DIA CLAU A EUROPA
Internacional 12/09/2012

Els antieuro es desinflen a Holanda

Holanda es juga avui el seu futur a les urnes. Els liberals i els laboristes, dues formacions pro Europa, es disputaran el primer lloc. Segons les enquestes, els partits més crítics amb la UE perden força.

Laia Forès
3 min

BRUSSEL·LESBones notícies per a la Unió Europea. Semblava que les d'avui havien de ser les eleccions dels euroescèptics holandesos però les opcions del populista Geert Wilders i dels socialistes radicals, molt crítics amb Europa, s'han anat desinflant en els últims dies. Segons les últimes enquestes abans dels comicis, els holandesos votaran avui majoritàriament per dos models més centristes: el dels liberals de Mark Rutte -el fins ara primer ministre- i el de la sorpresa d'aquestes eleccions, els laboristes d'un fins ara poc conegut Diederik Samsom, que s'ha guanyat la confiança de bona part de l'electorat gràcies al carisma mostrat en els debats electorals. Les enquestes atorguen gairebé un empat a liberals i socialdemòcrates, dues formacions que es veuran abocades a pactar si volen formar govern, tot i que Rutte i Samsom ja s'han afanyat a negar que hi hagi un pacte.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Segons el model polític holandès i l'existència de moltes formacions, és molt complicat que un sol partit obtingui la majoria d'escons. Lluny del bipartidisme espanyol, Holanda té una llarga tradició de governs integrats per dues o més formacions. Les enquestes no donen altres opcions: tant si són els liberals com si són els laboristes els que guanyen els comicis, hauran de buscar aliances i pactes. Els dos partits podrien sumar 70 dels 150 escons del Parlament, un fet que els obligaria a buscar el suport d'un tercer partit per poder tenir la majoria parlamentària.

La clau dels comicis serà veure qui obté més vots, si Rutte o Samsom. Qui guanyi podrà dirigir les negociacions per formar govern i exercir de primer ministre. Però, sobretot, podrà decidir si Holanda segueix alineada amb l'Alemanya de Merkel i la seva defensa de l'austeritat, o si canvia d'aliat i se situa al costat de la França d'Hollande, amb l'accent posat en el creixement econòmic i en la cohesió social.

Els liberals de Mark Rutte tenen clar que Holanda seguirà al costat de Berlín, mentre que els laboristes aposten més pel projecte de François Hollande. Són, almenys, dues opcions allunyades de les proclames antieuropeistes del líder d'extrema dreta Geert Wilders, disposat a empènyer Holanda fora de l'euro.

Conscient del frec a frec electoral amb els socialdemòcrates, Rutte cremava ahir els últims cartutxos per convèncer l'electorat del fet que la millor opció és l'austeritat. "Si guanya un altre partit, hi haurà l'amenaça de l'eix l'Haia-París. I França és el país del deute elevat, les taxes elevades i baix creixement econòmic", va dir Rutte en un dels últims debats electorals. En el debat televisiu, el fins ara primer ministre i el líder laborista van mostrar molt bona sintonia. Els analistes apunten al fet que les dues formacions estaran obligades a pactar un govern, sobretot si uns i altres volen evitar un executiu amb els socialistes radicals o amb Wilders, situats en les enquestes preelectorals com la tercera i quarta força més votades.

Mark Rutte no va tenir en la legislatura passada una governança gaire plàcida amb l'extrema dreta com a soci parlamentari i sembla poc probable que vulgui repetir l'experiència. Wilders va forçar la dimissió de Rutte després de negar-li el suport per tirar endavant els pressupostos del 2013 amb una retallada de 15.000 milions d'euros. Tot i l'amor fraternal de Rutte cap a la cancellera Angela Merkel i l'austeritat, Holanda ha superat el dèficit públic i ha pactat un calendari amb Brussel·les per reduir-lo. El pròxim govern té la principal missió de fer les retallades exigides i les reformes necessàries per sortir de la crisi.

Wilders recula

La campanya ha sigut monopolitazada per la crisi de l'euro i per l'auge del discurs contra la UE. Partits com el de Geert Wilders han canviat el seu tradicional discurs antiimmigració pel discurs anti-Europa, i els socialistes radicals també han buscat el vot dels descontents amb l'austeritat. Tot i el boom que van viure les dues formacions a l'inici de campanya, a poc a poc han anat reculant en les enquestes. Si liberals i laboristes aconsegueixen pactar un govern -amb l'ajuda d'algun partit minoritari-, els exabruptes contra l'euro llançats per Wilders quedaran com una simple anècdota.

stats