“Les agressions racistes de la policia són sistemàtiques a Catalunya”

Entitats i afectats denuncien que no cal anar als EUA per trobar situacions similars

Quatre guàrdies urbans de paisà s'abalancen sobre un venedor ambulant d'origen africà i el llancen a terra. Un d'ells li posa el genoll sobre el coll, de la mateixa manera que el va posar el policia nord-americà que va acabar amb la vida de George Floyd. Els fets no van passar a Minneapolis ni en cap altra ciutat dels Estats Units, sinó en plena Rambla de Barcelona, no fa ni tan sols un any. Les imatges –perquè, per sort, algú va filmar el que va passar– parlen per si soles. L'únic delicte del venedor ambulant va ser això, vendre al carrer i desobeir l'autoritat.

 

La responsable d'incidències de SOS Racisme a Catalunya, Gemma Ferreón, assegura per activa i per passiva que no cal anar-se'n a l'altre costat de l'Atlàntic per trobar casos d'agressions dels cossos policials per raons racistes. Aquí, a Catalunya, també n’hi ha. I a més, insisteix, és una cosa "sistemàtica".

En l'informe de l'any passat d'aquesta entitat, el 15% de casos registrats per racisme corresponien a agressions de les forces de seguretat. La xifra real, però, pot ser molt més elevada perquè, explica Ferreón, els agredits difícilment s'atreveixen a denunciar. "Desconfien del sistema o es troben en una situació de vulnerabilitat, perquè no tenen papers", argumenta. En definitiva, temen que el remei sigui pitjor que la malaltia.

De tota manera, els casos denunciats difícilment arriben a bon port o el procés es pot allargar una eternitat. És el que li va passar, per exemple, a Castro Nguema, que és originari de Guinea Equatorial –antiga colònia espanyola, per cert– però porta aquí més de mitja vida. Té 33 anys i va arribar a Catalunya amb 14. El 2010 un vigilant de seguretat del metro de Barcelona li va trencar el llavi d'un cop de puny, perquè es va negar a baixar d'un vagó on altres joves africans molestaven els passatgers. Ell també és negre, argumenta, però no estava molestant ningú i per això no es va moure del seient. Malgrat això, ha hagut d'esperar deu anys perquè un tribunal li doni la raó, i l'han indemnitzat amb només 200 euros. "Si la gent sabés pel que passem, es posaria les mans al cap", comenta.

Racisme institucional 

L'advocat portaveu de l'entitat de defensa dels drets humans Irídia, Andrés García Berrio, també insisteix en aquesta idea, que no som conscients o directament hem normalitzat certes actuacions policials. "De la mateixa manera que per fi s'ha entès que calia eliminar el masclisme de les institucions cal abordar la presència del racisme", declara, segons informa Montse Riart. I afegeix: "Hi ha una permissivitat institucional amb el racisme i una falta de prevenció. Els estereotips es repeteixen, especialment dins dels cossos policials, com abans passava amb el masclisme, i això genera la sensació d'impunitat".

Un altre exemple d'aquest racisme institucional són les recurrents identificacions que els cossos policials fan al carrer a persones amb trets racials. Sobre aquest aspecte, SOS Racisme també té dades significatives: per cada persona blanca a la qual les forces de seguretat sol·liciten la documentació a Catalunya, la demanen a 7,4 estrangers. El 56%, amb trets àrabs, i el 29% a la comunitat negra. Tant és així que l'associació ha impulsat la campanya Pareu de parar-me, el lema de la qual no podia ser més eloqüent.

Ton Vieira és un dels que estan farts que els identifiquin. Ha nascut aquí, és català, té 18 anys, la seva mare també és catalana però el seu pare és del Brasil, de manera que ell té un color de pell una mica més fosc que la majoria de catalans. Ja li han demanat la documentació vuit vegades en poc temps, assegura. A més, afegeix, en gairebé totes les ocasions anava acompanyat d'amics que són blancs, i ell era l'únic a qui demanaven identificar-se. "Et sents impotent i malament, perquè tothom et mira com si haguessis fet alguna cosa dolenta", explica. Al novembre passat, cansat que li demanessin la documentació, va difondre un vídeo de denúncia a Twitter que es va fer viral.

Però què podem fer si veiem una actuació policial racista? "És important que la ciutadania no sigui passiva i filmi l'agressió sense obstaculitzar l'actuació policial", contesta Ferreón, de SOS Racisme. Insisteix que és important tenir proves.