ÀSIA
Internacional 28/08/2019

La Xina fa servir LinkedIn per reclutar espies

Agents de Pequín es fan passar per empreses de consultoria per captar els candidats

Ara
2 min
LinkedIn és l’única xarxa social occidental que continua sent accessible a la Xina.

BarcelonaLa Xina fa servir LinkedIn -la coneguda xarxa per fer contactes professionals i buscar feina- per reclutar espies a l’estranger. El seu blanc acostumen a ser diplomàtics o persones que han treballat en departaments governamentals a Occident. El modus operandi és el següent: agents dels serveis secrets de Pequín contacten amb aquestes persones mitjançant perfils falsos i els proposen fer activitats de recerca per a empreses de consultoria xineses. Un cop el candidat s’interessa per la feina i accedeix a viatjar a la Xina per fer una entrevista personal, li revelen quines són les intencions reals de l’oferta laboral, segons informa el New York Times.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“En lloc d’enviar espies als Estats Units per reclutar possibles agents, és més efectiu quedar-se a la Xina davant d’un ordinador i contactar milers de possibles candidats utilitzant perfils falsos”, explica William R. Evanina, director de l’agència de contraespionatge dels EUA. L’elecció de LinkedIn com a plataforma de contacte també té una raó: és l’única xarxa social occidental que continua sent accessible a la Xina després que el 2014 l’empresa acceptés censurar determinats continguts que el govern de Pequín considerava inapropiats.

El New York Times recull diversos testimonis de persones que han sigut contactades pels serveis secrets xinesos per ser reclutades com a espies. Sense anar més lluny, el maig passat Kevin Patrick Mallory, un exagent de la CIA, va ser condemnat a 20 anys de presó per haver espiat per a la Xina. La relació de Mallory amb els serveis secrets de Pequín va començar precisament després que el febrer del 2017 un espia xinès, que afirmava ser representant d’una consultoria xinesa, contactés amb ell a través de LinkedIn.

Un altre cas és el de Jonas Parello-Plesner, un exfuncionari del ministeri d’Afers Estrangers de Dinamarca. També va ser contactat el 2011 a través de LinkedIn per una dona que es deia Grace Woo i que assegurava treballar per a DRHR, una societat de recursos humans amb seu a la ciutat xinesa de Hangzhou. Parello-Plesner va viatjar a Pequín per mantenir una entrevista laboral amb Grace Woo, però en lloc d’ella s’hi van presentar tres homes que li van dir que pertanyien a un organisme de recerca del govern xinès i li van oferir treballar com a investigador. Parello-Plesner va declinar l’oferta laboral i va denunciar el cas un cop va tornar al Regne Unit, on residia aleshores.

Una experiència similar va tenir un altre exfuncionari del ministeri d’Afers Estrangers però de l’administració Obama, que prefereix mantenir l’anonimat. Ell, però, va refusar viatjar a la Xina al comprovar que la suposada empresa xinesa que l’havia contactat a través de LinkedIn no existia.

stats