Austeritat i indiferència al carrer, i tedi per “massa” dies de vacances
No es fa cap celebració perquè es creu que una abdicació no pot ser “alegre”
TòquioL’abdicació d’Akihito i l’arribada al tron del seu fill, Naruhito, es viu a Tòquio entre el vertigen d’assistir a un moment històric, la letargia d’unes vacances inusuals i també una certa indiferència. Les banderes que adornen els carrers principals posen un toc de color al cel gris, que va deixant la pluja fina que cau aquests dies a la capital japonesa i desllueix l’espectacle dels cirerers florits.
El Japó celebra amb austeritat i senzillesa aquestes dates històriques. Res a veure amb el model que veuríem a les monarquies europees. No hi ha souvenirs commemoratius inundant les botigues ni gaire entusiasme als carrers. Susana de la Vega, investigadora i professora a la Universitat Juntendo, fa 8 anys que viu al país i explica que els japonesos són reservats i no mostren les seves emocions. El canvi d’emperador no s’ha celebrat mai, perquè s’estava de dol per la mort de l’anterior. En aquest cas, l’abdicació d’Akihito és un comiat i, en conseqüència, tampoc pot ser alegre. De la Vega assegura que al Japó cal aprendre “a llegir l’aire”, una expressió que significa que el que no es diu també compta.
A l’entrada de l’estació de Yurakucho, una parella de joves estudiants expressen educadament el seu agraïment al fet que una periodista europea s’interessi pel Japó. “Respectem la figura de l’emperador. És un home bondadós”, diuen, però també confessen poc interès per les cerimònies de relleu a la monarquia. “No esperem que el canvi afecti les nostres vides”, comenten.
Alguns admiradors de l’emperador es van concentrar ahir al matí als jardins del Palau Reial, armats amb paraigües per protegir-se de la pluja i amb l’objectiu d’intentar entreveure alguna imatge. Ho van fer malgrat l’imponent desplegament de seguretat. La presència de policies és evident a tota la ciutat. La premsa ha informat que el dispositiu ha inclòs equips de bussos per revisar els fossats del Palau Imperial i gossos policies patrullant pels jardins. També hi ha estrictes mesures de seguretat a la residència del fins ara príncep hereu, a Akasaka. La tradició facilita la feina als agents, perquè per respecte a la privacitat de la família imperial els edificis propers de nova construcció no tenen finestres que donin a la mansió.
Tot i que per als japonesos és la primera vegada en més de 200 anys que poden veure una abdicació, hi ha poca celebració. A l’oficina d’informació turística de Ginza, un dels principals barris comercials, asseguraven als curiosos que no hi havia cap mena d’acte o de festa oberta al públic amb motiu de l’abdicació. Tampoc els constava que les cerimònies hagin atret més turisme interior a la capital aquests dies.
Grans pantalles
Ahir la vida a l’emblemàtic encreuament de Shibuya seguia la pauta normal d’un festiu en un lloc de trobada on centenars de persones travessen constantment al ritme dels semàfors. Diversos grups de joves mostraven poc interès per les cerimònies règies. Ni tan sols a l’hora de l’abdicació les pantalles gegants van deixar de mostrar anuncis i vídeos de cantants per connectar amb la breu cerimònia, que la televisió transmetia en directe.
L’Aiko, una documentalista que supera la trentena, considera que l’abdicació és “un moment emocionant”, però admet que el breu discurs de l’emperador “no és gaire rellevant” per a ella. Creu que la gent gran pot viure amb respecte el canvi d’emperador, però que per a la gent jove “és només una excusa per organitzar festes i celebrar l’arribada d’una nova era”.
La successió imperial també ha comportat un altre fet històric: unes vacances de 10 dies, cosa inèdita en el laboriós Japó. A la tradicional Setmana Daurada, que en realitat només és de 3 o 4 dies festius, s’hi han afegit els actes commemoratius i s’ha allargat fins a la desena. Un llarg període que no agrada a tothom. Segons una enquesta publicada pel diari Asahi Shimbun, el 45% dels japonesos “no estan contents” amb tants dies de vacances, i una àmplia majoria han confessat a les xarxes socials que aniran a treballar algun d’aquests dies.
Aquestes vacances arriben després d’haver entrat en vigor una nova llei per impedir l’excés d’hores extres. Un intent de Shinzo Abe de canviar la cultura del treball i reduir el que al Japó es coneix com karoshi, la mort per excés de treball, que cada any s’emporta centenars de vides.
