DRETS HUMANS

L’anunci de la Xina que ha alliberat els uigurs genera recels

S’estima que un milió de musulmans d’aquesta minoria són en camps de concentració

El govern xinès assegura que ha alliberat la majoria dels interns dels camps de reeducació per a minories musulmanes, una vasta xarxa de centres de detenció on s’estima que hi ha un milió de persones o més. Però diversos experts en política xinesa i representants a l’estranger de la minoria musulmana dels uigurs desmenteixen l’anunci. Asseguren que no hi ha cap prova dels suposats alliberaments en massa en aquests camps situats a la regió de Xinjiang, al nord-oest de la Xina. A més, remarquen que en ocasions anteriors les persones que s’havia dit que havien sigut alliberades seguien en captivitat i sotmeses a treballs forçats. El departament d’Estat dels EUA i el Pentàgon també van fer pública una declaració contundent per dir que “no s’han pogut verificar les vagues afirmacions” de Pequín i que el Partit Comunista continua mostrant “extrema hostilitat cap a totes les religions”.

L’inesperat anunci xinès, que intenta fer front a la creixent condemna internacional de l’existència d’aquests camps, el van fer dos alts càrrecs del govern regional de Xinjiang, la província de majoria uigur on el Partit Comunista ha creat els camps i on manté també sistemes de vigilància electrònica per mantenir sota control aquesta minoria musulmana d’ascendència turca. Però el Congrés Mundial dels Uigurs (WUC, per les sigles en anglès), un grup amb seu a Munic que fa campanya per l’autodeterminació del seu poble a la regió xinesa, va restar credibilitat a les afirmacions dels dos alts càrrecs perquè segueixen “el patró previsible de declaracions dubtoses”. “Tot i que pot haver-hi un nucli de veritat, està tan enterrat en l’engany que es converteix en irreconeixible”, va dir Dolkun Isa, secretari general del WUC.

Demanen accés de l’ONU

Els Estats Units han demanat a la Xina que permeti l’accés als camps a representants de l’ONU i que autoritzi també els musulmans a “desplaçar-se lliurement fora de Xinjiang i la Xina per promoure la transparència”. L’administració nord-americana assegura que els camps no són la seva única preocupació pel que fa a les polítiques xineses amb la minoria musulmana, sinó que també hi ha sistemes de vigilància fora dels campaments i destaca la pràctica documentada d’imposar estades de persones de l’ètnia xinesa han, majoritària al país asiàtic, que s’instal·len a casa de famílies uigurs per ordre del govern per espiar-les i “evitar que duguin a terme pràctiques islàmiques”.

Fonts del govern nord-americà asseguren que els EUA estan cada cop més preocupats per algunes fàbriques amb mà d’obra forçosa uigur vinculades als centres de detenció. En aquests “camps de concentració” hi hauria almenys un milió de persones, tot i que alguns càrrecs de l’administració Trump eleven la xifra fins a tres milions, d’una població uigur total de deu milions.

El govern xinès ha intentat presentar aquests camps com a instal·lacions educatives i recreatives que ofereixen a la minoria musulmana formació professional en xinès. Alken Tuniaz, vicepresident del govern de Xinjiang, va assegurar a la premsa que “la majoria de les persones que han cursat educació i formació han tornat a la societat”. Va utilitzar els termes oficials camps d’educació i centres de formació, i es va referir als interns com a “estudiants”. “La majoria ja han aconseguit feina”, va dir. “Més d’un 90% dels estudiants han tornat a la societat i han tornat a les seves famílies i viuen feliços”, va afegir.

Alguns documents governamentals proven que el govern de Xinjiang vol traslladar els interns dels camps i altres uigurs a programes laborals perquè treballin en fàbriques sota la vigilància del govern, segons Adrian Zenz, un investigador independent alemany: “Bàsicament estan passant de l’internament al control dins de la societat”.

Més continguts de