“Que els continuïn buscant”

Desesperació entre els familiars de les víctimes de l’MH370 per la decisió de deixar de buscar l’avió

“Malgrat tots els esforços que s’han fet amb la ciència més avançada disponible, la recerca no ha permès localitzar l’aparell”. Així comença el comunicat conjunt de la Xina, Malàisia i Austràlia, implicats en la recerca de l’ avió de Malaysia Airlines del vol MH370 que es va estavellar el 8 de març del 2014 a l’oceà Índic. La notícia ha caigut com una galleda d’aigua freda entre els familiars de les 239 víctimes, que no accepten que els governs abandonin la recerca submarina de les restes.

L’associació Voice 370, que agrupa els familiars de les víctimes que anaven a l’avió desaparegut, reclama que s’estengui la recerca a una zona de 25.000 km cap al nord, en funció de l’últim informe tècnic de l’autoritat de seguretat del transport australiana. El govern de Canberra, però, ho va desestimar.

Per a les famílies de les víctimes, abandonar l’operació “és irresponsable i revela una alarmant falta de fe en les dades, eines i recomanacions d’una sèrie d’experts oficials reunits per les mateixes autoritats”, afirma el text de resposta que han signat els familiars.

Narendran K.S., un ciutadà indi marit d’una de les passatgeres que van morir al sinistre, ho veu amb impotència. “És totalment injust. Els governs són els beneficiaris d’aquesta decisió, i nosaltres en som els damnificats”, explica a l’ARA. Ghyslain Wattrelos, francès que va perdre la dona i els dos fills, reconeix a aquest diari que la notícia no és cap sorpresa. “Han buscat per tot arreu menys a la zona indicada per l’informe australià. No busquen l’avió, aquesta recerca ha sigut falsa, no fan el que han de fer”, es lamenta.

En aquests tres anys poca cosa s’ha pogut descobrir sobre què va passar amb l’MH370, que va sortir de Kuala Lumpur en direcció a Pequín. Mai va arribar-hi i el seu rastre es va perdre dues hores després que s’enlairés. Malgrat les recerques iniciades tot just després que desaparegués, l’aparell no ha aparegut. Diversos punts de la costa oriental africana han sigut escenari de l’arribada de restes. Tot i així, la Xina, Malàisia i Austràlia van acordar al juliol deixar d’abonar els 145 milions de dòlars si continuaven sense pistes.

Narendran demana una segona recerca més al nord d’on es busca ara i continuar insistint per l’Àfrica. Aquest familiar d’una víctima lamenta que els governs no s’hi hagin implicat més, tot i que confia que els corrents oceànics acabin tornant a terra les restes de l’MH370.

"La informació que es podria tenir no compensa la despesa"

Ariel Shocron, cap del departament tècnic del Sindicat de Pilots de Línies Aèries (SEPLA), afirma a l'ARA que "ja fa molt de temps que intenten localitzar-lo i amb les poques dades que es tenen no hi ha hagut sort. Ja s’ha cobert una àrea molt extensa de l’Índic i, per les limitacions tècniques, no es pot rastrejar tot l’oceà".

Preguntat per les possibles causes de l'accident, admet que "els dubtes sempre hi seran i les causes de l’accident no les sabem". Tot i lamentar el cessament en la cerca, reconeix que "és cert que la informació que s’hauria pogut recuperar, si s’hagués trobat l’aeronau, posada en relació amb la despesa, no compensa. Els xips de memòria, en cas que es recuperessin, estarien massa malmesos per extreure’n informació".

L'accident segueix sent un misteri i la seva pèrdua, segons admet "és un fracàs per a la indústria". Shocron avança que gràcies a això, avui ja "es desenvolupen noves polítiques amb les quals tant el sector com les associacions de professionals i fabricants volem instal·lar localitzadors més precisos en cas que un avió caigui a l’oceà, que és on els radars no poden arribar".