MEDI AMBIENT

La Xina continua emetent gasos que aprimen la capa d’ozó

El país asiàtic estaria incomplint el protocol de Mont-real que fixava eliminar-los

A la dècada dels 90 es va evidenciar la relació causa-efecte entre la disminució de la capa d’ozó i els gasos de la família dels clorofluorocarbonis. Particularment, es va verificar que el triclorofluorometà, més conegut com a CFC-11, era un dels principals gasos causants del creixement de l’enorme forat a la capa d’ozó detectat a l’hemisferi sud, aproximadament sobre Austràlia.

El Protocol de Mont-real, signat llavors, en va prohibir la producció a escala mundial i poc a poc la capa d’ozó s’ha anat restablint. D’uns anys ençà diverses observacions independents posaven en evidència l’augment sostingut de CFC a l’atmosfera. Un estudi publicat ahir a la revista Nature situa la font emissora a l’est industrial de la Xina, que estaria incomplint el compromís internacional.

És conegut l’ús tradicional dels CFC en sistemes de refrigeració per les seves propietats com a aïllant tèrmic, a més de com a precursors en aerosols, en la producció d’escumes i també com a productes de neteja en la indústria informàtica. La seva producció industrial va entrar en col·lisió amb els interessos ambientals quan es va comprovar que la radiació ultraviolada del sol provoca la degradació d’aquests gasos halogenats. La conseqüència és la reducció de la capa d’ozó.

Segons l’estudi publicat a Nature, les emissions de CFC han augmentat globalment a tot el món els últims deu anys, especialment entre el 2014 i el 2017. Bona part d’aquest augment, entre el 40% i el 60% del total, es considera provat que procedeix de l’est asiàtic, asseguren els principals autors de l’estudi, Matt Rigby, de la Universitat de Bristol, i Sunyoung Park, de la Universitat Nacional Kyungpook, de Corea del Sud. Els investigadors estimen que en aquest període de temps s’han emès unes 7.000 tones de CFC per any addicionals a les estimades en el període anterior d’estudi, del 2008 al 2012.

Park i Rigby, a través de models d’estudi de dispersió de contaminants químics a l’atmosfera combinats amb observacions atmosfèriques de Gosan, a Corea del Sud, i Hateruma, al Japó, han arribat a la conclusió que l’origen de l’increment de CFC cal situar-lo a l’entorn de les províncies del nord-est de Shandong i Hebei, ubicades a l’est continental xinès. Fins ara mai s’havia aconseguit localitzar amb precisió les fonts emissores de CFC. Els científics atribueixen l’augment dels gasos a l’activitat industrial de la zona com a conseqüència “de la producció i l’ús de nous productes”.

Les noves observacions científiques posen sobre la taula que la Xina estaria incomplint el Protocol de Mont-real, que havia establert l’any 2010 com a límit per a l’eliminació de gasos halogenats com a conseqüència del seu ús en processos industrials. De fet, i des de meitats dels anys noranta, s’havia observat una progressiva disminució a l’atmosfera d’aquests gasos a escala mundial i la corresponent recuperació de la capa d’ozó troposfèric. Anàlisis publicades el 2012 per la NOAA, l’organisme dels Estats Units per a l’estudi dels oceans i l’atmosfera, i l’Advanced Global Atmospheric Gases Experiment (AGAGE), revelaven, però, que la reducció s’havia desaccelerat. El nou estudi no només confirma la desacceleració sinó que assenyala clarament noves emissions i en localitza la font.

Els autors de la investigació no valoren el probable impacte de l’augment d’emissions de CFC sobre la capa d’ozó, però admeten que pot tenir “conseqüències negatives” a causa de l’alta estabilitat d’aquests compostos a l’atmosfera i la seva lenta degradació, per la qual cosa “és previsible” que la capa protectora d’ozó s’aprimi a l’est continental xinès i en zones properes. L’aprimament, conegut popularment com a forat, va associat a un increment del risc de patir càncer de pell per l’acció de la llum ultraviolada.

Més continguts de