ARGENTINA

Del cop d'estat a la cadena perpètua, la vida de Videla en cinc moments decisius

L'exdictador, que ha mort aquest divendres als 87 anys, va encapçalar el règim més repressor de la història de l'Argentina

L'exdictador argentí Jorge Rafael Videla ha mort aquest divendres als 87 anys al penal de de Marcos Paz, a Buenos Aires. Complia cadena perpètua pels crims durant la dictadura que va encapçalar entre el 1976 i el 1983. Un règim repressor en què van morir o desaparèixer unes 30.000 persones, segons els organismes de drets humans.

Repassem cinc moments destacats de la vida de Videla:

1. - Cop d'estat: el general que va derrocar el peronisme

Nascut el 2 d'agost del 1925 a Mercedes, a només 100 km de Buenos Aires, va començar la carrera militar de seguida. Amb 50 anys (el 1975), la llavors presidenta de l'Argentina, Isabel Perón, va nomenar-lo cap de l'Exèrcit i va ordenar-li que acabés amb l'aixecament de les guerrilles. Videla no en va tenir prou amb aquest poder i va derrocar la tercera viuda de Juan Domingo Perón.

El 24 de març del 1976, juntament amb els oficials Emilio Massera i Orlando Agosti, va liderar un cop d'estat que va donar pas a una cruenta dictadura de set anys.

2.- Terrorisme d'estat i model ultraliberal a ultrança

Durant els seus cinc anys de gestió, va organitzar el Mundial de futbol del 1978 i va estar a punt de declarar la guerra a Xile per un conflicte limítrof que va superar-se gràcies a la mediació del papa Joan Pau II.

Amb el liberal José Alfredo Martínez de Hoz com a ministre d'Economia, va instrumentar una política basada en l'obertura dels mercats i la liberalització de la legislació laboral. Del 1976 al 1981 a l'Argentina es van congelar els salaris i es va imposar una obertura aranzelària que, en comptes d'incrementar la competitivitat de la indústria nacional, finalment va arruïnar-la.

3. - L'indult de Menem: els crims queden impunes

Un cop establerta la democràcia, va ser detingut el 1984 i condemnat a reclusió perpètua l'any següent. El 1990 va veure's beneficiat per un indult dictat pel president Carlos Menem, un peronista empresonat durant la dictadura.

4.- Condemna a presó: de la investigació de Garzón a la inconstitucionalitat de l'indult

El jutge espanyol Baltasar Garzón va tirar endavant per la justícia internacional un procés contra Videla, davant la impunitat d'uns crims com els de lesa humanitat, que no prescriuen. El 2003, amb l'arribada al poder dels Kirchner, es va impulsar una declaració d'inconstitucionalitat dels indults de Menem. El procés va tornar a engegar-se i el 2010 l'exdictador va ser condemnat a una reclusió de per vida.

5 - L'última provocació: una crida a armar-se per lluitar contra Kirchner

El març passat, des del penal de Marcos Paz, va fer una crida als seus excamarades de "58 a 68 anys que estiguin en aptitud física per combatre" a sortir al carrer per derrotar la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner "i els seus sequaços".

Segons el genocida – tal com explica 'Clarín'–, "si continua el govern acutal en el poder tornaran a ser les forces armades i la seguretat juntament amb el poble del qual provenen", els que "impediran per imperi del que està fixat en la Constitució argentina".