L'ambaixadora de Veneçuela a la UE retreu a Espanya que faci campanya electoral amb "la sang del seu poble"

Salerno critica la UE per cridar al diàleg al mateix temps que dona suport a un "cop d'estat"

El 22 de gener d'aquest any, el president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, Juan Guaidó, s'autoproclamava president interí del país. Només 17 minuts més tard, el president dels Estats Units, Donald Trump, el reconeixia a través de Twitter. Des d'aleshores, la comunitat internacional ha anat decantant-se per un costat de la balança o per l'altre, amb l'expectativa que s'aconseguís forçar la convocatòria d'eleccions a Veneçuela. La Unió Europea, amb Espanya al capdavant, ha estat part activa d'aquest procés, amb el reconeixement oficial de Guaidó per part de l'Eurocambra i amb pronunciaments del conjunt dels 28 fent crida a les eleccions i una gran majoria de potències europees ( sense consens absolut) del costat nord-americà. Però en el cas d'Espanya, el mateix ministre d'Exteriors, Josep Borrell, admetia aquest cap de setmana en una entrevista a La Sexta que "la qüestió de Veneçuela és un tema de política interior". I l'ambaixadora de Veneçuela davant la UE, Claudia Salerno, li ha respost amb contundència aquest dimarts: "Qualsevol que promogui la campanya electoral amb la sang del meu poble, espero que els electors s'ho cobrin a les urnes". 

Salerno ha convocat aquest dimarts una trobada amb corresponsals europeus a Brussel·les per explicar "què està passant a Veneçuela", segons la seva versió. L'ambaixadora ha explicat que es mostra "esperançada" pels resultats de les primeres reunions entre ministres del grup internacional de contacte que la Unió Europea va engegar fa unes setmanes amb la intenció "d'acompanyar" Veneçuela a trobar una solució dialogada i pacífica al conflicte. La diplomàtica ha explicat que, per la banda del govern de Veneçuela, "no hi ha línies vermelles" més enllà de la mateixa Constitució del país. Per a Salerno, la interlocució amb l'alta representant de la UE, Federica Mogherini, ha estat positiva i ha elogiat la seva figura. 

La UE fa evident la divisió entre els estats per la crisi a Veneçuela

Tot i això, també ha estat dura amb el posicionament de la UE. Ha criticat que el Parlament Europeu se sumés als reconeixements de Guaidó com a president "interí" i "legítim" i ho ha justificat perquè l'Eurocambra té una majoria de dreta i d'ultradreta. Salerno ha denunciat la "incoherència" de la UE, que, al mateix temps que fa comunicats en què crida al diàleg i promou una "solució pacífica", es posa del costat de Guaidó: "La UE no pot ser acompanyant i còmplice a la vegada", ha dit. 

Però dins la mateixa UE hi ha països com Itàlia que no s'han posat al mateix costat que els Estats Units o la majoria de potències europees. L'argumentari de Salerno s'ha basat en assegurar que no es tracta que Itàlia es mostri més favorable a Nicolás Maduro, sinó que es manté en la línia del dret internacional. Però ha sigut especialment dura amb Espanya. Salerno ha reproduït part de l'entrevista de La Sexta en què Borrell reconeix que darrere l'autoproclamació de Guaidó hi havien els Estats Units i que ni el mateix Donald Trump s'esperava que Maduro aguantés fins ara: "Per suposat reconec que és una situació atípica, quan es va iniciar el procés i algú estava darrere d'aquest procés, no es va pensar que Maduro mostraria aquesta resiliència", i va afegir: "No tinc cap dubte que els EUA han propiciat el que va passar el 10 de gener".

Les negociacions amb la UE

Salerno interpreta les declaracions de Borrell com un "regal" en què s'admet que l'autoproclamació de Guaidó va ser un "cop d'estat orquestrat per Trump i una ingerència absoluta al país per interessos econòmics". Per això, creu que la UE encara està a temps de rectificar i fa una crida al club comunitari perquè desbloquegi els 2.000 milions de dòlars que assegura que estan bloquejats a Brussel·les a causa de les sancions. Salerno assegura que Veneçuela no necessita ajuda humanitària, sinó que s'acabi "l'ofec" al qual els Estats Units tenen sotmeses les seves finances per tal de poder pagar els seus propis productes i medicaments.

Més de 4.000 veneçolans creuen diàriament la frontera amb Colòmbia per esmorzar

Sobre la crisi humanitària, justament, l'ambaixadora veneçolana assegura que les xifres dels milions de persones que han marxat del país que sostenen reconegudes organitzacions com Human Rights Watch són parcials i no neutrals i que no hi ha cap pronunciament de Nacions Unides al respecte. També ha assegurat que són 'fake news' les informacions que sostenen que Maduro va cremar ajuda humanitària a les fronteres amb Colòmbia i el Brasil, sinó que es va cremar de manera intencionada des de l'altre costat de la frontera per culpar directament el govern de Nicolás Maduro.