ANÀLISI

"Han vingut a matar les mares"

Nadons i dones embarassades moren en un atac terrorista contra una maternitat a Kabul

Dos nadons evacuats de la maternitat atacada a Kabul dimarts

Ja sé que tots estem molt preocupats amb el coronavirus, però aquesta setmana han atacat una maternitat a Kabul. Una maternitat! Vint-i-quatre persones hi han mort, la majoria dones embarassades o que acabaven de parir i dos nadons que no feia ni 24 hores que havien nascut. Almenys hi ha vint persones més ferides i dues desenes de criatures que s'han quedat orfes de mare o que no se sap a qui pertanyen perquè van ser evacuades de l'hospital enmig del caos i no portaven cap identificació.

Si això hagués passat a qualsevol país europeu, hauria sigut portada de tots els informatius i segur que hauríem deixat aparcat el covid-19 temporalment. Però com que ha passat a l'Afganistan ens sembla que ens queda massa lluny. Com també ens semblava llunyà el coronavirus quan era un virus de Wuhan, que només afectava els xinesos i no havia arribat a casa nostra.

Els terroristes van irrompre a l'hospital per la porta principal. Hi ha altres edificis i sales més a prop de l'entrada, però van anar directament a la sala de la maternitat, que gestiona l'ONG Metges Sense Fronteres. El centre és al barri de Dashte Barchi, una de les zones més pobres de la capital afganesa, on bona part dels carrers continuen sent camins de terra i la majoria de la població és d'ètnia hazara, xiïtes descendents dels mongols. Se'ls identifica fàcilment perquè tenen els ulls ametllats.

Metges Sense Fronteres ha difós aquest divendres un comunicat que diu literalment: "Tres dies després de l'atac ha quedat clar que el que va passar el 12 de maig va ser un atac deliberat a la maternitat d'un hospital amb el propòsit de matar a sang freda les mares". El coordinador de projectes a l'Afganistan, Frederic Bonnot, detalla: "[Els terroristes] Van passar per les habitacions disparant a les dones mentre eren al llit. Van venir a matar les mares". Tres d'elles van ser assassinades en la mateixa sala de parts quan els seus nadons encara no havien nascut. La barbàrie supera tots els estàndards, fins i tot per a l'Afganistan, on la violència és tan quotidiana.

Una dona va donar a llum enmig de l'atac, entre trets i explosions. I una nena que havia nascut dues hores abans va quedar ferida en una cama per una bala. Amina, es diu. Els metges van plantejar en un primer moment amputar-li la cama, tot i que la petita tot just tenia unes quantes hores de vida. Ara està ingressada a l'Institut Mèdic Francès per a Nens de Kabul, on està previst que sigui operada.

Després de l'atac, desenes d'homes es van concentrar davant de l'hospital per intentar saber què havia passat amb les seves esposes i els seus fills acabats de néixer. Junts, sense guardar la distància de seguretat, perquè llavors el coronavirus ja no era important. Un home s'hi va plantar al davant amb una llista amb els noms de les mares els fills de les quals s'havien salvat: "La filla de Suraya!", "el nen de Gul Makai", enumerava a crits en una situació sense precedents. A l'Afganistan és una falta de respecte preguntar a un home el nom de la seva dona, a qui considera un bé preuat i de la seva propietat, la identitat de la qual ha de preservar. El nom de la dona no apareix ni tan sols en les invitacions de casament quan es casa, ni el de la mare en les partides de naixement. Només el del pare.

Gairebé dues desenes de nadons que van sobreviure a l'atac van ser evacuats a l'Hospital Ataturk, també a Kabul. Allà també es van reunir desenes de familiars buscant criatures, però també dones que, com aus carronyaires, intentaven adoptar-ne una perquè elles no havien pogut ser mares, i a l'Afganistan una dona sense fills és encara més un zero a l'esquerra.

Les maternitats a l'Afganistan són llocs bonics i horribles alhora. Bonics per les noves vides que neixen, i horribles perquè les dones són tractades per llevadores i infermeres com si fossin bestiar. En les sales de parts hi pot haver fins a sis llits, l'un al costat de l’altre, on embarassades eixarrancades donen a llum de manera simultània sense cap tipus d'intimitat. Després del part, són obligades a abandonar la maternitat gairebé immediatament perquè hi ha altres dones que fan cua per poder donar-hi a llum. La tasca d'ONGs com Metges Sense Fronteres és indispensable. La maternitat atacada tenia 55 llits i des del gener hi havien nascut 5.401 nadons, uns quaranta al dia.

Ningú ha reivindicat l'atac

De moment ningú ha reivindicat l'autoria de l'atac. Els talibans han assegurat que ells no han sigut, i l'Estat Islàmic manté silenci, tot i que l'assalt té totes les seves característiques. En el passat el grup terrorista ja havia atemptat repetidament contra civils de l'ètnia hazara.

Em pregunto quan tornarem a preocupar-nos per l'Afganistan. L'última vegada que ho vam fer va ser quan les mítiques Torres Bessones de Nova York van quedar reduïdes a un garbuix de ferros. Aquell atemptat de l'11-S de l'any 2001 també va canviar les nostres vides, com ens les ha canviat ara el coronavirus. Esperem que l'Afganistan no torni a capgirar la nostra existència de cop, mentre mirem cap a una altra banda perquè continuem creient que ens queda massa lluny.