El què i el perquè del segrest a la planta gasista d'Algèria, en 7 claus

La reconstrucció dels fets des de la matinada de dimecres a les instal·lacions d'In Amenas, a Algèria

L'exèrcit algerià ha llançat aquest dijous un atac contra la planta de gas d'In Amenas, al centre-est d'Algèria. L'objectiu ha estat alliberar les desenes d'ostatges presos per un grup islamista radical des de dimecres a la matinada. En l'ofensiva hi ha hagut diversos morts, segons informen fonts locals a Reuters. Un oficial de l'exèrcit algerià ha informat a l'agència de notícies que l'operació per alliberar la instal·lació ha acabat ja de nit, fet que posa fi, així, al segrest més important al Sàhara.

A l'espera d'un balanç general de l'operació, reconstruïm els fets d'acord amb diferents informacions, que tant el govern francès com l'algerià, l'agència de notícies d'Algèria i portals d'informació de Mauritània, com també fonts locals, han anat difonent.

1.- Com comença l'atac dels islamistes radicals?

Un grup d'homes armats ataca un autobús que porta treballadors de la planta de gas a l'aeroport d'In Amenas dimecres a primera hora del matí. Les forces de seguretat que escorten el bus foragiten els intrusos, però en el foc creuat mor un tècnic britànic i un algerià, i sis persones més en resulten ferides.

Poc després, tres vehicles amb una vintena d'homes armats ataquen la planta gasista, segons el govern algerià, i prenen diversos ostatges occidentals –41 segons l'organització terrorista, 20 segons Alger–, i també en retenen els treballadors locals.

L'exèrcit algerià envolta les instal·lacions i inicia un atac, aquest dijous, en què haurien mort diverses persones: 35 expatriats i 15 islamistes segons els terroristes, una vintena segons una font local citada per Reuters. D'acord amb la informació facilitada per Al-Jazira, un helicòpter ha bombardejat un comboi que intentava escapar-se de la planta.

Durant la matinada, diversos estrangers haurien aconseguit fugir, com també treballadors locals.

2.- Què en sabem dels ostatges?

Francesos, britànics, noruecs, japonesos, nord-americans i un irlandès. Són les nacionalitats occidentals confirmades pels respectius països dels tècnics retinguts a la planta. Segons Dublín, el seu ciutadà ja està sa i estalvi, i també una parella de francesos.

Tot just aquest dijous, el president François Hollande ha confirmat que hi havia ciutadans francesos a les instal·lacions.

A In Amenas també hi van quedar retinguts centenars de treballadors locals. Una empresa francesa va denunciar dimecres el segrest de 150 treballadors. 'Le Monde' ha informat aquest dijous que se n'han alliberat 600. La quantitat de gent a la planta encara no ha quedat clara pel ball de xifres, que ha fet que hi hagi confusió sobre l'abast de l'atac.

Alguns testimonis consultats pel portal algerià Al Watan alertaven que havien col·locat cinturons amb explosius a diversos ostatges.

3.- Per què hi havia tants estrangers a la planta?

A la planta d'extracció de gas d'In Amenas hi operen tres companyies, la britànica BP, la noruega Statoil i l'algeriana Sonatrach. Desenes de tècnics estrangers hi acostumen a operar. Es tracta de treballadors experimentats i, la majoria, amb una àmplia experiència a la regió, segons ha explicat aquest dijous el conseller delegat de Statoil, Helge Lund.

4.- Qui reivindica l'acció?

La brigada Al Muthalimin (que vol dir en àrab 'Els que firmen amb sang') va reivindicar dimecres l'acció en un vídeo difós a dues agències d'informació mauritanes. Es tracta d'una facció creada el 2012 per Mokhtar Belmokhtar, un històric jihadista algerià conegut pels seus múltiples segrestos, com també el contraban de tabac, drogues i armes. Exlíder carismàtic d'Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI), el desembre del 2012 va crear aquesta brigada per lluitar contra la ingerència estrangera a Algèria. En el vídeo difós dimecres assegura que es revengen de la intervenció francesa a Mali.

Belmokhtar és un dels homes més buscats per la intel·ligència francesa a la regió des del 2002, i és també la mà que hi havia al darrere del segrest dels tres cooperants catalans (Roque, Albert i Alícia) el 2009, amb la Caravana Solidària a Mauritània.

5.- Com hi respon el govern d'Algèria?

L'Elisi ha assegurat que confia en l'acció del govern algerià a In Amenas, però ja han començat a sorgir crítiques a l'ofensiva a la planta. El govern britànic ha declarat que li hauria agradat saber abans si es volien atacar les instal·lacions. El règim de Bouteflika ha donat pocs detalls sobre l'ofensiva i insisteix que els terroristes no volen negociar.

Tot i això, diverses fonts apuntaven dimecres que els jihadistes demanaven a canvi dels ostatges l'alliberament de 100 islamistes radicals que compleixen pena de presó a Algèria, com també la retirada de les tropes franceses de Mali.

Alger ha assegurat en tot moment que en l'atac només han participat 20 homes armats, una xifra molt reduïda si es compara amb l'abast de l'atac a la planta.

6.- Què hi té a veure la intervenció de França a Mali?

Els islamistes radicals volen demostrar amb l'atac que poden mantenir la guerra en dos fronts, tant a Mali com també a Algèria. Tot i que Alger va decidir tancar la frontera amb el país veí a principis de setmana perquè les tropes islamistes no s'hi repleguessin, s'ha pogut tirar endavant el cop. Belmokhtar demana a l'Elisi que aturi la intervenció a Mali, on els islamistes radicals volen implantar la interpretació més dura de la llei islàmica, la xaria.

7.- Com ha respost l'Elisi al segrest?

El president francès, François Hollande, no ha comparegut fins aquest dijous per confirmar que hi ha francesos entre els ostatges. París es troba sola en la intervenció a Mali i ho ha fet palès a l'Eurocambra. Els socis europeus, però, només han respost amb suport logístic a una intervenció precipitada pel mateix Elisi.

Més continguts de