Una ocupació del palau presidencial de Mali deixa tres morts i el president interí ferit
Multituds anti-Traore i favorables al cop d'estat ocupen el palau, malgrat l'acord dels generals colpistes de respectar el govern de transició
BamakoEl president interí de Mali Dianocounda Traore va ser apallissat i hospitalitzat aquest dilluns després que centenars de manifestants assaltessin el seu palau per demanar la dimissió del líder, segons funcionaris i manifestants.
Un portaveu dels soldats que van ser al darrere del cop d'estat del 22 de març ha afirmat que agents encarregats de la protecció de Traore van matar tres persones en l'atac, en què els manifestants van entrar a parts del complex presidencial sense oposició i van estripar fotografies de Traore.
Mali lluita per fer front a les seqüeles del cop i de la posterior rebel·lió a la zona desèrtica del nord del país. El capità Sanogo va acordar, el cap de setmana, retirar les objeccions a la continuïtat de Traore, però multituds encoratjades per polítics pro cop d'estat van sortir al carrer dilluns demanant-ne la dimissió.
Resoldre la crisi política a la capital, Bamako, és un requisit previ per a l'ajuda estrangera en els esforços per recuperar el control del nord, ara, en mans dels rebels separatistes tuaregs i islamistes, entre ells, alguns combatents d'Al-Qaida.
Futur incert
"[Traore] acaba de ser dut a l'hospital... L'han colpejat durament i li han esquinçat la roba", ha dit per telèfon Bakari Mariko, portaveu del
Gerard Araud, representant permanent de França a les Nacions Unides i un dels enviats del Consell de Seguretat de l'ONU de gira per l'Àfrica Occidental, ha afirmat que la nova inestabilitat planteja més preocupacions al voltant dels esforços de Mali per tornar a l'estabilitat.
Traore és un activista sindical convertit en polític que, abans que fos designat el mes passat president interí, era president del Parlament nacional. Va tenir diversos càrrecs ministerials als anys 90 i és percebut pels seus crítics com part d'una elit política egoista que ha desgovernat el país durant anys.
El cop d'estat el van fer soldats que es queixaven de la manca de recursos per lluitar contra els rebels del nord, però involuntàriament va encoratjar els insurgents a apoderar-se de dues terceres parts del país.
Els manifestants van cridar consignes contra el bloc regional de l'Àfrica Occidental de la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental (CEDEAO), que havia amenaçat amb sancions Sanogo si no permetia a Traore quedar-se al càrrec. La CEDEAO s'ha compromès a enviar una força de 3.000 soldats a Mali per ajudar a restaurar la seva autoritat al nord, però no ha assumit cap compromís real per enviar tropes a lluitar al nord. La seva missió exacta segueix sent objecte de debat.
