu nivell de vida en diversos sentits.

De fet, aquest èxit és un dels actius que exhibeix Pequín per defensar el seu model polític sota el control del Partit Comunista i alhora posar en dubte les virtuts dels sistemes democràtics.