GUERRA SENSE FI

30 anys de la retirada de la URSS de l’Afganistan

El país va perdre 15.000 militars, sis cops més que els EUA aquests anys

Rússia commemora avui l’anomenat dia dels combatents internacionalistes, eufemisme utilitzat per referir-se a la retirada amb la cua entre cames de les tropes soviètiques de l’Afganistan després de deu anys de guerra. Va ser el 15 de febrer del 1989, avui fa trenta anys. En l’actualitat també es planteja la retirada d’unes altres forces de l’Afganistan, però les dels Estats Units. Tant abans com ara la població afganesa continua fugint del país. En l’actualitat aspiren arribar a territori nord-americà o europeu. Aleshores fins a mig milió d’afganesos van traslladar-se a Rússia i hi continuen vivint. És la diàspora afganesa.

Moscou va arribar a desplegar fins a 100.000 efectius militars a l’Afganistan durant la dècada dels vuitanta, més o menys la mateixa quantitat d’efectius que els Estats Units hi va tenir fins al 2012. L’URSS aspirava a formar a l’Afganistan un exèrcit de 300.000 soldats, i 300.000 soldats i policies és també el nombre amb el qual somien en l’actualitat les tropes internacionals desplegades en aquest país.

Malgrat això, a la Unió Soviètica li va resultar impossible controlar el territori afganès, i va apostar per crear milícies locals, cosa que els Estats Units també han fet a l’Afganistan durant els últims anys. Hi ha, però, una diferència crucial entre l’URSS i els Estats Units en les seves respectives guerres a l’Afganistan: la Unió Soviètica hi va perdre fins a 15.000 militars en dos lustres. Les baixes nord-americanes al país sumen fins ara 2.419 després de 17 anys d’intervenció, segons dades d’ahir de la pàgina web icasualties.org.

Commemoració a Moscou

Avui, com cada any, es preveu que desenes de veterans russos d’aquella guerra es concentrin al parc de la Victòria de Moscou, al monument als soldats que van combatre a l’Afganistan. En un altre lloc de la capital russa, però, també es recordarà l’efemèride: a l’hotel Sebastópol, que es va construir per les Olimpíades del 1980, una part del qual s’ha reconvertit en un centre comercial, i ara és un punt de trobada de la diàspora afganesa a Moscou.

“Dos anys abans de la retirada ja sabíem que els soldats soviètics marxarien i estàvem preparats per defensar-nos dels mujahidins. Només necessitàvem munició, carburant i pa”, opina Jalal Mohammad Ghulam, president de la diàspora afganesa a la capital russa, fent referència als combatents islàmics finançats pels Estats Units que van lluitar contra les tropes soviètiques a l’Afganistan en uns anys dominats per la Guerra Freda. Ghulam, que era aleshores cap del comitè militar de la província de Kunar, a l’est de l’Afganistan, va resultar ferit de guerra, i va anar a Rússia per rebre assistència mèdica. Allà havia estudiat durant cinc anys a l’acadèmia políticomilitar de Leningrad. “Uns 500 mil afganesos vam buscar refugi a Rússia, érem l’elit i estàvem convençuts que ens donarien asil polític, però no va ser així”, lamenta l’home. La majoria dels que hi van arribar eren pròxims al Partit Popular Democràtic de l’Afganistan, d’inspiració marxista, o havien cursat estudis superior a l’URSS en el passat.

En l’actualitat a Rússia encara viuen uns 100.000 afganesos, la meitat dels quals a Moscou. Uns 6.000 treballen al centre comercial Sebastópol, on tenen registrades fins a 800 empreses, que representen el 90% dels negocis dels tres edificis que constitueixen aquestes instal·lacions. Són botigues que venen tota mena de productes, la majoria importats de la Xina.

Taraqui Sher Akhmat, que és comerciant al mercat de Sebastópol des del 1994 i doctor en ciències jurídiques per la Universitat Estatal de Moscou, era un dels funcionaris afganesos que estaven en contra de la invasió soviètica. Ara també condemna la presència de les tropes nord-americanes a l’Afganistan i la seva actuació. Amb la seva possible retirada, Rússia torna ara a prendre posicions al país asiàtic. A començaments de febrer importants figures polítiques de l’Afganistan i representants dels talibans es van reunir per negociar una possible pacificació del país, i curiosament l’escenari de la trobada va ser Moscou.

Més continguts de