Publicitat
Publicitat

ÀSIA

La Xina dinamita la segona església en menys d’un mes

El govern considera la religió cristiana aliena a la cultura xinesa

Un important desplegament de policies i funcionaris va dinamitar dimarts passat l’església cristiana Golden Lampstand, a la ciutat de Linfen, situada a la província de Shanxi, al nord de la Xina. El temple va ser reduït literalment a runes amb càrregues d’explosius i maquinària pesada. La Golden Lampstand és la segona església dinamitada a la Xina en menys d’un mes.

La demolició posa en evidència la creixent pressió del govern xinès sobre els grups religiosos cristians a poques setmanes que entri en vigor la nova llei que incrementarà el control sobre les activitats religioses. El nou reglament, que es començarà a aplicar el 2 de febrer, pretén combatre una de les grans preocupacions del Partit Comunista, que és la infiltració religiosa estrangera al país, ja que tem que podria provocar desestabilització. Especialment en el cas de les religions musulmana i cristiana, que es consideren ideologies importades, alienes a la tradició cultural xinesa.

La nova llei prohibeix explícitament les esglésies no registrades oficialment davant el govern. Els que violin la norma s’enfrontaran a penes de presó i a elevades multes econòmiques, i s’expropiaran edificis i terrenys dels llocs de culte il·legals. També es prohibeix que rebin donacions i ofereixin informació a través d’internet.

La Xina és un dels cinquanta pitjors països del món pel que fa a la persecució de cristians, segons la World Watch List d’Open Doors dels Estats Units. Malgrat això, al país hi ha uns 70 milions de cristians, però molts practiquen la religió de forma clandestina per intentar eludir els controls del govern.

La Constitució xinesa garanteix la llibertat de culte, però la realitat és que això no és més que una declaració d’intencions difícil de portar a la pràctica, ja que tot un entramat normatiu restringeix les activitats religioses i les deixa a l’arbitri de l’executiu.

Capelles clandestines

Xina reconeix cinc “associacions religioses patriòtiques” corresponents a les religions budista, taoista, musulmana, catòlica i protestant. El govern controla les activitats religioses que realitzen i els llocs de culte. En el cas dels catòlics, la Xina manté un contenciós amb el Vaticà, ja que nomena els seus propis bisbes. Aquesta és l’anomenada Església catòlica “patriòtica”. N’hi ha una altra de clandestina que depèn de Roma.

La pressió sobre la comunitat cristiana ha fet que proliferin capelles clandestines que reuneixen petits grups de feligresos en cases particulars per celebrar oficis i que van canviant de lloc per evitar caure en mans de la policia.

El president xinès, Xi Jinping, defensa la pràctica de la religió “amb característiques xineses” i el control sobre el culte s’ha sumat a la retallada de drets civils que ha dirigit des de la seva presidència.

L’església Golden Lampstand, demolida dimarts passat, era acusada oficialment de violar la llei del sòl i la normativa de construcció, uns càrrecs que s’utilitzen de manera habitual per pressionar les esglésies no registrades legalment que intenten escapar del control del govern. Segons ChinaAid, un grup de defensa cristiana que té la seu als Estats Units, la policia va amenaçar els feligresos del temple i alguns van quedar sota arrest domiciliari.

La demolició de l’església va suposar el punt final d’una llarga cadena d’assetjaments per part del govern xinès contra aquesta congregació religiosa, que reuneix més de 50.000 persones. Ja el 2009, poc després de ser construïda, l’església Golden Lampstand va ser assaltada per policies i mercenaris a sou que van provocar greus destrosses al temple. Aleshores diversos pastors ja van ser detinguts i condemnats a penes d’entre un i set anys de presó.

L’assetjament a les comunitats cristianes no és un fet aïllat, sinó que es repeteix constantment. El 27 de desembre passat, una altra església, amb 20 anys d’activitat, va ser enderrocada també al nord del país i el 21 de novembre tretze cristians van ser detinguts a la província de Guandong, al sud de la Xina.

Més continguts de