PRÒXIM ORIENT

La Xina reconstrueix Síria

Pequín s’endú el pastís d’inversions per refer les instal·lacions destruïdes durant els anys de guerra

Fins ara la Xina havia utilitzat el port de Tel Aviv com a punt de transbord per a les seves mercaderies, però portar material de construcció d’Israel a Síria no estaria gaire ben vist pels països àrabs. Per aquest motiu, les empreses xineses com l’estatal Cosco, una de les quatre navilieres més grans del món, han vist el potencial dels ports libanesos. Fa uns mesos van començar les obres d’ampliació al port de Trípoli, al nord del Líban, per transformar-se en zona econòmica especial i, d’aquesta manera, ser la porta d’entrada de materials pesants, excavadores i buldòzers amb destinació a Síria. La ciutat libanesa de Trípoli és fins i tot més a prop de Damasc que els mateixos ports sirians de Tartús i Latakia, presos per les tropes russes com a bases militars.

Empreses xineses han signat contractes amb la contrapart libanesa per a l’ampliació de l’esmentat port, que inclourà un nou moll per valor de 58 milions de dòlars, més la fabricació i instal·lació de sis grues pòrtic, segons dades de l’autoritat portuària del Líban. Per revitalitzar aquest port, la Xina planeja construir, a més, la línia de ferrocarril Trípoli-Homs, un corredor que Pequín necessita per reduir els temps de transport i evitar haver de transitar pel canal de Suez, assenyala a l'ARA l’economista Kamal Hadam. Tenint en compte que més de la meitat del petroli del Pròxim Orient s’exporta a la Xina, “el port libanès té un interès estratègic com a punt d’accés clau a l’Àfrica i Europa”, detalla l’expert.

La Ruta de la Seda

Per aquest motiu, el port de Trípoli -a 35 quilòmetres de la frontera amb Síria- no només s’està promocionant com a centre logístic per a la reconstrucció de Síria, sinó també per connectar el Mediterrani oriental a la nova Ruta de la Seda, coneguda com la Iniciativa Belt and Road, indica l’economista libanès.

El desembarcament del gegant asiàtic a aquesta riba de la Mediterrània podria avivar la competència entre els actors internacionals que es repartiran el pastís de Síria.

Difícilment Europa i els Estats Units, que han jugat en el bàndol contrari, seran benvinguts en la reconstrucció de Síria. Per la seva banda, Turquia, l’Iran i Rússia, les tres potències que han gestionat la guerra, podrien tenir un paper important en el futur de Síria. Però, a causa de les sancions de Washington, que ofeguen les seves economies, ni Moscou ni Teheran o Ankara podrien permetre desemborsar els 200.000 milions de dòlars que s’estima que necessitarà el règim sirià per reconstruir les ciutats que les seves pròpies forces han devastat amb ajuda de l’aviació russa, els tancs turcs i els avions de la coalició internacional, liderada pels nord-americans, en la seva campanya contra l’Estat Islàmic.

D’aquesta manera, la Xina, la segona economia del món, és considerada pels analistes l’inversor més realista. “La Xina està guanyant influència a la regió a través de la inversió econòmica en lloc de fer-ho a través de la intervenció militar”, assenyala Hadam.

Washington, al marge

Sense convertir-se en una part activa en la guerra de Síria, i a diferència dels governs europeus i els Estats Units, que van retirar el seu personal diplomàtic i van tancar ambaixades, Pequín ha mantingut els llaços diplomàtics i el seu personal de l’ambaixada de Damasc. La Xina i Síria han signat acords de cooperació en temes comercials i més de 200 empreses xineses van participar l’estiu passat en la fira internacional de comerç de Damasc. A més, Pequín ha invertit 2.000 milions de dòlars en la indústria siriana i 23.000 milions addicionals a través del Fòrum de Cooperació entre la Xina i els estats àrabs, segons dades publicades al Financial Times.

Els principals interessos de la Xina a Síria són l’acer i els recursos energètics, i la Corporació Nacional de Petroli de la Xina (CNPC, per les sigles en anglès) s’ha fet accionària de dues de les companyies petrolieres més grans de Síria: la Companyia de Petroli de Síria i Al Furat Petroleum.

Més enllà del tema econòmic, Pequín ha invertit en projectes socials a Síria i, en aquest sentit, ha entregat 800 transformadors elèctrics i ha entrenat l’equip nacional de bàsquet sirià a Pequín.

El gegant asiàtic té experiència en la reconstrucció de països devastats per la guerra. Empreses xineses van obtenir lucratius contractes de construcció d’infraestructura en la postguerra a l’Iraq i ara han tornat a posar l’ull en la inversió en aquest país àrab després de la caiguda del califat islàmic. “La Xina intentarà guanyar influència geopolítica participant en els esforços de reconstrucció de l’Iraq perquè passa per una artèria clau en la seva Ruta de la Seda”, assenyala Hadam.

Un informe recent de la prestigiosa consultora BMI revela que la Xina està al darrere d’una faraònica infraestructura, l’oleoducte Bàssora-Àqaba, al mar Roig. Està previst que l’Oficina de l’Oleoducte de Petroli de la Xina tingui un paper en la seva construcció.

No obstant això, l’economista libanès adverteix que quan es tracta d’inversions cal ser cautelós i no caure en l’optimisme: “Els diners necessiten estabilitat, i en aquesta part del món és difícil trobar-la a llarg termini”.